Crítiques

Música

De l'ego a l'eco

Disc

Jordi Montaner | 29 de març de 2010

Disc: Playing the Piano/Out of Noise
Intèrprets: Ryuichi Sakamoto
Any: 2009
Segell: Decca
Durada: 120 minuts

Quin soroll fa l'aigua fonent a l'interior d'una glacera? Ryuichi Sakamoto assegura que és la música més sublim que un pot escoltar en aquest món i, gràcies al canvi climàtic, no per molt de temps. El seu últim disc es presenta en doble format i inclou un replantejament al piano acústic dels seus grans èxits (la majoria, partitures per a la gran pantalla) i una col·lecció de peces experimentals de causalitat mediambiental.

Sakamoto és, als seus 58 anys, un dels músics més versàtils del panorama internacional. Ha col·laborat amb il·lustres del pop i del rock, ha compost la banda sonora de diverses pel·lícules de culte, va posar música als jocs olímpics de Barcelona, s'ha embarcat en una gira amb músics brasilers i ha creat politons per a una empresa de telefonia mòbil (Nokia).

Diu que està influenciat pels clàssics (amb predilecció per Ravel o Debussy), adora els Beatles, el jazz, la bossa-nova, "el silenci i la remor dels arbres"... En seu propi mòbil porta incorporat un politò de creació pròpia, "massa pur per atraure l'atenció de la indústria".

Playing the piano/Out of Noise marca una transició en la carrera d'aquest artista. Compromès amb la biodiversitat, l'ex líder de la Yellow Magic Orchestra, ex actor, model i icona gai, va portar a terme l'any passat una gira en solitari per 28 ciutats europees que va ser premiada pel seu plantejament en favor de la sostenibilitat (gran estalvi d'energia i mínima emissió de gasos atmosfèrics).

Sakamoto sempre s'ha compromès en causes civils (als noranta va batallar contra les mines antipersones), però mai tant com ara, i la seva música és un fidel reflex de l'austera lucidesa que ara presideix la seva vida. "Visc en una tardor agostada, encara que rica en matisos, i cada estació té la seva pròpia música".

Quan va viatjar fa dos anys a Groenlàndia amb un equip d'ecologistes per prendre part en el Cape Farewell Project, Sakamoto va sentir als nadius inuit fer comentaris sobre les veus de les glaceres... Es va disposar a gravar música en una glacera i el fort vent el va obligar a refugiar-se en el seu interior, on la remor de l'aigua fonent li van inspirar dues peces i un disc: Ice, Glacier i Out of Noise. Són la ‘cara B’ de Playing the piano, l'altre costat d'un mirall en el qual el músic de Tokyo apareix tocant el piano, acompanyat per discrets acords electrònics, com qui respira, medita o transcendeix.

A ell no li agrada parlar de la seva música. Diu, amb raó, que les paraules no fan justícia al que un escolta; prefereix reivindicar un espai en el futur per salvaguarda de la biodiversitat. Amb més nous que soroll, ha plantat boscos nous en àmplies zones del Japó, com l'illa de Hokkaido, i fins i tot a les Filipines. "Són arbres que trigaran encara 50 o 60 anys en donar els seus millors fruits, per la qual cosa no es pot interpretar com un acte de vanitat sinó com un homenatge a les futures generacions".

Guanyador d'un Oscar de Hollywood i de diversos Grammy, aquest compositor es considera un ciutadà del món. Avorreix els aeroports i les aglomeracions. No és pròdig en gires i concerts, prefereix la soledat i la incursió creativa. Té per virtut la lentitud, no es casa amb ningú i s'enamora de tot el que escolta... "La majoria de les persones es fa impermeable als sons més nous conforme arriba a vella, però a mi em passa el contrari, com més gran em faig, més em delecto en cada nou so que escolto". En la seva faceta més experimental, la música de Sakamoto recorda ara en alguns dels seus nous temes a la de Brian Eno o Harold Budd; en altres, a Steve Reich o Terry Riley. Perd romanticisme per aprofundir en la nostàlgia, ve de gust escoltar-la tot sol, veient un paisatge expedit, monocrom, no tant a l'altre costat de la finestra com en el buit interior, un espai propici a tota mena d’ecos i reverberacions que sempre alimenten l'experiència del que escolta. Un disc doble que més aviat són dos discs i que es gaudeix en el record.

Tòpics de l'article