Jordi Montaner | 3 de maig de 2010
Títol: El zoo cuántico
Autor: Marcus Chown
Editorial: La liebre de marzo
Any: 2008
Pàgines: 170
"La ciència de veritat és molt més estranya que la ciència ficció, i l'univers és molt més increïble que qualsevol artefacte inventat", sosté Marcus Chown, un físic anglès de la Universitat de Londres que col·labora en la revista 'New Scientist' i que amb anterioritat ha publicat diversos llibres de divulgació científica, com 'El universo vecino'.
A El zoo cuántico, com si d'una col·lecció de rareses es tractés, Chown ens trasllada per la via de la sorpresa a importants qüestions físiques o matemàtiques que serien difícils d'explicar d'una altra manera. Algun dia, tots els llibres de text de secundària s'escriuran d'aquesta manera...
Explica l'autor que, amb cada inspiració, inhalem un àtom espirat per Marilyn Monroe, Einstein, Gandhi, Napoleó o Toro Assegut; que un àtom pot estar en molts llocs diferents al mateix temps, l'equivalent d'estar a Nova York i a Londres al mateix temps; que viatjar en el temps no està renyit amb les lleis de la física; que com més ràpid viatgem, més prims ens tornem; que envellim més ràpid a la part alta d'un edifici que a la seva base; que una tassa de cafè pesa més quan està calenta que quan està freda, i que l'u per cent de la neu que apareix al sintonitzar un televisor és un vestigi del Big Bang...
Einstein assegurava (encara que Chown em corregiria el temps verbal i apostaria per 'assegura') que "la major part de les idees fonamentals de la ciència són essencialment senzilles, per norma, i han de ser explicades en un llenguatge que tothom pugui comprendre" .
Després de doctorar-se en física el 1980, Chown va fer d'aquesta asseveració una croada, i va començar a exercir de comunicador científic de la forma més atrevida que ningú no hauria imaginat: treballant com a locutor-astrònom en una emissora de ràdio de la Universitat de Califòrnia (Pasadena) . En la foscor de la nit, amb veu càlida, Chown assegurava als radiooients que els nostres cossos estan fets de la mateixa matèria que les estrelles, i que les lleis naturals que governen el nostre entorn més immediat, la casa, el jardí o el barri, no difereixen de les de tot l'univers còsmic. "Molt pocs dels extraordinaris descobriments del segle passat semblen haver calat en la consciència de la gent", explica l'autor apesarat. Afegeix, però, que quan ell mateix intenta llegir les explicacions que la ciència formula sobre què passa, tot i ser científic, queda confús, desconcertat i avorrit. "Vivim en un món tan bell com estrany, i no resulta tan difícil explicar per què".
Va ser així com Chown es va posar a escriure frenèticament sobre ciència. Ho va fer, a més, amb títols tan provocadors com Tenemos que hablar de Kelvin, Felicity Frobisher y el diablo dual de tres cabezas de Aldebaron, Un poco de teoría cuántica al año no te hará daño y, sobretot, Días interminables después de la muerte. De forma tan interessant com divertida, l'autor aplica un escalpel sobre la càlida pell del misticisme i separa el natural del sobrenatural amb pedagògica lucidesa. L'origen de la complexitat biològica, les limitacions de viure només en temps present, la supervivència de formes vives sense solució de continuïtat, per què Elvis segueix encara amb vida, per què totes les lleis de l'univers poden resumir-se en un programa d'ordinador de només quatre línies i com en la nostra carn hi ha pols d'estrelles en la seva composició. El Big Bang es data a 12-14 mil milions d'anys, però el fòssil més antic del qual en tenim constància va habitar a la terra fa 'només' 300.000 anys... No va passar res en tot aquest temps? Què tindrà a veure el que va passar amb el que passa avui, ara?
Alquimista de la divulgació científica, Chown no raona a l’estil Sagan ni invoca corrents filosòfiques tipus Sartre. En el més substancial del llibre, un glossari tímid i contundent ens detalla que els neutrins són partícules subatòmiques, residus-fantasma de les reaccions nuclears que s'originen en el cor del sol. Mentre que la llum triga 30.000 anys en viatjar del centre del sol a la seva superfície, els neutrins triguen només dos segons, i vuit minuts després arriben a la superfície de la Terra... L'autor ens convida a imaginar tres coses impossibles cada dia, abans d'anar a dormir, per crear un bloc en el qual estudiar la seva possibilitat a través de dues corrents intel·lectuals de la física moderna tan poderoses com la teoria quàntica i la de la relativitat... Posa la pell de gallina quan subverteix la teoria religiosa de la resurrecció per mitjà d'un concepte batejat com decoherència (decoherence): la identitat quàntica dels nostres cossos no es destrueix, sinó que canvia d'estat. Chown refereix el famós experiment de Schrödinger amb un gat dins d'una cistella, que podia semblar mort o adormit en virtut dels efectes observats.
¿Complicat d'entendre? No, en absolut. Però estem acostumats a posar la pell dura quan una idea ens espanta. Recorrem amb plaer als consols de la filosofia, les divagacions sobre l'ésser i el no-res. Bona sort.
