Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Crítiques

Llibres i Publicacions

Disminuir Aumentar

Declinant el futur simple

Llibre

Jordi Montaner | 17 de maig de 2010

Títol: Las leyes de la simplicidad
Autor: John Maeda
Any: 2008
Editorial: Gedisa, S.A.
Traducció: Iñaki Ogallar
Pàgines: 100

El present sembla cada vegada més complex; però, té el seu origen en un passat simple? John Maeda dóna per fet que si. Argumenta que tot allò original és essencialment simple per naturalesa. Aquest dissenyador, artista digital i professor del Massachusetts Institute of Technology (MIT) confessa en el seu llibre més conegut que, des de petit, li deleixen les coses simples. Oriünd de Seattle (Washington), tot i que descendent de japonesos, aquest investigador de 44 anys és considerat un guru de la simplicitat per la comunitat digital.

Amb la precisió i la sobrietat d'un haiku, el llibre de Maeda s'endinsa en diferents exemples de simplicitat aplicada al disseny de tècniques i objectes i, a manera de sospir, ens ensenya a relaxar-nos davant d'una crisi que els mitjans de comunicació presenten com sideral . Maeda recorda que el seu gust per allò simple s’acompanyava en temps joves d'una preocupació per una aclaparadora sensació de fi de cicle, d’apocalipsi. "Un bon dia se'm va acostar un ancià i em va dir: tranquil, el món sempre s’ha estat enfonsant".

Per explicar per què el minimalisme conceptual funciona a la pràctica, l'autor recorre als cotxes de fórmula u. "Un prototip, encara que sembli el contrari, disposa de molts menys elements que un cotxe de sèrie, però cada component té una qualitat molt superior...". Aquesta filosofia parteix de Garcilaso (‘El bo, si breu, dues vegades bo’) i té aplicabilitat en el disseny de les coses, la mida i la seva concepció psicològica. Maeda recorda que les escultures d'una mida més gran que el natural imposen cert respecte. Per contra, les miniatures susciten fragilitat, quan no compassió. No passa així a la natura, ja que les aranyes més petites, per exemple, fan gala d'un verí més potent que les grans i, malgrat la seva ferocitat, el gran tauró blanc causa cada any moltes menys morts que el diminut bacteri Pseudomonas aeruginosa.

Per simplificar, predica aquest autor, cal sostreure allò obvi i afegir només allò específic. Maeda proposa una ‘reducció raonada’ de tots els nostres principis, propòsits, idees, aflorant allò principal i més important, l’original. Després, afegeix, cal organitzar-ho tot de manera que sembli encara més senzill. Convida així mateix a emprar el menor temps possible en cada cosa, en pro de la seva simplificació, a aprendre la seva naturalesa (el coneixement simplifica totes les coses) i diferenciar-la (simplicitat i complexitat són interdependents). Admet que en alguns casos aquesta simplicitat perseguida no és possible, però es mostra partidari de projectar sempre i confiar en la seva utilitat. Maeda insisteix en què no es tracta d'un gest fred o calculador: "com més emocions apareguin implicades, millor"; també s'oposa a un descart sistemàtic de tot allò que sobra o està de més: "Allò que es troba al límit de la simplicitat també és rellevant".

Posa com a exemple el funcionament dels ordinadors; els seus processaments es regeixen al voltant de les lleis de la simplicitat. Maeda va fundar el 1996 el Grup de Computació i Estètica del Medialab del MIT, i advoca per una interacció entre ordinadors i usuaris en pro de la simplicitat. "El potencial artístic i visual dels ordinadors permet als usuaris disposar d'una eina de simplificació excepcional", explica l'autor, que ha compaginat en la seva carrera la formació tecnològica amb l'artística (belles arts). Enginyós des de petit, Maeda va inventar un programa d'ordinador per gestionar la botiga en què els seus pares es dedicaven a la venda de tofu, alhora que els seus companys estaven sumits en les seves videoconsoles per a jocs.

La revista Esquire va incloure el 1999 el nom de Maeda entre les 21 persones que es preveuen més influents al llarg del segle XXI.

Al Japó, no poques multinacionals (Sony, Seiko, Shiseido) van a la caça d'aquest talent, a qui encarreguen des del disseny de programes de software fins a exposicions artístiques antiestrès. "La majoria de les persones" explica l'autor, "potser renunciarien de bon grat a alguns dels detalls rutinaris de les seves vides a canvi de disposar de més temps lliure". Més a www.maedastudio.com.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS