Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Crítiques

Disminuir Aumentar

Michele Catanzaro

L’any del sapador

Exposicions

7 de desembre de 2009

Exposicions simultànies:
-CERDÀ I LA BARCELONA DEL FUTUR. REALITAT VS. PROJECTE
Del 20 d'octubre (2009) al 28 de febrer (2010) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB)
-L 'EIXAMPLE CERDÀ. 150 ANYS DE MODERNITAT
Del 24 de novembre (2009) al 24 de gener (2010) a les Drassanes Reials
-ILDEFONS CERDÀ. VIDA I OBRA
Del 23 de novembre al 8 de desembre a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB), Jordi Girona 1-3 (C2)

Es celebren en aquest caduc 2009, 150 anys de l'aprovació del Pla de Reforma i Eixamplament de Barcelona, un projecte municipal que va canviar per sempre l'aspecte de la Ciutat Comtal i va posar la seva fisonomia en l'avantguarda mundial de l'urbanisme modern. El responsable d'aquella revolució urbana, arquitectònica i social no era altre que un enginyer de camins anomenat Ildefons Cerdà.

El Pla Cerdà, com va acabar sent conegut, suposava el 1859 una transformació paisatgística sense antecedents. L'Ajuntament de Barcelona, per commemorar l’"Any Cerdà", ha plantejat diverses exposicions en les quals es recullen plànols originals de Cerdà, imatges de l'evolució del projecte i anàlisis dels canvis produïts i del seu impacte. S'han digitalitzat textos, fotografies i fins i tot pel·lícules de l'època. També llibres de l'autor, com Teoria general de la urbanització o Teoria de la construcció de ciutats. Les mostres es complementen amb articles d'experts en el tema i abundant material docent.

Historiadors, geògrafs, arquitectes, periodistes, enginyers, dissenyadors, economistes, cineastes o urbanistes, tots acrediten ara el valor de l'obra de Cerdà i configuren un mirall de la ciutat a través del qual penetrar en un món fantàstic, una creació sense parangó i que, pocs anys després, va tenir la seva rèplica a l'illa nord-americana de Manhattan, quan es va forjar la ciutat de Nova York que avui coneixem.

Cinquanta anys després del projecte, ara en fa cent, Ricardo Banys va rodar i estrenar en aquesta ciutat un film singular: Un passeig en tramvia per Barcelona. Produïda per Metropolitan Cinemaway, aquesta pel·lícula és un document inèdit de l'obra de Cerdà i, particularment, del barri de l'Eixample, tot just acabat i sota una perspectiva que avui resultaria irreconeixible. Els organitzadors s'afanyen a penjar el documental a la pàgina web de l'esdeveniment: www.anycerda.org.

Polifacètic i combatiu

Militar, enginyer, urbanista, arquitecte, jurista, economista i polític, Ildefons Cerdà i Sunyer va ser, en realitat, tot un personatge. Va néixer a Centelles, comarca de l'Osona, el 1815. La seva vida ho va ser tot menys fàcil: enfrontat als seus pares, perseguit pels seus ideals polítics i posat en qüestió per les autoritats de Barcelona pels seus extremats plantejaments reformadors, Cerdà va morir aïllat en un balneari de Cantàbria, malvivint amb una frugal pensió de l'Estat. L'homenatge que ara li tributa l'Ajuntament no fa més que justícia a un deute contret de molt de temps.

El somni de Cerdà era viatjar a Amèrica, el nou món. Però la seva desvinculació familiar amb prou feines li va permetre costejar els estudis d'enginyer i d'arquitecte. El seu matrimoni amb una filla il·lustre de la burgesia va acabar malament, i l'encara jove Ildefons va posar tot el seu esforç en la vocació gairebé religiosa de transformar la societat. "Lliuraré la meva fortuna tota sencera, tot el meu crèdit, tot el meu temps, totes les meves comoditats, totes les meves afeccions i fins a la meva consideració personal a la societat, a la idea urbanitzadora ...", va deixar sentenciat.

Per una carambola (van morir simultàniament el seu pare i els seus dos germans grans), Cerdà va heretar un patrimoni important que li va permetre dedicar-se a la política sense treballar de forma remunerada.

La seva vida es va esgotar però a la localitat del nord de Caldes de Besaya, passant els seus últims dies només, arruïnat i delicat de salut. Una nota necrològica local explicava: "El senyor Cerdà era liberal i tenia talent, dues circumstàncies que a l'Estat espanyol perjudiquen i solen crear molts enemics..."
El 1971, coincidint amb una reimpressió del seu llibre Teoria general de la urbanització, les restes mortals de Cerdà van ser reubicades en un cementiri de Barcelona.

Va viure un temps agitat i ple de promeses futuristes. Va fer amistat amb Narcís Monturiol o Ramon Martí i Alsina, va arribar a ser diputat de les Corts Espanyoles i va comandar un batalló de sapadors a les milícies nacionals. Sensibilitzat amb la causa obrera, va encapçalar diferents mobilitzacions, i sempre va defensar que l'eixamplament del seu pla de reforma per a Barcelona defensava criteris higiènics i socials.

Va ser aquesta mateixa actitud la que el va enemistar amb la classe dominant barcelonina, que va instar el capità general Zapatero perquè el detingués en dues ocasions... Fins aquí el retrat d'un arquitecte incomprès i heroi local.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS