Exposició: Exploradors: aventura i biodiversitat
Centre: Museu de Ciències Naturals
Parc de la Ciutadella, s / n (Barcelona)
Telèfon: 932562200
Fax: 933199312
Correu electrònic: museuciencies@bcn.cat
Dirigit a: públic general
Tot i que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona es disposa a canviar d'emplaçament i a reinventar-se en l'espai del Fòrum, hi ha qui segueix pensant que els museus són espais morts, sense futur... Potser és cert, però aquesta certesa bé mereix una reflexió.
Si la verbositat dels museus només pot declinar en temps passat és perquè la seva missió no és altra que la de conservar la memòria. En plena era de la velocitat, de la immediatesa, convé subratllar que l'art és història, tant com la història és art; que tota creació humana no persegueix un altre propòsit que el de conservar, fixar, immortalitzar un preciós instant... Diuen que les seves fustes velles cruixen en caminar, que l'aire està impregnat de càmfora, però cada vegada que passejo per un museu jo respiro glòria.
Exploradors és una exposició, una memòria, una reivindicació i un llibre. Al llarg d'un recorregut amb miralls, calidoscòpiques imatges i sòbries vitrines, descobrim mostres, anotacions i l'equipament que molts investigadors han utilitzat al llarg dels darrers segles per explorar els racons més recòndits del planeta i datar vida en tots i cadascun d'ells.
Amb els segles, la millora en el coneixement geogràfic i l'evolució tant dels mitjans de desplaçament com de comunicació van facilitar les expedicions, alhora que els objectius de la recerca naturalista es tornaven més complexos i ambiciosos. Les primeres exploracions es limitaven a pautar inventaris florístics i faunístics de les terres explorades. Amb el progrés científic, els investigadors no han parat de formular preguntes noves i filosofar sobre la vida.
Es mostren empremtes d'homínids (Australopithecus afarensis), trobades a Laetoli (Tanzània), amb una antiguitat datada en 3,6 milions d'anys. Raonen els paleontòlegs que possiblement anaven a la recerca de noves terres, fugint d'una erupció volcànica ... O potser simplement exploraven? Crec que sempre hem explorat, des que som homes, des que vam ser nens.
Més encara, el portuguès Pedro Álvares Cabral va saber aprofitar el règim de vents de l'Atlàntic per encaminar les seves naus fins a Brasil i, el 1500, va establir la primera ruta comercial per mar amb les Índies Occidentals, però aquesta via ja l'havien adoptat molts ocells marins, com la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), per anar des de les àrees de cria a les d'hivernada, a més de 30.000 quilòmetres de distància.
Avui en dia, dispositius connectats via satèl·lit il·lustren cada any una nebulosa blanca a l'oceà: el desplaçament migratori de la baldriga cendrosa detectat per mitjà de radiotransmissors. L'exploració és biodiversa, i no només és patrimoni de la humanitat, ni tan sols és passat. A través de dispositius externs els éssers humans podem abastar en una pantalla d'ordinador imatges de tota la Terra per mitjà de senyals enviades per satèl·lit a temps real (projecte NASA Visible Earth, www.fourmilab.ch / cgi-bin / Earth).
També un ofici
Durant més de 1.500 anys i fins al principi de l'edat moderna els límits del món conegut varen romandre gairebé inalterables en les nostres ments. La Mediterrània es trobava en el centre de tot, era, més que mai, la nostra mar. La idea de la resta del món era encara molt difosa, i no va prendre forma fins l'arribada dels museus i l'aparició dels exploradors naturalistes professionals en el segle XVIII.
L'edat moderna va significar un avenç extraordinari. En poc temps es va acabar tenint una visió gairebé exacta no només de la forma i la mida dels continents, sinó de totes les formes vives que els poblaven.
L'exploració dels medis aquàtics i de l'espai il·lustra avui la influència del progrés tecnològic, orientat a garantir la supervivència dels exploradors en condicions abans inassumibles.
Els objectius i els recursos necessaris per desplaçar-se són diferents en cada cas i en cada època, però l'actitud davant l'espai a explorar és sempre la mateixa, del jardí o parcel·la de bosc més immediats a la lluna.
L'exposició detalla com anotacions preses espontàniament al Montseny des de 1940, combinades amb dades de publicacions i fotografies més recents, han permès detectar canvis en la vegetació d'aquest massís. Les causes aparents són l'escalfament climàtic i l'abandonament de les activitats forestals tradicionals. La publicació d'aquests resultats el 2006 va ser una de les primeres constatacions científiques de la influència del canvi climàtic. D'aquesta manera, un estudi local i anònim s'ha convertit en un referent mundial.
A principis del segle passat, Leopoldo Gómez va exercir la professió de recol·lector d'espècimens per il·lustrar la biodiversitat en museus d'història natural d'Europa i Amèrica del Nord. Gómez va proveir al Museu de Ciències Naturals de Barcelona amb mostres d'aus, mamífers i insectes de l'Equador. Emili Juncadella, home de molts cabals i viatger naturalista, es va proposar visitar el sud-oest asiàtic en companyia de Joan-Baptista d'Aguilar-Amat, científic del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que el va acompanyar amb el suport de la Junta Provincial i Municipal de Ciències Naturals.
El 1984 es van posar els fonaments de la base espanyola a l'Antàrtida, amb la participació de científics catalans com Antoni Ballester i Pepita Castellví. Les continuades expedicions al remot pol sud han pogut demostrar que la producció biològica de l'Antàrtida és una de les més altes del planeta i que els fons marins d'aquest continent tenen una diversitat biològica sorprenentment alta amb abundància d'espècies endèmiques.
L'exploració queda, doncs, en mans de científics i d'un mètode que consta de cinc fases que l'exposició il·lustra amb detall: inici, preparació, execució, anàlisi de resultats i continuïtat.
Què queda per explorar en un món tan globalitzat i intercomunicat? Exploradors adverteix que es coneixen menys del 20% de les espècies vives. Amb més recursos i nous mitjans de navegació i estudi es podrà accedir a àmbits encara ocults. L'exploració de la natura, en conseqüència, està lluny d'acabar.
No obstant això, ull. Només més, si és millor. En to reivindicatiu, l'exposició convida també a la ciutadania a aconseguir per al 2010 una reducció significativa de l'actual taxa de pèrdua de la biodiversitat mundial, regional i nacional com a contribució a mitigar la pobresa i beneficiar tota la vida existent a la Terra
(www.countdown2010.net).
El llibre
El museu acaba d'editar una publicació en format de llibre que acompanya l'exposició temporal. Porta el mateix títol que l'exposició, ha estat coeditat pel propi museu i per Bosch Editor.
L'exploració naturalista i l'estudi de la biodiversitat són els elements que animen el lector a explorar en base a les opinions i sensacions d'experts en diverses disciplines, que ens recorden que l'exploració és quelcom profundament humà i també animal. L'historiador Felipe Fernández-Armesto, el neuròleg Nolasc Acarín, el biòleg Josep-Maria Gili, el geògraf Josep Germain i la lingüista Anna Aguilar-Amat exploren en el llibre cada pròpia parcel·la de coneixement, i no hi falta la rúbrica de polítics com l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, amb una crida en pro de tot el que és biodivers.
