Ciència per a presidents

Canvi climàtic

Hi ha crisi en el canvi climàtic?

La ciència del canvi climàtic s'enfronta a una successió d'acusacions que posen en dubte el seu autèntic valor

Després d’uns quants anys de triomf i notorietat del canvi climàtic a les agendes polítiques, i de començar a comptar seriosament a les econòmiques, a més d'haver-se guanyat el respecte i el prestigi, coronat amb el premi Nobel de la Pau, sembla com si el Panell Intergovernamental per al Canvi Climàtic (IPCC, 'Intergovernmental Panel on Climate Change') no parés de rebre cops. L'anunciada sortida d’Yvo de Boer és l'últim d'una sèrie d'episodis que apunten a una campanya de descrèdit.

Alicia Rivera | 23 de febrer de 2010

Fotografia: Francisco Ponce Carrasco

Uns indiscrets correus electrònics piratejats i fets públics van intentar embrutar un dels centres científics més prestigiosos del món: la Universitat d'East Anglia. Poc després, la cimera de Copenhaguen va concloure sense els resultats anhelats. A continuació li ha tocat el torn al mateix IPCC, l'últim informe (AR4) del qual es pretén desqualificar fins als fonaments per tres errors no determinants. La denúncia de les activitats privades del president del panell, Rajendra K. Pachauri, apunta directament també contra la ciència del clima. Finalment, dimiteix el secretari general de la Convenció Marc de Nacions Unides per al Canvi Climàtic, Yvo de Boer.

Casualitat? Per evitar qualsevol teoria de la conspiració, caldria respondre que, segurament, sí. Però cal recordar que hi ha sectors econòmics i polítics amb influència internacional que consideren que els seus interessos estan amenaçats per les polítiques i mesures que es puguin adoptar per atenuar els efectes de l'escalfament. La seqüela de descrèdit sobre l'opinió pública que poden tenir tantes desqualificacions seguides és, de ben segur, benvinguda per aquests sectors. Pachauri no ho dubta: són "mentides" o "distorsions" promulgades per grups que confien a minar la legislació climàtica internacional. "Volen distorsionar la imatge general per als seus propis fins", ha dit el president de l'IPCC, com informa The New York Times.

Sens dubte, en termes científics i polítics, una qüestió tan complexa com el canvi climàtic no pot lliurar-se d'errors i problemes. A la mateixa comunitat científica s'hi escolten opinions a favor de reforçar les estructures i mètodes de treball de l'IPCC, tot i que no cal esperar gaires canvis imminents; el seu proper informe (AR5), els redactors del qual seran nomenats a mitjans de març, està a punt de arrencar.

Ciència sòlida

Els correus privats trets a la llum per pirateria electrònica han deixat en molt mal lloc la Universitat d'East Anglia, que ha obert una investigació interna, però no han afectat la ciència que genera aquesta institució. Els seus científics no han inventat el canvi climàtic tot conspirant per correu electrònic, com alguns pretenen assegurar.

Tot el treball realitzat durant anys per dissenyar mecanismes que quallin en un acord efectiu és valuós La cimera de Copenhaguen va ser un fracàs per a qui esperés un acord sòlid amb dates i compromisos de contenció d'emissions a l'estil del Protocol de Kyoto, però més ampli i més profund. En aquest sentit, per descomptat, va ser un fiasco. Però tot el treball realitzat durant dos o tres anys per apropar postures i dissenyar mecanismes que en un moment donat puguin quallar en un acord efectiu és valuós. És a dir, que el sac de les negociacions del clima no es troba buit, tot i que no s'ha aconseguit acabar d'omplir-lo per lligar-lo, al final, amb aquest acord internacional que eviti un escalfament mitjà del planeta per sobre del límit de seguretat definit en dos graus centígrads.

Errors?

L'últim informe de l'IPCC té unes 3.000 pàgines i reflecteix, després d'una avaluació, els resultats de les recerques d'alta qualitat sobre canvi climàtic realitzades al món durant els darrers anys. El seu diagnòstic es resumeix en un grapat de pàgines dedicades als responsables de prendre les decisions polítiques. En aquest extens informe s'hi han detectat, en les últimes setmanes, tres errors. El primer es refereix a les glaceres de l'Himàlaia que alimenten els rius de la Xina i de l'Índia i que, segons l’AR4, podrien desaparèixer cap a l’any 2035. L'IPCC reconeix que la dada de l'any no procedeix d'un treball científic pròpiament dit. Sens dubte és un error, però els científics, després d'avaluar-lo, no es desdiuen del procés de desglaç, tot i que reconeixen que no hauria d’haver aparegut la dada temporal.

