Crítiques

Llibres i Publicacions

Novel·la negra sobre fons blanc

Llibre

Jordi Montaner | 12 d’abril de 2010

Títol original: El cementerio de icebergs
Autors: Sergio Rossi i Toni Polo
Editorial: Plaza & Janés
Any publicació: 2010
Pàgines: 384

Austasen, a l'Antàrtida, és literalment un cementiri d'icebergs. Arrossegats per corrents marins, masses gegants de gel despreses de les glaceres continentals queden atrapades per corrents giratòries al pol sud, la fi del món.

Allà, en una remota latitud, transcorre la segona entrega de Rossi i Pol després del seu exitós ecothriller titulat Medusa. El protagonista és el mateix: Toni Martí, un biòleg marí que es veu embolicat en una trama de conspiració i sabotatges amb assassinats inclosos... Els autors, en la presentació que van fer de la seva nova novel·la, el passat 7 d'abril al Centre Arts Santa Mònica de Barcelona, feien broma sobre el fet que l'Antàrtida és, per ara, l'únic continent del planeta en què no hi ha hagut encara cap assassinat. Polo, escèptic, creu que és qüestió de temps. El paradís glacial, verge de natura i també de crims, pot no ser tan erm com aparenta i, de constatar l'existència de tresors ocults, el tractat internacional que garanteix la seva protecció pot quedar en paper mullat. Els dos autors treuen punta a aquesta circumstància i ho fan, igual que a Medusa, sobre una base científica molt sòlida i estructurada.

Sota els perpetus gels de l'Antàrtida, especula la novel·la, jeu un tresor mineral de valor incalculable: el tàntal, un superconductor vital per a la indústria electrònica. Es tracta d'un mineral del grup cinquè de la taula periòdica i de nombre atòmic 73. El seu símbol és Ta. Brillant, dur, de color blau grisenc, aquest material resisteix perfectament la corrosió en forma de tantalita. S'ha usat com a material per a la fabricació d'instruments quirúrgics i implants, però també presenta excel·lents prestacions per a la fabricació de condensadors electrolítics i dispositius electrònics del tipus de telèfons mòbils, GPS, televisors de plasma, satèl·lits espacials, videoconsoles i ordinadors, armes teledirigides, dispositius PDA o MP3. Llevat que l'Antàrtida reveli la presència de jaciments sota la seva terra, el major productor de tàntal del planeta és la República Democràtica del Congo, una de les regions més inestables d'Àfrica amb un llarg historial d'intrusisme per part de tercers països.

La novel·la de Rossi i Pol té el tàntal per eix argumental, així com l'escalfament global i l'esgotament dels recursos energètics. Toni Martí descobreix a l'Antàrtida com de fràgil és aquell món gelat sota el pes de les ambicions humanes.

Rossi sap de què parla. Ha viatjat a l'Antàrtida en dues ocasions i té previst tornar. La novel·la es nodreix dels seus coneixements i la seva experiència. En les seves paraules, potser no sigui la mineria, sinó la pesca o el turisme, però el delicat equilibri del continent més meridional corre perill de sucumbir als interessos de grups aliens a la conservació de la natura. Pol afegeix: "Quan sigui rendible extreure minerals de l'Antàrtida, a ningú se li escapa que s'extrauran".

"No ens inventem res", assegura (a excepció dels crims). El vaixell en què les trames es succeeixen, el Polarstern, existeix de veritat. Les activitats que s'hi desenvolupen, com els 'batejos' antàrtics, són reals. El mateix Rossi va ser batejat el 2000 "amb aigua freda als ulls, fang abissal per tot el cos, un peix mort a la boca i una estrella de mar al cap".

També és real, per descomptat, la sensibilitat biològica de la trama. Els autors reconeixen que el pol sud, igual que el pol nord, són 'els termòstats del planeta'. Els canvis climàtics que s'hi operen estan destinats a afectar tota la resta del món en forma de canvis en les corrents marines o les onades de calor. Polo i Rossi intercanvien mirades i asseguren que la seva pròxima novel·la girarà al voltant d'aquests canvis climàtics.

Tòpics de l'article