Cinema i psicoanàlisi van néixer gairebé d'acord. El segle XIX arribava al seu final. Al mateix temps que a Viena Sigmund Freud i Josef Breuers estaven a punt de publicar un estudi sobre la histèria, els inventors Louis i Auguste Lumière feien història en la foscor del Saló Indien del Grand Cafè de París projectant la primera escena rodada en cinema: la sortida d'uns obrers de la fàbrica Lumière a Lió Monplaisir.

Jordi Montaner | 28 de juny de 2010

Ha aconseguit dos premis cinematogràfics de gran relleu: Oscar al millor documental i primer premi del Sundance Film Institute. No hi ha dubte que és un documental arriscat. La seva elaboració és la seva estructura, seguint una trama pròpia d'un ‘thriller’, desmuntant un macabre muntatge que ha enfrontat Japó a l'opinió pública mundial: un ‘parc temàtic’ que, en realitat, era utilitzat com a granja de cetacis per sacrificar els animals amb certa assiduïtat i vendre les seves carns al mercat. Al matí, arengades i aplaudiments dirigits a dofins acròbates; de nit, bales per tenyir la mar de sang i especejar els animals en una tètrica cova que dóna nom al documental.

Jordi Montaner | 16 de juny de 2010

Lily Asquith, investigadora del Departament de Física i Astronomia de la Universitat de Londres, porta ja dos anys a França seguint la pista del bosó de Higgs amb un detector ATLAS. Asseguda davant 'la màquina de Déu', un monstruós accelerador de partícules de 27 km instal·lat al CERN amb el qual un centenar de físics de tot el món pretenen explicar l'origen de la matèria, Asquith centrava la seva atenció en un bosó particular amb propietats quark i antiquark anomenat ttH(H->bb), també conegut com SUSY (abreujat de partícula supersimètrica).

Jordi Montaner | 31 de maig de 2010

L'escultor abstracte lleidatà Xavier Sis va plantar a la seu barcelonina de la Fundació Pons un recull d’escultures que incorporen com a novetat conceptual una llum electrònica que sobredimensiona les formes. Sis no deixa mai indiferent, és un artista experimental que, en aquesta ocasió, ens submergeix en les profunditats d'un oceà fosc on la llum no és sinó una trampa de la forma, un gest vital destinat a atreure preses o a despistar predadors. "Tot fal·laç perquè romangui i il·lusori perquè s'esvaeixi en els confins de les èpoques incertes...".

Jordi Montaner | 24 de maig de 2010

El present sembla cada vegada més complex; però, té el seu origen en un passat simple? John Maeda dóna per fet que si. Argumenta que tot allò original és essencialment simple per naturalesa. Aquest dissenyador, artista digital i professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) confessa en el seu llibre més conegut que, des de petit, li deleixen les coses simples. Oriünd de Seattle (Washington), tot i que descendent de japonesos, aquest investigador de 44 anys és considerat un guru de la simplicitat per la comunitat digital.

Jordi Montaner | 17 de maig de 2010

Un homenatge a pobles arrabassats de les seves terres. A persones privades d'un recurs vital. Als que la insalubritat ha emmalaltit. A víctimes de desastres naturals agreujats per l'ambició humana. Als que moren injustament. Als que defensen un dret fonamental. Un homenatge a totes aquelles persones vulnerables, de testimoni silenciat, reprimit i oblidat. Tot, a causa del recurs més preuat: l'aigua.

Octavi Planells | 11 de maig de 2010

Carlos Montes, catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), utilitza aquesta pel·lícula i el llibre en què aquesta està basada com a talismans per explicar el canvi climàtic als seus deixebles a la facultat... Tota una feina. La dissecció de la teva millor mascota al laboratori de la universitat semblaria fins i tot una crueltat més suportable. La pel·lícula és dura, inquietant i pertorbadora. El llibre en què es basa és demolidor. Com que ja està fora del circuit de cartelleres, la pel•lícula ha de visionar-se en DVD i, per a tal fi, s'aconsella haver passat abans per l'experiència de la novel·la, premi Pulitzer, traduïda a molts idiomes.

