dilluns, 20 maig 2013

Entrevistes

Paul R. Ehrlich, activista mediambiental

"L’expressió creixement sostenible és un oxímoron"

Creixement i sostenibilitat caminen en direccions oposades. Les tesis de Paul Ehrlich, biòleg de la Universitat de Standford (Califòrnia) xoquen de ple amb la nostra idea comú de progrés. Aquest nord-americà, que és considerat per alguns sectors del seu país un “antisistema” i un extremista, defensa la idea d’un control de la natalitat i assumeix que, per salvar la Terra, s’han de prendre decisions dràstiques i, per suposat, incòmodes. Els seus llibres, de tònica catastrofista, es venen bé. La seva defensa apassionada de la naturalesa l’hi ha fet merèixer a Barcelona el premi Ramon Margalef d’Ecologia. Ehrlich assumeix a la seva tercera edat que les coses poden canviar poc, i que sempre serà considerat com ‘el boig de la bomba (de població)’. Però se sent còmode, en el seu paper de Quijote que s’enfronta a les aspes d’un molí...”Què podria fer sinó”?

JORDI MONTANER | 1 de desembre de 2009

Veritats incòmodes

Els seus enemics riuen quan veuen com el temps desestima les seves prediccions.
Qui riu últim, riu millor; el pitjor és que acabarem plorant tots.

Dóna per suposat que, si seguim com fins ara, el món se’n va en orris?
Podem equivocar-nos en quan, però molt poc en com i res en què. La velocitat amb què l’ésser humà destrueix la naturalesa supera la capacitat d’aquesta per refer-se, de manera que la catàstrofe està assegurada.

Com Al Gore, vostè busca les pessigolles als polítics presentant-los certes “veritats incòmodes”.
Certament, la idea va partir d’Al Gore i la seva pel·lícula; però es va quedar curt. Deu anys després de les seves tesis, l’escalfament global ha empitjorat. Jo sóc partidari d’anar més lluny d’una consciència global, i buscar fins i tot mesures coercitives: fer que els estats, en comptes d’ajudar a que les parelles tinguin fills, els posin traves fiscals o, simplement, ho prohibeixin.

Podem equivocar-nos en quan, però molt poc en com i res en què
Fotografia: Carmen Secanella

Una prohibició de tenir fills als Estats Units? Crec que això no ho votarà ningú.
A la Xina funciona. Si les lleis nord-americanes impedeixen a un home casar-se amb dues dones, per què haurien de permetre que tingui més de dos fills? No em negarà que això és contradictori.

Creu que Obama es pren seriosament els compromisos mediambientals?
Tenim un president un milió de vegades més verd i un bilió de vegades més llest, però no n'hi ha prou. Ell sol no pot torçar el rumb dels esdeveniments. El principal obstacle es troba al Senat. Els senadors d’estats productors de carbó i els dels estats consumidors de carbó (com a font d’energia) tenen segellat un pacte que ningú és capaç de trencar. A ells, el medi ambient no els importa.

No només a ells. Molta gent pensa que, si el món s’acaba, que ho faci d’aquí a cent anys, quan tots siguem calbs. I a viure, que són dos dies!
Això suposa no pensar en els nostres fills ni en els nostres néts, que hauran de fer front a problemes de gran magnitud. La situació de la fam a l’Àfrica sembla haver quedat acomodada en les nostres consciències, però en menys de deu anys podem patir restriccions de determinats aliments, o d’aigua potable, fins i tot als països rics. Creixem, insisteixo, més ràpid que el que necessitem per sobreviure i, quan no n’hi hagi prou per a tothom, acabarem matant-nos els uns als altres.

CONDECORACIÓ A UN MALTHUSIÀCreats el 2004, en honor a l’investigador català el nom del qual honoren, els premis Ramon Margalef estan dotats amb 100.000 euros, i van destinats a aquells científics que, amb la seva trajectòria, hagin contribuït al progrés i al coneixement de l’ecologia. El Ramon Margalef d’aquest any, concedit per la Generalitat, premia un entomòleg nord-americà de 77 anys, més conegut com a bestseller de títols apocalíptics sobre les conseqüències de la superpoblació humana. Nascut a Filadèlfia, Ehrlich es va graduar en zoologia a la Universitat de Pennsilvanià, va treballar a la Universitat de Kansas i, des del 1959, ho fa a la Universitat californiana d'Stanford.

