Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Crítiques

Espectacles

Disminuir Aumentar

Störung, resistència experimental

Festival

Ànnia Monreal | 29 d'abril de 2010

Störung o com temperar sons, electrònics i naturals, sorolls i distorsions per convertir-los en melodia. La interferència s'imposa, especialment a les orelles del profà, però al cap d'una estona aquests sorolls aïllats construeixen una melodia. Sí, és música! Com les paraules lliures de Tristan Tzara o el degoteig de Pollock el detall inconnex, el punt discordant o el loop repetitiu, origina un conjunt comprensible. Que es deixa escoltar, si més no.

"Promocionem música electrònica minimalista i experimental". Les etiquetes salten a l'arena. En aquesta ocasió les llença Álex Gámez, òptic per guanyar-se la vida i director del certamen per gaudir-la. El seu festival resisteix, amb la música més avantguardista creada a partir d'ordinadors, sintetitzadors, samplers, seqüenciadors i en companyia d'una pantalla per on corren dibuixos i representacions en harmonia amb la música que es produeix en directe. Störung, l'illa de la rebel·lia experimental davant del Sónar, ara molt més popular.

Explorar l'antropologia del so, aquest és l'ànima del festival. Descobrir-ne les seves qualitats, la seva essència i jugar amb ella. "Cada to té una ona que es pot manipular amb l'ordinador", indica Gámez, de manera que s'originin un conjunt de sensacions. Voilà la clau de la música electrònica experimental. Més que harmonies i pentagrames es juga amb la física de l'acústica. Es modela la freqüència de l'ona del so, s'alteren les vies per les quals transiten els tons i es componen estructures sense la participació en exclusiva de les notes musicals.

"És una música poc ballable", assenyala Gámez. No hi ha cap mena de dubte. Per aquest motiu Störung és molt menys lúdic i festiu que altres manifestacions similars. Els concerts s'escolten assegut i en un auditori amb bones condicions acústiques. No tot s’hi val, cosa que limita la implicació de la ciutat al festival. I al costat d'un bon recinte, les actuacions requereixen una pantalla per on discorren les imatges que evoquen els botons en moviment. Un cop més, la música es fon amb altres camps, en aquest cas per posar en òrbita l'art digital.

L'oïda humana pot percebre freqüències de so que es mouen entre els 20 i els 20.000 hertzs. Però els artistes no es passegen només per aquest espectre. A vegades emeten tons per sota de la freqüència audible, la qual cosa origina un cert desassossec. "Que no les sentim no significa que no existeixin", puntualitza el director de Störung. Les ones comparteixen habitació amb els espectadors i generen una pressió que es capta, tot i que no sigui de la forma més habitual.

A la seva cursa per aconseguir sensacions, alguns artistes recorren a les drogues per inspirar-se. Música i estupefaents, quina novetat. Amb productes com el MDMA (3,4-metilendioximetanfetamina, èxtasi) els sentits s'expandeixen i la capacitat per aprehendre i apreciar matisos es multiplica. Però Störung no és una desfilada de públic feliç ni accelerat. S'imposa la serietat i el gust per una forma d'alguna manera més intel·lectual d'apreciar la música.

L'estrella de la cinquena edició de Störung va ser Biosphere. Geir Jenssen havia de debutar el dimecres 21, però les conseqüències de l'explosió del volcà Eyjafjalla van impedir que el noruec desplegués els seus encants el dia acordat. Va arribar dissabte i pràcticament va omplir el centenar de localitats de l'auditori de la Farinera. L'escenari de fusta es va rendir a les notes ambient del músic, a vegades inquietants i d’altres més rítmiques. Va ser l'acte més multitudinari del festival, que d’altra banda va centrar la seva atenció en la música subaquàtica o hydrophonia, amb Juan Matos-Capote i Emiliano Zelada com a ponents i intèrprets.

"La música electrònica es genera directament per ordinador o es graven sons ambientals (field recording) que després es manipulen", apunta Gámez. Hydrophonia va ser el camp escollit per l'ocasió, ja que l'aigua és un medi ple de possibilitats. Matos-Capote va explicar el seu últim projecte, protagonitzat pels rius Besòs, Llobregat i Segre, en la seva voluntat per captar el so d'aigües "d'alguna manera properes o relacionades amb l'activitat humana". Per la seva banda, l'italià Emiliano Zelada va donar a conèixer el seu treball inspirat en els sons que emeten les balenes.

Per Störung també van desfilar el dissenyador Aleix Fernàndez, especialista en posar imatges a sons minimal; Maurici Giri, compositor de peces electroacústiques i expert en tècniques de programació; Daniele Cortese i Stefano Zatti, fidels a la seva cita anual amb el certamen; l'experimentat Frank Bretschneider; els extravagants Retina.it; la japonesa Tomoko Sauvage, centrada ara en mostrar la bellesa de les gotes d'aigua quan discorren per bols de porcellana; o el mateix Álex Gámez, que va pujar a l'escenari com Asférico.

Al costat dels concerts i les conferències, la voluntat divulgativa de Störung es va materialitzar amb un vídeo que es va aturar davant d’alguns dels principals artífexs de la música experimental. Amb John Cage com sancta sanctorum de les possibilitats acústiques de les coses i el silenci, també van protagonitzar el passi Stephen Beck, responsable del primer sintetitzador de vídeo; Stan Vanderbeek, pioner en el desenvolupament del cinema experimental i forjador de les relacions entre art, tecnologia i percepció; el col·lectiu londinenc D-Fuse, o Zimoun, artista especialitzat en instal·lacions sonores.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS