dissabte, 18 maig 2013

Al dia

Recerca

La influència del canvi climàtic i el canvi global en les malalties infeccioses

Els investigadors de la Universitat de València Santiago Mas-Coma i María Dolores Bargues, de la Unitat de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia, han presentat a València els resultats del projecte europeu EDEN (‘Emerging Diseases in a changing European eNvironment’), desenvolupat durant sis anys i en el qual hi han participat 48 centres especialitzats de 24 països, tres d’ells africans (el Marroc, Algèria i Senegal). L’acte també ha contat amb la col·laboració de la directora tècnica de l’Oficina de Projectes Europeus (OPER) de la Universitat de València, Àngels Sanchis, i el delegat del Rector per a Cooperació, Guillermo Palao, els quals han destacat l’elevat nivell científic d’EDEN i els seus responsables, com també la seva importància per al desenvolupament de polítiques de salut en l’àmbit europeu.

17 de juny de 2010

El projecte EDEN ha revelat que el canvi climàtic i el canvi global (modificacions en l’ús del sòl agrícola, immigració, turisme intercontinental, destrucció d’ecosistemes, urbanització, etc.) influeixen en l’evolució de les malalties infeccioses. No obstant això, “no totes elles responen igual davant aquests canvis”, afirma el catedràtic de Parasitologia -a més d’assessor de l’Organització Mundial de la Salut- Santiago Mas-Coma. “El projecte ha estudiat sis malalties i ha mostrat que algunes com ara la malària, al contrari d’allò que al principi es pensava, quasi no es veu afectada pel canvi climàtic, és a dir, per l’escalfament global o el canvi del règim de les precipitacions, i en aquest mateix cas es troben altres malalties víriques”. Malgrat això, són dolències “molt sensibles als canvis del mitjà originats per activitats humanes”, agrega Mas-Coma, el qual afegeix que en l’extrem oposat “es troben les malalties transmeses per caparres, en les quals hem observat un important efecte del canvi climàtic”. Per la seva banda, l’expansió cap a latituds més al nord d’Europa de la leishmaniasis, una malaltia endèmica del Mediterrani, ha demostrat la seva estreta relació amb el turisme, no només de persones, sinó de mascotes com ara gossos, que poden ser portadors de l’agent causal de la malaltia.

En referència al virus del Nil, es temia que Europa pogués patir el mateix problema que als Estats Units, on va ser introduït i es va expandir ràpidament a nombrosos estats i ja afecta a milers de persones. “En el nostre continent la situació és diferent; de moment el virus del Nil no ha entrat, tot i tractar-se de latituds similars”, expliquen els responsables d’EDEN.

El risc de reaparició de la malaria

La professora María Dolores Bargues ha exposat els resultats d’EDEN en relació amb la malària o paludisme, ja que aquest macroprojecte, amb una inversió de 11,5 milions d’euros, tenia l’objectiu d’analitzar el risc de reaparició de la malària a Espanya. Per a això, “es van seleccionar zones antigament palúdiques ben conegudes, l’Albufera de València (on es va eradicar el 1952) i el Delta de l’Ebre (on va desaparèixer el 1955), per realitzar múltiples estudis (parasitològics, entomològics, moleculars, biològics, climatològics, ambientals, matemàtics, històrics, sociològics, de teledetecció per satèl·lit i SIG…) tant sobre els mosquits vectors existents en el nostre país, com sobre les espècies de Plasmodium causant de la malaltia que podrien reintroduir-se i restablir-se a Espanya gràcies a canvis climàtics o globals”, argumenta la científica, directora d’aquest treball en concret.

Segons els resultats d’EDEN, actualment segueix existint un vector de gran capacitat de transmissió de la malària, Anopheles atroparvus, al Delta de l’Ebre. No obstant això, les dues espècies d’Anopheles vectors antics a l’Albufera “semblen haver desaparegut,tant en el llac com en la seva rodalia, a causa de les accions humanes més intenses a l’entorn de l’Albufera que al Delta de l’Ebre, com el tipus de cultiu de l’arròs -en petites parcel·les i ús intensiu de fitosanitaris-, el canvi de salinitat de l’aigua, la industrialització, la contaminació, la urbanització, etc”.

Al Delta de l’Ebre “sí que segueix existint un vector de gran capacitat de transmissió, Anopheles atroparvus, a més de ser molt abundant, ja que en pocs mesos d’un sol any es van capturar 10.000 exemplars”, apunta Bargues, la qual comenta que aquesta presència del mosquit està vinculada a tècniques “de cultiu de l’arròs més uniformes, gràcies al latifundi, o la permanència de granges en aquest entorn natural”. A més, les condicions d’escalfament global “fan que la densitat d’Anopheles s’incrementi durant més mesos de l’any, i en lloc de juny a setembre s’amplia la finestra de maig a octubre”, subratlla la professora.

En conseqüència, a l’Albufera de València “no hi ha actualment cap possibilitat de reaparició de malària, perquè no només no es troba el mosquit, sinó que ni tan sols hi ha les condicions perquè el vector es pogués reintroduir”, indica María Dolores Bargues. Per contra, al Delta de l’Ebre “sí que existeix el vector i si que existeixen condicions adequades per a una potencial transmissió de malària, entre juliol i agost, mentre que les persones amb més risc són els turistes i els visitants, no la població autòctona, ja que aquest grup realitza més activitats a l’aire lliure i pren menys precaucions per desconeixement”, recalca. Però malgrat aquesta situació d’anophelisme, els investigadors de la Universitat de València consideren que la reaparició de la malària al Delta “resulta més que improbable a causa del fet que disposem d’un sistema sanitari molt eficaç, capaç de detectar, diagnosticar, aïllar i tractar ràpidament la malaltia”.

En aquest sentit, tant Mas-Coma com Palao es van manifestar en contra de possibles retallades en els pressupostos, tant per al sistema de salut pública com per a la investigació en àrees de salut.

La salut a la Unió Europea

El catedràtic Santiago Mas-Coma va recalcar que els resultats del projecte EDEN han estat traslladats al Centre Europeu de Control de Malalties, situat a Estocolm, així com també a organismes supranacionals (OMS, FAO, OIE), per a la seva aplicació en polítiques comunitàries de salut pública. Alhora, aquest científic va assenyalar la importància estratègica d’aquestes conclusions per a noves incorporacions de països a la Unió Europea. Per exemple, segons Mas-Coma, “un candidat clar és Geòrgia, on encara persisteix la malària, o també Turquia, on existeixen focus endèmics d’aquesta”.

Més informació