diumenge, 26 maig 2013

Reportatges

Neurologia

Cristina Jiménez

Corresponsal Londres

El poder de la ment

El (suposat) poder de la ment és un tema molt controvertit entre la comunitat científica. Alguns ho veuen com una invenció, un mer artefacte de la pseudociència.

22 d’octubre de 2009

Cristina Jiménez, Londres

Fotografia: Veach

El (suposat) poder de la ment és un tema molt controvertit entre la comunitat científica. Alguns ho veuen com una invenció, un mer artefacte de la pseudociència. D’altres ho veuen com una possible realitat extremament difícil de detectar al laboratori amb els mitjans de què es disposa actualment.

Recentment, un aspecte relacionat amb el 'poder mental' ha acaparat l'atenció dels titulars de ciència dels mitjans britànics. Un equip de científics del Center for Biomedical Signal Processing and Control de la Universitat de Southampton afirma que és possible la comunicació entre dues persones a través del poder de la ment. En altres paraules, asseguren haver creat telepatia al laboratori. L'anomenen comunicació B2B, de l'anglès brain to brain.

Els investigadors, liderats per l'enginyer biomèdic Christopher James, creuen que en el futur la comunicació B2B podria oferir, entre altres coses, alternatives a la redacció d’un correu electrònic o un SMS. El nou sistema basat en la B2B funcionaria d'una forma curiosa: qualsevol pensament que volguéssim expressar, es codificaria i es plasmaria en paraules a la pantalla del mòbil o l'ordinador de la persona desitjada. Internet seguiria sent imprescindible, ja que el pensament codificat el necessitaria per 'transportar-se'.

L'equip anglès va 'crear' telepatia al laboratori gràcies a la tècnica de la interfície Cervell-Ordinador (BCI, de Brain-Computer Interface). Aquesta ja s'utilitza ara per capturar senyals del cervell i traduir-les en comandaments que permeten controlar, mitjançant el pensament, aparells com ordinadors, robots o tecnologia de rehabilitació. Per exemple, investigadors de la Universitat belga de Leuven han dissenyat una cadira de rodes que pot ser manipulada amb la ment.

L'experiment dels científics de Southampton va més enllà amb la mateixa tècnica. Els investigadors l'han utilitzada per transmetre pensaments simples, zeros i uns. La persona emissora imagina que mou el braç esquerre, que representa un zero, o bé imagina que mou el braç dret, per enviar un u. Aquests pensaments són traduïts de forma digital a codis binaris, que s'envien a través d'Internet a una altra persona, l'ordinador de la qual rep aquests dígits. El reguitzell de dígits rebuts pel receptor s'extreu de la seva activitat cerebral mitjançant computació, i es comprova si les dades rebudes coincideixen amb les dades enviades. I sembla ser que sí, que coincideixen.

Els científics britànics encara han d'entendre totes les implicacions d'aquest fenomen, però hi ha diversos escenaris en què aquesta tècnica podria ser útil, com ara ajudar persones amb malalties debilitants dels músculs.

Física quàntica

L'existència ‘d’energia mental' es qualifica sovint parapsicològica. Aquests fenòmens, com la telepatia, s'escapen del mètode científic actual. No obstant això, hi ha científics prestigiosos que creuen que la telepatia podria ser una realitat. El físic teòric de la Universitat de Cambridge Brian Josephson, premi Nobel de Física el 1973 pel seu treball sobre superconductivitat, és un dels exemples d'investigadors reconeguts que hi creuen.

Tot i que retirat, el catedràtic de física quàntica continua dirigint el projecte Mind-Matter Unification, al grup de Teoria de la Matèria Condensada del Laboratori Cavendish de Cambridge. Segons les seves pròpies paraules, "el projecte intenta entendre, des d'un punt de vista del físic teòric, els processos que podrien qualificar-se com ‘processos intel·ligents', especialment els associats a la funció cerebral".

El projecte anglès tracta d'esbrinar els mecanismes més íntims del cervell mitjançant la investigació del llenguatge i la consciència. Parteix d’una hipòtesi: la mecànica quàntica no és la teoria definitiva que explica el funcionament de la natura; hi ha alguna cosa més. De fet, Josephson és un dels fundadors d'una curiosa disciplina anomenada ‘neurociència quàntica’, que intenta explicar els efectes quàntics en el funcionament del cervell.

Els arguments que utilitza Josephson per defensar les seves teories són bastant lògics. El físic teòric apunta que, fa només 100 anys, els primers intents del pioner físic quàntic Max Planck per definir les lleis de la mecànica quàntica es van qualificar també de ciència ficció. Molts creien l’intent de capturar en fórmules matemàtiques els processos que perseguia Planck era una bestiesa. Però aquestes estranyes interaccions quàntiques del misteriós i elusiu món d’allò més petit han resultat ser prou reals com per conduir a invents tan útils com el làser o el transistor.

Així, tant Josephson com James, amb d’altres científics que també defensen l'existència de la telepatia, són optimistes. Creuen que els nous avenços tecnològics que aniran apareixent amb la teoria quàntica per crear noves formes de computació, podrien conduir a entendre millor els processos que avui en dia no es poden explicar mitjançant la ciència convencional. I la telepatia és un d’aquests processos més interessants.

Però no tothom pensa el mateix. David Deutsch, físic quàntic de la Universitat d'Oxford, ha criticat el treball de Jepherson. "Són bestieses", segons el físic. "La telepatia no existeix", afegeix. No obstant això, Josephson es reafirma davant les crítiques: "Hi ha moltes evidències per recolzar l'existència de la telepatia, però, molt injustament, sovint es rebutgen articles sobre el tema. Seguirem investigant".

Si explorem el món natural que ens envolta, així com l'espai exterior, no seria també interessant explorar amb més fermesa el poder que podria residir a l’interior del nostre cervell? La ‘neurociència quàntica’ ja existeix, o potser en el futur. Adéu a escriure correus electrònics!