Les tesis d’Ehrlich tenen per mentor l’economista anglès Thomas Robert Malthus, que fa dos segles va publicar un assaig sobre l’inici de la població. Allà hi argumentava que, mentre la població creix geomètricament, la producció d’aliments ho fa de forma aritmètica. Malthus va predir que cap al final del primer segle del seu estudi, el 1898, Anglaterra, amb una població de 112 milions, només seria capaç d’alimentar de forma adequada una quarta part de la població. Avui, en canvi, la població d’Anglaterra amb prou feina arriba a 60 milions d’habitants, no té problemes d’abastiment d’aliments i mai ha patit períodes de fam on hagin mort milions de persones.

Solucions?

No sigui així, ofereixi alguna solució.
Consumim molt menys, deixem de tenir fills i destinem la major part de partides pressupostàries a la conservació del poc que ens quedi.

Creu que a Copenhaguen aquestes tesis triomfaran?
Els 'futuròlegs' ho pinten més fosc que mai. No crec que s’aconsegueixi gran cosa, però el poc que s’aconsegueixi valdrà molt. El canvi climàtic al qual ens enfrontem és, possiblement, l’amenaça ambiental més crítica per a la nostra civilització.

Es pot canviar la manera de pensar de la gent?
Aquest és, precisament, el meu últim front d’actuació. Des de la Universitat d'Stanford hem creat una plataforma d’assessorament, una acadèmia de Ciències Socials i Humanitats que en països com Noruega està tenint un èxit aclaparador. Es tracta que a totes les escoles i fòrums socials hi sigui present la idea de la sostenibilitat.

Defineixi sostenibilitat
Jo l’entenc com una projecció: el conjunt de mesures que ha de permetre, a la generació de després de la nostra, poder gaudir, com a mínim, de les mateixes coses de què vam gaudir nosaltres. Seria una cosa tan simple com poder deixar les coses tal i com estan (o millor).

LES PREDICCIONS ENCERTADESEl biòleg de la Universitat d'Stanford pot semblar exagerat en els seus càlculs i extrapolacions, però no mentider. El risc del col·lapse global que profetitza a les seves publicacions té algunes coordenades de puntualitat contrastada. Va dir que passaria, i així ha estat, que en la present dècada els anys transcorreran de promig més càlids que a la dècada anterior, la qual cosa augmentaria el risc de sequeres i inundacions associades al canvi climàtic.

També va anunciar que hi hauria més CO2 a l’atmosfera, la major responsable de l’efecte hivernacle. Hi ha més òxid nítric atmosfèric que a la dècada passada; és un altre desencadenant de l’efecte hivernacle, que augmenta a causa de la interferència humana en el cicle natural del nitrogen. La concentració d’ozó a la troposfera, component de la pol·lució que afecta la salut humana i les collites, és avui més gran que fa 10 anys. Les emissions de diòxid de sulfur a l’Àsia seran significativament més grans; més diòxid de sulfur a l’atmosfera es converteix en àcid sulfúric, el principal component de la pluja àcida, i s’associa també amb danys directes a la salut humana, els boscos i les collites.

Hi ha menys terra cultivable fèrtil per persona, i molta de la ‘millor terra’ ha estat pavimentada. L’erosió, pràcticament a tot arreu, excedeix la taxa de regeneració del sòl. Hi ha, de promig, menys arròs i blat per persona que fa deu anys; aquests dos cultius són els més consumits del món.

A les nacions en vies de desenvolupament hi ha, avui, menys llenya disponible per persona. La superfície global dels boscos tropicals humits, depositaris d’alguns dels recursos vivents més valuosos del planeta, s’ha reduït. I hi ha menys plantes i animals vius, i més persones que moren de sida. La quantitat i qualitat d’esperma en el semen dels éssers humans continua disminuint, i els desordres reproductius van a més: en els últims 50 anys, la quantitat d’esperma ha descendit en més del 40%. Per últim, la distància entre el 10% més ric de la Terra i el 10% més pobre també ha crescut.