Perfils

Biomedicina i biologia molecular

Michael G Rossmann (Frankfurt [Alemanya], 1930) es va llicenciar i doctorar en matemàtiques i física a la Universitat Politècnica de Glasgow (Escòcia). Les dues ciències se li donaven molt bé, i tenia intenció de treballar professionalment amb ambdues. Però diversos contactes amb personatges vinculats amb la cristal·lografia (entre ells Kathleen Lonsdale, William Lipscomb i Max Perutz) van donar lloc a un canvi de rumb a la seva carrera, que es va orientar cap a les ciències de la vida i els organismes. Així va ser com, poc a poc, d’aquesta disciplina jove, peculiar, i de la qual es podia treure molt suc, Rossmann va iniciar tota una carrera de descobriments que l’han dut a ser un dels científics més valorats en el seu àmbit.

Com a estudiant, Roosmann va realitzar una estada postdoctoral a la Universitat de Minnessota amb William Lipscomb (1956-1958). El 1964 va iniciar-se en el món laboral com a investigador associat al Laboratori MRC de Biologia Molecular, de la Universitat de Cambridge, on va treballar fins al 1964. A partir d’aquest any passaria a ser professor del Departament de Ciències Biològiques de la Universitat de Purdue (Indiana, Estats Units), indret que s’ha convertit en el seu lloc de treball fins a l’actualitat i des d’on ha realitzat les seves màximes aportacions.

Els seus mèrits es van iniciar en l’estudi i el coneixement de l’estructura tridimensional de les proteïnes. La descoberta, per descomptat, va ampliar notablement les capacitats de recerca, així que va començar a investigar els enzims. La seva insistència donaria lloc al conegut plegament de Rossmann (1973), un patró estructural de nucleòtids comú a totes les estructures orgàniques. La seva descoberta, tot i les reticències inicials, té ja reconeixement internacional.

Però Rossmann no es va aturar i va continuar intrigat en el desxiframent de més estructures. Després de descobrir el citat patró estructural, el cristal·lògraf ha passat a estudiar l’estructura tridimensional dels virus, una recerca que realitza dirigint el Laboratori de Cristal·lografia de Raigs X a la Universitat de Purdue.

D’honors, n’ha rebut una gran quantitat. En cal destacar alguns, com els de membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1978), de l'Acadèmia Nacional de Ciències (1984), de la Royal Society de Londres (1996) i de l'Associació Americana per l’Avanç de la Ciència (1999). També ha estat nomenat doctor honoris causa per la Universitat d'Uppsala (Suècia), la Universitat d'Estrasburg (França), la Vrije Universiteit Brussel (Bèlgica), la Universitat de Glasgow (Escòcia), la Universitat de York (Anglaterra) i l’Institut Armand-Frappier de la Universitat de Quebec (Canadà). Per últim, cal destacar la Medalla d'Honor de la Universitat de Purdue, que va rebre el 1995.

Tòpics de l'article