Crítiques

Exposicions

Els mals de l'aigua

Exposició

Octavi Planells | 11 de maig de 2010

Exposició: Aigua, rius i pobles
Centre: Museu Marítim de Barcelona
(av. de les Drassanes, s/n, 08001, Barcelona)
Telèfon: 933429920
Correu electrònic: m.maritim@diba.cat

Un homenatge a pobles arrabassats de les seves terres. A persones privades d'un recurs vital. Als que la insalubritat ha emmalaltit. A víctimes de desastres naturals agreujats per l'ambició humana. Als que moren injustament. Als que defensen un dret fonamental. Un homenatge a totes aquelles persones vulnerables, de testimoni silenciat, reprimit i oblidat. Tot, a causa del recurs més preuat: l'aigua.

L'exposició Aigua, rius i pobles, que allotja fins al 30 de maig el Museu Marítim de Barcelona és el format amb què l'associació del mateix nom, Aigua, Rius i Pobles, ha emprat per retre aquest homenatge. Ho fa mostrant de manera exhaustiva els testimonis de persones eclipsades pels interessos econòmics, polítics i culturals. No és una exposició, és un acurat treball d'investigació periodística i fotogràfica, un demolidor document que denuncia l'abús de poder sobre els pobles amb menor capacitat de resposta i que mostra la faceta més perversa del líquid vital: l'aigua com a arma, com a objecte de conflicte, com a font de riquesa i ambició, com a dissolvent d'escrúpols i com a causa de tragèdies personals, socials, econòmiques i ecològiques.

Una mostra que pretén commoure cors, despertar intel·ligències i comprometre voluntats davant la crisi global de l'aigua al món, tal com manifesta Pedro Arrojo, director de l'exposició, físic i economista de la Universitat de Saragossa especialitzat en l'economia de l'aigua i impulsor de la Fundación Nueva Cultura del Agua. Els centenars d'instantànies de la mostra -l'exposició és vasta-, les xifres que proporciona i els testimonis que recull commouen, sens dubte. El seu director subratlla la voluntat de mostrar el perfil humà de les víctimes i dels lluitadors socials que en general han estat ocultats o com a màxim, transformats en fredes estadístiques. Tampoc hi ha dubte de que això s'aconsegueix.

Aigua, rius i pobles recorre el món sencer, però se centra, sobretot, en els països més deprimits o amb més complicacions socials, polítiques i ecològiques, els més castigats per la crisi de l'aigua. S'estructura en sis eixos d'actuació, en sis àrees temàtiques que inclouen el desplaçament forçós de pobles sencers per a la construcció de grans preses, la destrucció de pesqueries i d'ecosistemes sencers i el seu impacte en la fam, els problemes vinculats a la privatització de l'aigua i del territori, i els riscos derivats de catàstrofes naturals –o no tan naturals–, sempre lligat a la vulnerabilitat dels més pobres. Fins i tot en el primer món, els exemples que planteja l'exposició posen en evidència la indefensió dels col·lectius amb menys recursos.

Però afortunadament, l'exposició també deixa espai per a l'esperança en un racó dedicat a les Victòries i solucions que cita iniciatives empreses per combatre les polítiques corruptes i privatitzadores dels serveis públics de l'aigua. Moviments on es reclama l'aigua no com a mer recurs, sinó com a dret humà. Tot i ser itinerant, la mostra s'adapta a l'entorn que l’acull amb una secció dedicada a les conques hidrogràfiques catalanes i a la mobilització social que han despertat la seva contaminació, els plans de transvasament o els impostos de l'aigua i l'abastament.

L'origen d'aquest projecte remunta a l'any 2000, després de presentar-se l'Informe Final de la Comissió Mundial de Preses. El document reconeix serioses dificultats per obtenir dades sobre el volum que emmagatzemen les gairebé 50.000 grans preses construïdes durant el segle XX i també per quantificar el nombre de persones desplaçades a la força, encara que estimen que la xifra oscil·la entre els 40 i els 80 milions. Els organitzadors van trobar en aquesta xifra, enorme al mateix temps que imprecisa, un reflex de la invisibilitat de les víctimes. Això els va impulsar a pensar en algun esdeveniment internacional que fes visibles totes aquestes persones, però a mesura que van anar aprofundint, els organitzadors van descobrir que aquesta invisibilitat es dóna també en problemes derivats de l'accés a l'aigua potable, de la privatització, de la destrucció de la pesca, etc.

Aigua, rius i pobles amaga al darrere un fons documental enorme i un esforç de síntesi de la mateixa magnitud. Munts de documents, llibres, escrits dels testimonis, denúncies judicials i tot tipus de material audiovisual han estat recopilats al llarg de l'última dècada i simplificats en els textos de la mostra. El contingut és, per tant, dens, molt ben treballat i documentat. La part gràfica i el disseny expositiu estan a l'altura: una estètica austera però no per això deficient pel que fa a presentació. A més, per a cada un dels dies que la mostra estigui exposada a Barcelona, els organitzadors han preparat activitats paral·leles: xerrades, col·loquis, visites, passis de documentals, taules rodones, un complet lloc web, un programa educatiu... L'exposició i tot el què ella comporta és, en definitiva, molt recomanable, encara que els seus continguts no s’encaixin amb facilitat.

Tòpics de l'article