Jordi Montaner | 10 de maig de 2010

Algun dia, el DNI deixarà d’existir. També el passaport, les targes de crèdit, la de la Seguretat Social. Potser fins i tot les contrasenyes per accedir a la bústia de correu o al nostre perfil de Facebook. Avui dia, als ulls del Gran Germà no som més que un nombre quan, en realitat, el nostre propi cos és ple de caràcters inimitables, infalsificables. Algun dia, el DNI, els 'passwords' i la tarja de crèdit seran substituïts per algun tret anatòmic que ens caracteritzi, que ens faci únics.

Octavi Planells | 7 de maig de 2010

"La ciència de veritat és molt més estranya que la ciència ficció, i l'univers és molt més increïble que qualsevol artefacte inventat", sosté Marcus Chown, un físic anglès de la Universitat de Londres que col•labora en la revista 'New Scientist' i que amb anterioritat ha publicat diversos llibres de divulgació científica, com 'El universo vecino'.

Jordi Montaner | 3 de maig de 2010

Soroll o so? Metralla auditiva o melodia? A hores d'ara aquestes qüestions no tenen cap mena de sentit, de la mateixa manera que queda fora de lloc debatre l’artisticitat de Duchamp o Tàpies. Assistir a la cinquena edició del petit però potent festival de música electrònica experimental Störung significa deixar a casa els prejudicis i preparar la ment perquè explori entre les provetes auditives que durant quatre dies van transitar per la Farinera del Clot (Barcelona).

Ànnia Monreal | 29 d'abril de 2010

Tres nominacions a l'Oscar (millor pel·lícula, millor actriu principal i millor guió adaptat) i un premi BAFTA a la millor actriu deixen clar que la transcendència educativa d'aquesta pel·lícula no queda només en l'enunciat. Parla d'una altra època (principis dels 60), d'un altre país (Regne Unit), però es recrea en situacions humanes universals, abismes generacionals, relació pares-fills, educadors-estudiants, rics-pobres, o el paper social de la dona.

Jordi Montaner | 26 d'abril de 2010

Química i aliments estan enfrontats. Es valora precisament d'aquests últims l'absència de la primera. Un aliment de qualitat s'anuncia sense additius ni conservants, pur, natural... La noció, però, enganya. Pocs comensals apostarien en un local de menjars per un llobarro al clorur sòdic; en canvi, no farien fàstics a un llobarro a la sal.

Jordi Montaner | 19 d’abril de 2010

Austasen, a l'Antàrtida, és literalment un cementiri d'icebergs. Arrossegats per corrents marins, masses gegants de gel despreses de les glaceres continentals queden atrapades per corrents giratòries al pol sud, la fi del món.

Jordi Montaner | 12 d’abril de 2010

Hi va haver un temps en què homes i dones escorcollaven el cel amb la promptitud amb la qual avui examinen el correu electrònic a l'ordinador. La meteorologia era llavors una ciència discreta que s'aprenia en convents o acadèmies militars. No hi havia satèl•lits ni televisió, però homes i dones escorcollaven el cel i llegien en ell la informació precisa per sembrar, collir, fer-se a la mar o dur a terme una llarga travessia... I no s'equivocaven més del que s'equivoquen avui els meteoròlegs més experts.

Jordi Montaner | 6 d’abril de 2010

Quin soroll fa l'aigua fonent a l'interior d'una glacera? Ryuichi Sakamoto assegura que és la música més sublim que un pot escoltar en aquest món i, gràcies al canvi climàtic, no per molt de temps. El seu últim disc es presenta en doble format i inclou un replantejament al piano acústic dels seus grans èxits (la majoria, partitures per a la gran pantalla) i una col•lecció de peces experimentals de causalitat mediambiental.

Jordi Montaner | 29 de març de 2010