Perfils

Tot i ser deixeble d’una família prestigiosa (el seu pare era l’arqueòleg Antonio García Bellido i el seu avi matern era el filòleg Vicente García de Diego), Antonio García-Bellido (Madrid, 1936) ha fet carrera per sí sol, convertint-se en un dels científics espanyols més reconeguts internacionalment. Li agradaven molt les lletres, i no és d’estranyar, ja que el seu llinatge ‘ho manava’ d’aquesta manera, però encara li agradava més tot allò relacionat amb l’origen de la vida. Poc a poc, doncs, les ciències començaven a entrar en la seva vida. Fruit d’aquests interessos es va llicenciar en ciències biològiques a la Universitat Complutense de Madrid el 1958 i va obtenir el doctorat en ciències a la mateixa universitat el 1962.

Ben aviat García-Bellido va marxar cap a l’estranger per continuar els seus estudis. Va anar a parar primer a la Universitat de Cambridge, després a l’Institut Zoològic de Zürich i, per últim, a l’Institut Tecnològic de Califòrnia, on també hi va treballar.

De tornada a Espanya va iniciar la seva etapa professional com a professor de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1974). També es va convertir en director del Laboratori de Genètica del Desenvolupament de l'Institut de Genètica i Antropologia del mateix centre. D’aquesta època, destaca també la seva estreta relació amb Severo Ochoa, del qual va ser un gran amic. Va ser amb ell i d’altres investigadors prestigiosos de l’època que va fundar, l’any 1975, el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBMSO), centre del qual en va ser director el 1980. En l'actualitat n’és professor vinculat ad honorem, i hi dirigeix el Laboratori de Genètica del Desenvolupament.

La seva tasca professional li ha donat veritables satisfaccions. La seva passió ha estat la genètica del desenvolupament i la diferenciació cel·lular, amb les quals ha realitzat noves aportacions especialment rellevants que li han aportat prestigi i reconeixement internacional. De fet, la seva teoria de gens selectors i jerarquies gèniques ha obert el camí per arribar a comprendre molt millor el mecanisme genètic de la diferenciació i la morfogènesi dels éssers vius, el seu camp predilecte.

Reconeixements, n’ha tingut molts, i es que la seva gran tasca com a divulgador ha arribat per tot el món, realitzant conferències, escrivint a revistes especialitzades i publicant llibres. Ha guanyat multitud de premis, com per exemple el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica i Tècnica el 1984, el Premi Nacional d’Investigació Santiago Ramón y Cajal el 1995 o el Premi Nacional de Genètica de la Societat Espanyola de Genètica (SEG) el 2009.

També té el privilegi d’haver obtingut els doctorats honoris causa per l'Acadèmia de Ciències de la URSS (1990) i les universitats de La Corunya (1996), Barcelona (1997), Oviedo (1997), Salamanca (1998) i Alacant (2001). I també ha format i forma part, com a president o membre, de nombroses societats, consells i centres científics nacionals i internacionals, com per exemple membre estranger de les Acadèmies de Ciències dels Estats Units (1985) i França (1995), de la Royal Society de Londres (1986), de l’Acadèmia Europea de Ciències (2004) o de la presidència d'Honor de la Societat Espanyola de Biologia del Desenvolupament.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Gloria Jones 23/07/2010
Dear Antonio: Firstly Many Congratulations!!!! William Gareth Jones from Imperial College London (still there)& Gloria Delgado Garces (then at PCC) met you the 21 March 1967 during a trip arranged by the Pasadena Rotary Club.You & Gareth were at Caltech. Gareth & I (Gloria) married in 1968 there and have been living in London since then. I have a couple of photos of you from that time! Would you like me to send them to you via email? Kind regards from both of us, Gloria Apologies for writing through this mean and dismiss it if not appropriate.

<< 1 >>