El següent error es refereix a la zona d’Holanda que es troba per sota del nivell del mar, un 55% del territori, diu l'informe, quan en realitat representa el 26%. Les fonts de la dada incorrecta són l'Agència Holandesa de Medi Ambient, el ministeri holandès de Transport i la Unió Europea (UE). Per descomptat, no es tracta de fonts científiques, i l'IPCC ha rectificat: es devia escriure que "el 55% d'Holanda està en risc d'inundacions". Però afegeix: "Aquesta estadística del nivell del mar va ser utilitzada [en en informe] només com a informació de fons i les dades actualitzades segueixen sent consistents amb les conclusions generals".

El tercer ‘error’ denunciat fa a referència l'increment de les tempestes extremes, un punt que, inclús si es llegeix el resum per a polítics de l’AR4, és dels que s'assenyala amb fiabilitat baixa.

És curiós que des de fa mesos es coneix un altre error de predicció de l'IPCC: el desglaç de l'Àrtic ha arribat ja a nivells projectats almenys per a una dècada. Llavors, ningú no va intentar desprestigiar l’AR4; per això, potser perquè el 'error' deixava entreveure un IPCC conservador, en lloc de temerari. De vegades, a la comunitat científica s’hi cometen, o inclús fraus, i gairebé sempre és la mateixa comunitat científica la que els identifica i denuncia, sense que per això la ciència perdi credibilitat. Els continguts essencials de l'extens AR4, inclosa la responsabilitat humana en més del 50% del canvi climàtic, no es veuen afectats per aquests tres errors.

El retorn dels Estats Units

Següent punt de controvèrsia: Pachauri, que porta al capdavant de l'IPCC des de l’any 2002, ha estat denunciat ara per suposades incompatibilitats del seu càrrec amb treballs privats com a assessor d'algunes institucions i empreses. Ell mateix ha declarat que aquestes activitats no suposen ingressos privats, ja que els destina a fundacions. Però des de les trinxeres més 'anticlimàtiques' dels Estats Units ja han demanat la dimissió, tot desqualificant a a la vegada el mateix organisme i els científics.

Mentre s'espera el resultat de l'escrutini al qual estan sent sotmeses les activitats professionals de Pachauri, convé recordar els científics no trien el president de l'IPCC; ho fan els delegats dels governs membres d'aquest organisme. En el cas de Pachauri, la seva elecció va ser promoguda per la delegació nord-americana (l'Administració Bush) en contra del president anterior, Robert Watson, un científic d'origen britànic, veterà en prestigiosos organismes nord-americans i un hàbil comunicador que va aconseguir la fama i el reconeixement per l'IPCC, tan poc desitjada per molts. A Pachauri sempre li ha faltat aquesta habilitat i, segurament per aquest motiu, va ser promogut per Washington en aquell moment.

L'última ensopegada climàtic, de moment, és la dimissió de De Boer (romandrà en el càrrec fins el proper 1 de juliol), després de quatre anys molt intensos com a secretari de la Convenció. El seu estil de treball, per descomptat, no ha agradat a tothom. De vegades s’ha mostrat poc diplomàtic i s’ha implicant en postures polítiques més del que molts voldrien per a aquest càrrec.

El que és ben clar, com ha comentat algun expert, és que el retorn dels Estats Units a la negociació en el marc de l'ONU per contenir el canvi del clima està impactant fortament el procés, com calia esperar: d'una banda, és positiu tenir de nou a bord al major emissor de gasos d'efecte hivernacle del planeta; de l'altra, els seus terminis, ritmes i maneres de fer dominen un altre cop.

ESPANYA REDUEIX LES EMISSIONS El Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí ha publicat recentment les dades oficials de les emissions de gasos d'efecte hivernacle a Espanya el 2008. Aquest any es va produir un descens, respecte de l’any 2007, del 7,7%, la qual cosa situa el creixement en un 39,8% sobre el 1990, que és l'any base de comptabilització al Protocol de Kyoto.

Les dades oficials estimen que la mitjana de 2008-2012 (valor del compromís de l'esmentat acord) rondarà el 34,45%, la qual cosa significa gairebé un 20% sobre el màxim consentit a Espanya (+15%) en el repartiment de la UE dels acords de Kyoto. Aquest prop del 20% caldrà adquirir-se en tones de carboni equivalent.

La reducció registrada segons el ministeri es deu, sobretot, a una millora de la intensitat energètica, a l'increment de l'ús de fonts d'energia renovable, a la disminució de l'ús del carbó i al preu de la tona de carbó als mercats internacionals. El 2007, Espanya va assolir un màxim d'emissions, amb un increment del 51,4% respecte del 1990.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

10 comentaris

miculo 10/04/2010
mi culo

Germán 28/03/2010
Para tomar ejemplo: Unos alumnos del IES Miguel Hernández de Alhama de Murcia han realizado una auditoría energética de su centro y tomando las medidas oportunas han calculado: UN AHORRO DE 7000€ Y 22000 Kg DE DIÓXIDO DE CARBONO AL AÑO. Las medidas se amortizarían en SÓLO 4 AÑOS. Propongo a otros centros que se sumen a iniciatic¡vas de este tipo.