Ciència per a presidents

Tecnologia aeroespacial

Per què tornar a la Lluna?

Les dificultats econòmiques i la manca d'objectius clars en la carrera espacial estan provocant una discussió de fons als Estats Units. Tornar a la Lluna ja no és un objectiu prioritari. I els vols tripulats, fins ara vedats a l'empresa privada, també es troben en revisió. Tot a l'espera que nous materials i tecnologies permetin reprendre la iniciativa.

Malén Ruiz de Elvira | 16 de febrer de 2010

Fotografia: Adry

"Teníem un programa amb un objectiu, tornar a la Lluna, però això ja ho hem fet. Necessitem nous reptes". Aquest argument s'ha escoltat molt aquests dies als Estats Units, exposat per polítics i buròcrates de l'Administració Obama, que volien treure ferro a la recent decisió del president d’anular el programa de l'anterior president, George Bush. Aquest pretenia, primer, tornar a enviar astronautes a la Lluna i, després, més enllà, a Mart.

D'aquest projecte, amb una exposició molt atractiva d'objectius però amb una manca total de programació pressupostària, s'ha passat a un plantejament molt més realista, amb finalitats tan modestes que semblen no existir. A canvi, es llança una línia d'actuació tímidament finançada per capejar el temporal econòmic, al mateix temps que s’estimulen la iniciativa privada i els avenços tecnològics.

Ningú en el sector espacial no té prou capacitat futurista com per predir per on sonarà la flauta en tecnologia i de quina manera es produirà aquest salt tecnològic que suposaria l'inici d'una nova era espacial. No obstant això, el que està clar és que, si no es dediquen fons a la investigació en propulsió i materials, per exemple, poca cosa s'aconseguirà. Mentrestant, les tecnologies que avui s'utilitzen a l'espai han complert el mig segle, són madures, tot i que és cert que encara mantenen un marge de millora.

Aposta arriscada

Davant d’aquesta situació, quin sentit té que el Govern del país capitalista per excel·lència monopolitzi els vols tripulats, que es basen en aquestes tecnologies? És el que va plantejar l'informe del Comitè Augustine, un grup d'experts al qual Obama va encarregar, quan va arribar a la presidència, l’avaluació de la situació dels vols tripulats, i al qual ha fet cas per elaborar les seves recomanacions. Així que seran les empreses les que, estimulades per contractes de la NASA, s'encarregaran de desenvolupar un mercat espacial fins ara vedat mundialment a la iniciativa privada.

Les empreses desenvoluparan un mercat espacial fins ara vedat a la iniciativa privada Les estimacions més optimistes, que corresponen a les dels portaveus governamentals i els experts que donen suport a la decisió, xifren el mercat dels vols espacials en molts milers de llocs de treball especialitzats, ja siguin amb finalitats turístiques i d'educació o de recerca i exploració. No obstant això, és una aposta arriscada, perquè per ara és un mercat petit i gairebé captiu, en què qualsevol error de seguretat amb resultat de mort suposaria anys de retard en el seu desenvolupament. És clar que, si es compara amb l'aviació comercial, que en el seu començament ara fa un segle també va ser una aposta molt arriscada, les previsions són positives.

La fi d'un pla

Hi ha un problema més espinós. L'anterior director de la NASA, davant l'encàrrec directe de Bush, i sense plantejar el tema en fòrums oberts, va decidir que seria l'agència espacial l’encarregada de desenvolupar els nous vehicles necessaris per viatjar a l'Estació Espacial Internacional (ISS, d'Internacional Space Station) quan es retirin els transbordadors i, després, per tornar a la Lluna l’any 2020.

És el programa Constellation de coets i càpsules, en el qual ja s’han gastat uns 9.000 milions de dòlars i que ja no figura en el pressupost de la NASA presentat pel Govern per al 2011 (excepte per finalitzar-lo en termes administratius). Queda per veure si les línies generals del projecte de pressupost sobreviuen als tràmits parlamentaris que encara falten, però el que queda clar és que en algun moment s’havia d’agafar el bou per les banyes i prendre la decisió d'anar per una via o per una altra. També és ben clar que les carències econòmiques actuals han estat un factor fonamental per a la decisió de posar fi al programa, que anava endarrerit i no hagués tingut prou fons.

El plantejament de privatitzar el sector aeroespacial no és nou, ja que fa anys que el Congrés dels Estats Units obliga la NASA a que estimuli el desenvolupament privat. No obstant això, mai no s'havia obert la veda dels vols tripulats. Amb motiu de l'anunci de la decisió, el director de la NASA, Charles Bolden, va presentar els primers contractes, de petita quantia, a cinc empreses, la finalitat dels quals és desenvolupar càpsules per transportar astronautes a la ISS i tornar-los a la Terra.

DEFECTES DE FONS I FORMA La manca d'un vehicle propi per al transport d'astronautes quan en aquest mateix any es retirin els transbordadors, i la subsegüent dependència de les naus russes Soyuz durant almenys cinc anys, ja es preveia. Tanmateix, la pregunta és: com ha pogut la major potència espacial del món trobar-se en aquesta situació tan incòmoda?

Ja no es tracta de no tornar a la Lluna, sinó que s'ha construït una caríssima estació espacial, la utilitat del qual s’ha posat en dubte des del principi, i ni tan sols es disposa dels mitjans per anar-hi i tornar-hi.

Aquest problema està relacionat també amb el fet que els Estats Units tenen una forma de govern que no permet assegurar activitats espacials a llarg termini, les quals no poden desenvolupar-se sense programes de molts anys. Amb aquest defecte, que es plasma en els pressupostos anuals de la NASA, altres països amb règims polítics molt centralitzats, com la Xina i Rússia, tenen molts avantatges per imitar, primer, i sobrepassar, després, els Estats Units. Rússia ja ha dit que no vol anar a la Lluna, però la Xina té un programa a llarg termini per fer-ho. No obstant això, tampoc sembla saber per què ho faria, perquè tota exploració tripulada és tan cara i difícil en termes tècnics (molt més del que els polítics fan entendre), que pensar en aprofitar recursos lunars és encara una quimera.

Tòpics de l'article