Ciència per a presidents

Política Científica

Un mal any per a la ciència espanyola

Els pressupostos de Ciència i Innovació pateixen una nova retallada en les seves partides per a l’any 2010

Totes les declaracions polítiques sobre un canvi de model productiu cap a un nou sistema basat en el coneixement, totes les directrius dels experts i tots els exemples que s'associen estretament amb països desenvolupats amb forta inversió en R+D, no han estat suficients per evitar la retallada d’aquest any del pressupost espanyol de ciència.

Alicia Rivera | 9 de febrer de 2010

Fotografia: Javier Peláez

La quantitat de diners que va sortir del Parlament assignada al Ministeri de Ciència i Innovació suposava un 8,7% menys que el de l’any 2009. Tanmateix, els últims estalvis aprovats pel Govern a finals de gener per a tots els departaments resten una mica més al de Cristina Garmendia (31,5 milions), de manera que la reducció pressupostària se situa en un 10%. Els quatre anys d'expansió continuada de finançament de la ciència a Espanya de la mà dels governs de Rodriguez Zapatero, amb l'objectiu d'arribar al 2% del PIB, s'han truncat de forma brusca y dura.

La batalla política pel finançament de l’R+D es va estendre durant quatre llargs mesos a finals de l'any passat. Ara, amb el 2010 ja donat per perdut, l'horitzó se situa per a l’any 2011, comptant amb que se superi la crisi i es produeixi un rebrot en els pressupostos de ciència. Però a ningú se li escapa com funciona l'Administració, i un augment sobre l'escassetat del 2010 podria semblar notable tot i que, en realitat, es trobés molt lluny d'una autèntica recuperació.

El que queda clar per a tots els responsables d'institucions científiques és que aquest any no només serà pèssim, sinó que deixarà el sistema exhaust, fins al punt que l'any que ve, afirmen, caldrà reparar un dany que avui s'endevina ja inevitable i a llarg termini. Els organismes públics d'investigació (OPI) i el mateix Pla Nacional compten amb esgotar els seus recursos aquest any i, fins i tot, hipotecar-se pensant en el futur.

Els científics de països com els Estats Units, Alemanya o França es troben un pèl més confiats, ja que el seu finançament no es veurà retallat en aquest difícil 2010, o inclús creixerà. A més, els seus governants ja han anunciat increments reals per al 2011.

Campanya de protesta

A Espanya, l'ensurt pressupostari va arribar a principis de setembre passat, quan es va saber que, en l'esborrany de pressupost que preparava el Ministeri d'Economia i Hisenda per a l’any 2010, s‘hi comptava amb una reducció del 37% per al capítol de subvencions de Ciència i Innovació. Aquest cop, la comunitat científica i les seves organitzacions, els sindicats i molts investigadors (veterans i joves) no van callar i van començar una intensa campanya de protesta davant el que s'acostava, que l'equip de Garmendia va intentar aturar sense èxit.

L'alarma va produir efectes i, quan es va fer públic l'esborrany de pressupostos, la reducció era d'un 15% en Ciència i Innovació (gairebé un 18% en el capítol de subvencions), en despeses no financeres.

El finançament als Estats Units, Alemanya o França no es veurà retallada en aquest difícil 2010, o fins i tot creixerà Ciència i Innovació, malgrat el discurs continuat de Rodriguez Zapatero i el seu equip sobre la prioritat de l’R+D, era el Ministeri que patia la major reducció de tots. Enfront de 2.439,09 milions d'euros el 2009, es passava l’any 2010 a 2.072,76 milions (sempre de despeses no financeres). Al 2010, l'aportació extra de 490 milions del Pla E es preveu molt inferior.

Finalment, les esmenes parlamentàries van afegir uns 150 milions d'euros al departament de Garmendia. Però no cal mirar amb lupa aquestes partides per veure que gairebé 100 d’aquests milions es dirigeixen a les anomenades nominatives, és a dir, que es tracta de fons assignats amb nom i cognoms. En aquest cas, corresponen al pagament polític que el PSOE va haver de fer al Partit Nacionalista Basc (i, en menor mesura, a Coalició Canària) per tirar endavant el seu pressupost i, en última instància, com alguns van dir, "evitar eleccions anticipades".

La immensa majoria d'aquests 100 milions d'euros es dirigeixen a fundacions i indústries basques en partides que en molts casos no tenen res a veure amb la recerca, i sense passar per les avaluacions obligades en els fons competitius. Els altres 50 milions es reparteixen entre el Pla Nacional (27 milions) i la Secretaria General d'Innovació (23 milions).

Enginyeria financera

El Pla Nacional tira endavant aquest any amb molts elements d'enginyeria financera. La solució dissenyada pels seus gestors per tal de passar el tràngol de la retallada consisteix a aprofitar que, gràcies a 100 milions del Pla E, el 2009 es va poder donar més diners dels habituals als projectes en la primera anualitat, per donar-ne menys a la segona (el 2010) i comptar amb una recuperació del finançament el 2011. Així, es disposar de 710 milions per al Pla el 2010, enfront de 798 el 2009. Amb també molts equilibris, s'intenten mantenir les beques i els contractes.

Els grans perjudicats del pressupost de Ciència i Innovació 2010 són els set OPI. Les transferències que reben del Ministeri es redueixen un 22% respecte de l'any passat. Tot i comptar amb els recursos propis que ells mateixos aporten als seus pressupostos, la reducció mitjana és del 14%, tal com reflecteixen les dades del propi Ministeri, per molt que la ministra i el mateix Rodriguez Zapatero hagin airejat fins a la sacietat aquests fons propis dels OPI per negar el més obvi, és a dir, les carències econòmiques que afronten. El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) veu reduït el seu pressupost en un 14%, però el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (Ciemat) ronda el -25%, i l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME), el -29%.

Durant aquests darrers mesos, el Ministeri de Garmendia ha fet una campanya inútil, tot afirmant que en realitat els seus pressupostos augmenten. És del tot inútil, perquè només cal mirar les xifres per apreciar la situació. És cert que, si es compten les abundants partides de crèdits (per sobre del 60% del total), les arques ministerials han augmentat una pèl, però això és tornar al vell recurs dels crèdits, del Capítol 8, adreçats a les empreses i que, almenys als científics, no els serveix per a res en termes de recerca científica. A més, aquest Capítol 8 com a disculpa recorda la també inútil campanya del Govern del Partit Popular, quan va pretendre emmascarar l'escassetat del finançament de la ciència amb la partida de crèdits (en aquella època, per finançar la fabricació d'equips militars). En aquell moment, el PSOE ho va denunciar rotundament.

CASTELLS EN L’AIRE? Com que les dades no permeten disfressar la gravetat de la situació, el Ministeri de Ciència i Innovació recorre a castells en l’aire, tot comptant que part del Fons Estatal d'Inversió Local reculli programes d’R+D+i, la qual cosa, sent molt optimista, està per veure. De tota manera, molt poca quantitat d'aquests fons finançaran ciència i tecnologia en programes competitius, que és el que compta. El fons local no solucionarà les coses al Pla Nacional, i als OPI tampoc. Pel que fa al fons d'Economia Sostenible (uns 20.000 milions), la major part són crèdits, de manera que ja hi tornem a ser.

Garmendia ho té molt complicat, si vol convèncer a algú que els pressupostos de ciència augmenten. Fins i tot el gran humorista Forges ha dedicat algunes de les seves vinyetes a el País a l’assumpte, amb un memorable "R+D+bp, és a dir, R+D+bajo puente" (sota pont) i un trist "Consell Superior d'Investigacions TREStífiques".

Tòpics de l'article