Perfils

Genètica

Walter Gehring (Zuric, 1939) es va diplomar en zoologia a la Universitat de Zurich. Dos anys més tard, el 1965, obtenia el doctorat a la mateixa universitat, sota la direcció del prestigiós biòleg i genetista Ernst Hadorn. Posteriorment va travessar l’oceà i va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Yale de dos anys. L’any 1969 fou nomenat professor assistent dels departaments d’Anatomia i de Biofísica Molecular de mateixa Universitat, però finalment tornà a Suïssa (1972), al Biozentrum de la Universitat de Basilea, per assumir el repte de treballar de professor de Biologia del Desenvolupament i Genètica. La seva tasca professional ja feia entreveure quins eren els seus principals interessos en recerca: la biologia del desenvolupament i la genètica molecular.

Dels interessos a les recerques; de les recerques als resultats totalment revolucionaris; i dels resultats al reconeixement mundial. Així es podria resumir la vida de Walter Gehring, un biòleg que pot presumir de ser un dels científics que més ha contribuït a desxifrar les bases genètiques del desenvolupament i de l’evolució dels éssers vius. Més en concret, el 1983 Gehring i el seu grup, tot estudiant la mosca Drosophila, van desxifrar la seqüència homeòtica (homeobox), un conjunt de gens similars i altament preservats durant el procés evolutiu, que controlen el procés de desenvolupament del patró corporal en artròpodes i també en vertebrats. El descobriment va ser la clau per interpretar el control genètic del desenvolupament embrionari.

Però les seves contribucions no van quedar només en aquest descobriment, considerat una revolució en els àmbits de la biologia molecular i la genètica evolutiva. Durant la dècada dels 90, Gehring va descobrir el gen Pax6 i la xarxa genètica associada a aquest, responsable de la determinació de la fotorecepció. Noves troballes sobre la genètica dels ulls i un abans i un després més al seu currículum.

Institucionalment, Gehring ha format part, com a membre o amb algun càrrec de més transcendència, de vàries societats prestigioses. Entre aquestes, cal destacar la de secretari general de l'European Molecular Biology Organization, president de la International Society of Developmental Biologists, o membre estranger de la National Academy of Sciences i la Royal Society de Gran Bretanya.

I, de premis, també n’ha rebut. Entre ells, el Premi Kyoto de ciències bàsiques el 2000, el Premi Balzan de biologia del desenvolupament el 2002 o el nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona el 2010.

Tòpics de l'article