dilluns, 20 maig 2013

Tribunes

Física

Giovanni Volpe

Optics & Photonics Focus

Què se n'ha fet, del forat de la capa d'ozó?

24 de maig de 2010


Fotografia: Roger  Price
La nostra font de vida, el Sol, podria convertir-se en el nostre pitjor enemic i transformar el nostre estimat planeta en un desert. Com podria passar, això? La clau és la radiació ultraviolada provinent de la gran estrella. Durant 1.000 milions d'anys, una fina capa d'ozó sobre els nostres caps ha protegit la vida a la Terra d’aquesta mortal radiació. Tanmateix, fa 25 anys (el 16 de maig del 1985, per ser exactes), alguns científics van anunciar que era l'activitat humana la que havia posat en perill el nostre escut, reduint perillosament el famós forat d'ozó sobre l'Antàrtida. Què ha passat des de llavors? Què se n'ha fet, del forat de la capa d'ozó?

El nostre sol és potencialment mortal. Tots sabem que prendre el sol a la platja comporta un perill per a la nostra pell. La raó és que els fotons que formen la llum ultraviolada són molt potents i, en topar amb una molècula, aquests poden danyar-la. Per exemple, un fotó ultraviolat pot topar contra l'ADN d'una cèl·lula i alterar-lo. Així, la cèl·lula pot esdevenir maligna, començar a reproduir-se sense control i engendrar un melanoma, un tumor de pell.

Per sort, a l'estratosfera, a entre 15 i 50 quilòmetres d'altura, hi ha una fina capa d'ozó que evita que la radiació ultraviolada del Sol arribi al terra. Una molècula d'ozó està formada per tres àtoms d'oxigen. És, per tant, molt semblant a la molècula d'oxigen que ens manté vius, que està formada per dos àtoms d'oxigen. No obstant això, mentre que una de cada cinc molècules a l'atmosfera és una molècula d'oxigen, menys d'una de cada milió és una molècula d'ozó. Quan un fotó ultraviolat topa amb una molècula d'ozó, es trenca i és absorbit i transformat en calor.

El problema va aparèixer quan vam començar a emetre clorofluorocarburs a l'atmosferaEl problema va aparèixer quan vam començar a emetre grans quantitats de clorofluorocarburs (CFC) a l'atmosfera, compostos volàtils que en un principi van semblar una gran idea. A finals dels anys 20, General Motors va demanar a Thomas Midgley, Jr. si podia desenvolupar un refrigerant segur i no tòxic per a ús domèstic. En aquella època, les neveres i les bombes de calor depenien de substàncies tòxiques o (sovint) inflamables, com l'amoníac, el clorometà i el diòxid de sofre, motiu pel qual la gent no tenia les neveres dins les cases. A principis del segle XX era normal veure-les als patis posteriors de llars de famílies benestants, per evitar el risc d'una fuita de gas refrigerant.

El 1930, Midgley va tenir una idea brillant: utilitzar un nou compost que havia desenvolupat, un CFC. Al compost se li va donar el nom comercial de ‘freó’. No era tòxic i podia ser utilitzat a l’interior de les cases sense preocupar-se per les fuites. A més, no era inflamable, i era pràcticament inert. Midgley en persona va fer una demostració de les propietats “miraculoses” del nou gas inhalant i bufant amb ell una espelma. Molt convincent!

De fet, la producció de freó a escala industrial és la raó per la qual avui en dia hi ha una nevera gairebé a cada casa. Naturalment, no es va tenir molta cura per prevenir les fuites d'un gas, en principi, segur, la qual cosa podria haver contribuït a l'alliberament d'immenses quantitats de freó a l'atmosfera entre els anys 30 i 80. Tot aquest freó va arribar finalment l'estratosfera, on va començar a interferir amb el cicle natural de l'ozó, bàsicament impedint-ne la regeneració.

Des de l'alarma llançada el 16 maig del 1985 pels científics britànics J. C. Farman, B. G. Gardiner i J. D. Shanklin amb el seu article a la revista Nature, s'han pres moltes mesures per part de la comunitat internacional per evitar que s'alliberin més CFC a l'atmosfera. Se n’ha programat una prohibició completa per a l'any 2020, mentre els científics desenvolupen substàncies més segures per substituir-los. Avui en dia, la capa d'ozó es manté estable i sota observació. No obstant això, continua malalta. Com Farman va dir en una recent entrevista a la BBC, el forat d'ozó és només un dels problemes que té el clima de la Terra per culpa de l'acció humana, i hauríem d'intentar tractar-los de manera global abans que sigui massa tard.