diumenge, 19 maig 2013

Reportatges

Comunicació social

Luca Tancredi Barone

Corresponsal

Roma

Astronomia sense barreres

Al planetari de Roma s'hi explica la ciència perquè tot tipus de públics en gaudeixin. Ja hi ha un espectacle per als sords, i aviat també els cecs podran gaudir del vibrant cel estrellat.

6 d'abril de 2010

Luca Tancredi Barone | Roma


Fotografia: Camilla  Ferrari
Ara que tant la regió com l'Ajuntament de Roma els dirigeixen representants de la dreta (feia més de 20 anys que no passava), és el millor moment perquè parlem dels anys feixistes. Potser no sigui cert que els trens arribessin puntuals, com sol dir la gent gran nostàlgica, però llavors Itàlia posseïa el planetari més avançat del món després del d'Alemanya.

A finals dels anys 20, el govern alemany, pressionat pels deutes de la Primera Guerra Mundial, va lliurar a Itàlia, com a pagament de guerra, una joia que el govern feixista, de forma sorprenent, va saber apreciar: un flamant aparell de Carl Zeiss, la principal empresa del país d'instruments òptics i de precisió. Així es va alçar el primer planetari de Roma (i d'Itàlia), inaugurat el 1928 pel mateix Mussolini. A Jena (Alemanya) ja s'havia construït, l'any 1923, el primer planetari del món.

Avui en dia, aquest instrument és l'únic planetari Zeiss que queda de tots els que l'empresa alemanya va construir. Fins al 1983 s'hi podia admirar l'esplèndida Sala Octogonal de les Termes de Dioclecià, que acollia el planetari de la capital italiana. Avui és visible a l'entrada del Museu de la Civilització Romana, on va reobrir el nou planetari de Roma 21 anys després del seu tancament. El nou i modern planetari ocupa 300 metres quadrats, amb una cúpula de 14 metres de diàmetre, i compta amb un modern projector òptic automàtic, fabricat a França.

No obstant això, alguna cosa ha canviat en aquestes dècades en la manera d'explicar històries sobre el cel estrellat. Stefano Giovanardi, astrofísic que treballa al Planetari de Roma, explica que "fa anys el planetari es considerava un mer instrument didàctic per explicar el moviment dels cossos celestes". Com ocorre en molts altres camps de la comunicació, el model top-down de transmissió del coneixement (des del científic savi cap al poble per mitjà d'un comunicador expert) s'ha modificat també en el camp astronòmic. "Per a nosaltres, el planetari és un instrument per narrar el cel. A través dels nostres espectacles intentem crear l'ambient adequat per deixar aflorar l'emoció durant la nostra observació del cosmos", continua Giovanardi.

De moment, el Planetari de Roma ofereix al voltant de 60 espectacles, pensats per a públics diferents. Dos terços dels prop de 100.000 visitants anuals són estudiants. El 2009 el nombre de visitants va augmentar un 9%, tot i que el Planetari hagi sortit de la classificació dels primers 10 museus científics italians per nombre de visites.

"És obvi que també hi ha un element didàctic: no se'n pot prescindir. No obstant això, no ens interessa tant la completesa, sinó mantenir un fil narratiu", diu Giovanardi. "No apostem per l'efecte sorpresa: som conscients que estem fent una operació cultural. L'astronomia entra en la vida de tots, com una pel·lícula o el futbol".

L'últim cap de setmana de març, a propòsit d'una iniciativa de sensibilització sobre el canvi climàtic del World Wide Fund for Nature (l'Earth hour), els quatre nois que s'encarreguen dels espectacles del planetari romà van prendre literalment el carrer i, davant la Fontana de Trevi, van impartir una classe d'astronomia de carrer. "No hi va haver la foscor que esperàvem", explica Gabriele Catanzaro, geòleg convertit a l'astronomia. "No obstant això, vam aconseguir explicar als curiosos els danys de la contaminació lumínica". No és l'únic exemple d'espectacle per al qual els responsables científics del planetari es muden al carrer: l'octubre passat es van desplaçar fins a Campo dei Fiori. Sota l'estàtua de Giordano Bruno (el primer que va parlar de planetes extrasolars i que per les seves idees va ser condemnat a la foguera per la Inquisició), hi havia un telescopi i un músic medieval. "La veritat és que si aconsegueixes enganxar gent de totes les edats amb una corba de llum, pots parlar de tot", observa Catanzaro.

Amb tota probabilitat, la idea més interessant del Planetari és la d'involucrar cecs en un espectacle. Catanzaro explica: "Vam començar amb un espectacle per a sords. La idea és crear un espai sense barreres, ni arquitectòniques ni mentals, o almenys amb les mínimes barreres possibles. Així tothom pot gaudir de l'espectacle. Com que no volíem alentir el ritme per traduir el text al llenguatge dels signes, vam inventar un nou espectacle. I vam experimentar la idea d'utilitzar un drap i guants blancs que ressaltin en la foscor perquè es puguin veure, però sense fer malbé el cel estrellat". Pel que fa al repte d'involucrar els invidents, afegeix: “Estem estructurant aquest treball en dues parts. En primer lloc, l'organització d'un recorregut interactiu pel museu, amb models planetaris que es puguin tocar i que tornin sensacions diferents segons el material, per donar la idea de planetes gasosos o sòlids, o dels diferents colors. Per una altra banda, estem preparant petites cúpules en relleu d'un metre de diàmetre, que els donarem [als invidents] perquè puguin seguir l'espectacle juntament amb tots els altres. Hi haurà també unes fotos amb textos en Braille que podran fullejar durant la xerrada”.

Amelia Ortiz Gil, de l'Observatori Astronòmic de la Universitat de València, és precisament coordinadora d'un grup de treball dirigit a persones amb discapacitats. "També nosaltres desenvolupem un projecte anomenat El cel a les teves mans", explica l'astrònoma. "Consisteix en un espectacle gravat amb una banda sonora en cinc canals, transmesos per set altaveus distribuïts sobre la cúpula. Durant el recorregut, a través d'objectes celestes i constel·lacions, s'associa a cadascuna d'elles un so emès per l'altaveu més proper a la seva posició. D'aquesta manera, l'invident pot crear-se un mapa mental de les posicions i, alhora, seguir amb les mans sobre una esfera tàctil la forma de les constel·lacions i la seva lluminositat, obtinguda segons la mida dels relleus". Hi ha també projectes astronòmics en línia (en anglès, català i italià) explícitament pensats per a invidents.

En el fons, la curiositat és el que mou Catanzaro i els seus col·legues. "Jo no sabia que els sords no tenen signes per distingir entre galàxia, cúmul de galàxies o cúmuls estel·lars. I és un repte per a nosaltres trobar la manera d'explicar-ho. Així mateix, un cec de naixement no té la idea de profunditat: per això hem hagut d'inventar un sistema per comunicar aquest concepte".

En aquest sentit, hi ha un grup d'astrònoms francesos que està treballant per "inventar" nous signes astronòmics per a sords. Com explica un dels inventors d'aquest diccionari, Dominique Proust, aquests signes es podran utilitzar en l'àmbit internacional. "A més de signes per a les 88 constel·lacions, hem proposat conceptes per a Andròmeda, Orió, etc., i també per objectes com els quàsars, els púlsars i tota la cosmologia", explica.

Potser el desig de Gabriele Catanzaro pugui fer-se realitat: "Somio amb un espai públic acollidor i que pugui parlar a tot el món".