Ciència per a presidents

Seguretat Alimentària

A la recerca de la nova revolució verda

Experts internacionals clamen per un canvi radical en seguretat alimentària i producció agrícola

La ciència relacionada amb l'agricultura ha d'experimentar un "canvi radical" en els propers 40 anys. L'objectiu, alimentar una població que el 2050 arribarà, probablement, a 9.000 milions de persones a tot el planeta. I a la base, considerar l'impacte del canvi climàtic sobre els cultius i revisar el coneixement en biologia molecular de plantes i en tecnologies agroalimentàries.

Xavier Pujol Gebellí | 18 de febrer de 2010

Fotografia: Frits Ahlefeldt-Laurvig

La propera 'revolució verda' ha de ser sostenible. Si no, les conseqüències sobre l'estabilitat econòmica, social i política al món podrien arribar a ser catastròfiques. Així ho entén la revista Science. En un número especial dedicat a seguretat alimentària publicat el 12 de febrer passat, la revista aborda de forma exhaustiva l'estat de l'art en biologia molecular de plantes i exposa sense embuts el que considera un dels grans, i ocasionalment oblidat, reptes científics i socials d'un futur que s'entreveu ja immediat.

David Baulcombe, investigador de la Universitat de Cambridge i membre de la Royal Society of Sciences britànica, destaca a l'editorial de Science els motius que obliguen a vincular desenvolupament científic i tecnològic amb seguretat alimentària. En primer lloc, valora l'expert, destaca l'impacte fins ara poc considerat del procés de canvi climàtic sobre el comportament dels cultius i, de forma molt particular, de l'adaptació biològica de les espècies d'interès agrícola a unes condicions climàtiques canviants.

Fins ara, els temors a canvis dràstics en les collites formaven part d'un corpus teòric basat en projeccions de futur. Però els últims informes del Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC, d’Intergovernmental Panel on Climate Change) comencen a marcar un abans i un després pel que fa al coneixement acumulat i el potencial de canvi que implica. Entre els experts en la matèria es considera que la física de l'escalfament global aporta ja prou claus com per no dubtar que passa alguna cosa amb el clima a escala planetària.

L'evidència del canvi 'biològic' ha de ser contrastada amb moltes més mostres de les que hi ha ara mateix Però no ocorre el mateix amb la biologia, plena fins ara de supòsits i, per tant, d'especulacions. Poca cosa, o no res, es pot dir, de moment, sobre la influència del clima en l'evolució d'ecosistemes, d'hàbitats o d'espècies (animals i vegetals) més enllà de les basades en models o de l'observació del registre fòssil i el comportament en temps pretèrits. L'evidència del canvi ‘biològic’, tot i que molt probable, ha de ser contrastada amb moltes més mostres de les que hi ha ara mateix.

Més amb menys

Si es compleixen les projeccions, valoren els editors de Science, caldrà recórrer a noves estratègies per pal·liar el més que probable canvi en el paisatge agrícola, si es pretén cobrir les necessitats alimentàries de 9.000 milions de persones. Com destaca un nombre creixent d'investigadors, cal trobar fórmules per "produir més amb menys ocupació del sòl, amb un ús racional de recursos i mantenint uns ecosistemes canviants fora de perill". A BioVision, fòrum mundial sobre ciències de la vida celebrat a Lió (França), s’hi va llançar un missatge inequívoc: la biologia molecular i la biotecnologia "han de contribuir" a pal·liar els efectes del canvi i "donar una oportunitat" a països amb economies en desenvolupament o emergents.

En aquest context, què significa més amb menys? En essència, integrar disciplines científiques com la genòmica, la biologia de sistemes, la microbiologia o la biologia cel·lular. Baulcombe reclama, en particular, un esforç en seqüenciació per tal de comparar varietats vegetals i introduir millores de forma molt més ràpida i eficaç que el que permeten les tecnologies actuals.

Seguretat global

En qualsevol cas, del que es tracta és de produir més, però també amb més seguretat, la qual cosa introdueix nous elements a la definició clàssica de seguretat alimentària. Tradicionalment, riscos i perills s'han associat a la presència de productes tòxics o microorganismes als aliments. En aquesta versió estesa, la nutrició també és considerada des dels fòrums internacionals, en particular l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), com un factor de seguretat. Però no només la nutrició. L'accés als aliments també és tingut en compte i, amb ell, les manipulacions derivades de l'alteració del genoma de vegetals d'interès alimentari.

"Científics i enginyers poden marcar la diferència per a cadascun dels passos que van de la granja a la taula", sosté Science. El concepte és aplicable a llavors, fertilitzants, aigua, condicions del sòl i tractament de collites. Per a tots ells, l'enginyeria genètica i la biotecnologia els tenen un paper reservat.

CANVIS D'HÀBITS No només la biotecnologia o l'enginyeria genètica poden aconseguir l'objectiu d'alimentar una població creixent. No són pocs els autors que advoquen per un canvi dràstic en hàbits i costums alimentaris. De tota manera, tal i com reconeixen ells mateixos, les alternatives, com a mínim d'entrada, no són gaire "desitjables".

El primer d'ells, com suggereix Kimberly Selkoe, de l'Institut de Biologia Marina de Hawaii, en un article coral publicat igualment a Science, passa per assegurar una "explotació sostenible" dels fons oceànics. La ciència hauria de proveir de millors instruments per augmentar la productivitat en condicions segures de l’aqüicultura i, al mateix temps, dels caladors.

El segon planteja canviar el consum proteic "intensiu" de la cultura occidental i que arrossega, pel seu pes, a la resta del món. "Mengem massa carn", sosté Erik Stokstad, editor de Science. Si es redueix la demanda de proteïna animal, es redueix la pressió sobre la producció de gra i farratge, essencial per alimentar el bestiar. A canvi, es pot invertir en proteïna vegetal o, com apunta Gretchen Vogel, obtenir l'aportació proteica d'insectes. Cromosomes artificials, mecanismes d'Interferència sobre RNA, reemplaçament genètic i noves aplicacions robòtiques formen part d'un futur amb nous aliments i nou hàbits, culmina Elizabeth Penissi, del cos de redactors de Science.

Tòpics de l'article