Ciència per a presidents

Astronàutica

Taxis Espacials, S.A.

Les dificultats pressupostàries de la NASA marquen el camí dels vols tripulats en naus privades de lloguer

Agafar un taxi avui, o comprar un bitllet per pujar a un avió, no sorprèn ningú. En poc temps, és molt probable que passi el mateix amb els vols tripulats de la NASA. L'agència espacial passa per uns moments delicats, tant que no descarta en absolut utilitzar companyies privades per a les seves missions tripulades. Si és així, serà com si els astronautes de la NASA viatgessin en taxi.

Alicia Rivera | 9 de març de 2010

Fotografia: Károly Kiripolszky

Produeix un cert sobresalt, sobretot per a qui conserva la visió més clàssica dels flamants astronautes de la NASA, la perspectiva que d'aquí a poc viatgin a l'espai en naus i coets privats, vehicles pagats per la poderosa agència espacial però desenvolupats i construïts per les empreses del sector, algunes gairebé nouvingudes en aquest negoci. Seria gairebé com anar en taxi en lloc de cotxe propi. El President Obama, tot seguint els consells de l'informe Augustine, proposa cancel·lar el programa oficial Constellation i obrir la porta cap a la privatització de les missions tripulades. De moment es troba en marxa només la construcció de vehicles de càrrega per un parell de companyies, SpaceX i Orbital Sciences Corporation, amb contractes de la NASA, i la jubilació dels vells transbordadors és imminent.

La primera prova de vol d'un dels nous coets, el Falcon 9, es produirà els propers mesos a la base de Cap Canaveral (Florida, Estats Units), on ja s'està acoblant, segons ha anunciat SpaceX. El seu objectiu és subministrar l'Estació Espacial Internacional (ISS, d'Internacional Space Station). En pocs anys, afirmen els emprenedors espacials d’SpaceX, podrien ocupar-se de transportar també als astronautes si se'ls encomana la tasca amb els contractes pertinents. La NASA, confusa o prudent davant el vendaval de decisions polítiques sobre el seu futur, només ha encarregat estudis preliminars d'aquest delicat assumpte dels viatges tripulats al gegant Boeing.

Coets privats

Es fa difícil imaginar els heroics astronautes de l'Apol·lo que van anar a la Lluna, o els no menys valents tripulants dels transbordadors, confiats en artefactes espacials privats. Però, si s'observa l'assumpte amb més deteniment, un s'adona que la utilització de coets privats per part de la NASA és la norma en una part important dels seus programes. Fa molt de temps que les missions científiques i d'exploració planetària, per exemple, parteixen cap a l'espai en llançadors Atles o Delta (i abans també als Tità). Igualment, els satèl·lits d'observació de la Terra o de comunicacions nord-americans es posen en òrbita en coets privats. De fet, la NASA no té llançadors per a missions no tripulades. El que passa és que, fins ara, tot el programa tripulat, la ISS inclosa, es veia com una activitat interna de l'agència, tot i utilitzar des de fa anys molts serveis externs de tot tipus.

El fet que la NASA depengui d'altres per anar a l'espai és un duríssim cop a l'orgull nord-americà No pot la NASA desenvolupar per ella mateixa un nou sistema espacial per a missions tripulades, tal com ha fet sempre? Això pretenia (o pretén, atès que el Congrés i el Senat nord-americans no han pronunciat encara l'última paraula) amb el seu programa Constellation, que consistia a desenvolupar un sistema de transport espacial de nova generació basat, en gran mesura, en la propulsió dels transbordadors. Però sense un pressupost extraordinari, els coets Ares i les càpsules Orion no estarien llestes fins al 2015 (2017, segons les estimacions més realistes).

De tota manera, després de l'amarratge definitiu dels transbordadors i fins que els propers vehicles (privats o no) estiguin preparats, els astronautes dels Estats Units hauran de viatjar a la ISS a les naus russes Soiuz. També les càrregues a l'estació hauran d'anar a les Progress russes o les ATV de l'Agència Europea de l'Espai (ESA) fins que volin els nous vehicles privats. El fet que la NASA depengui d'altres per anar a l'espai, per primera vegada en més de mig segle, és un duríssim cop per a l'orgull nord-americà.

Nous i més barats

Per descomptat, sembla inversemblant que una agència que va aconseguir fer el salt a la Lluna en menys d'una dècada trigui més temps ara, 40 anys després, a fer coets i càpsules nous. Només s'explica per la manca d'un finançament adequat, no per incapacitat tecnològica. Però l'informe Augustine, adoptat per Obama, planteja que aquesta estratègia no ha de ser, a dia d'avui, la millor en termes de qualitat, cost i interès estratègic, i s'inclina a favor d'aprofitar la iniciativa privada.

El disgust a la NASA era previsible, gairebé tant com l'oposició dels congressistes i senadors dels estats que allotgen les grans instal·lacions de l’agència espacial. Mentrestant, Space X i Orbital Sciences Corporation segueixen endavant amb els seus coets Falcon9 i Taurus II, respectivament.

Space X té un contracte amb la NASA per 1.177 milions d'euros per a 12 vols de càrrega a la ISS amb el seu Falcon 9 i la seva nau de càrrega Dragon (el primer d'ells previst per al 2011). El Falcon 9 és un coet de 55 metres d'alçada i 3,6 de diàmetre capaç de transportar a la ISS deu tones de material. L'empresa vol dissenyar una versió més pesada per posar en òrbita 32 tones.

A més, SpaceX no veu cap inconvenient a desenvolupar també naus espacials per als astronautes si la NASA li encarrega i paga. Estima un cost en 15 milions d'euros per astronauta en òrbita, un preu considerablement més barat que els 38 milions que cobren els russos per una plaça als Soiuz (el monopoli d'un servei no l'abarateix, precisament). La nova càpsula tripulada podria estar a punt el 2014, diu l'empresa, la qual cosa suposa reduir en tres anys el calvari dels astronautes nord-americans sense nau pròpia respecte del calendari realista del Constellation.

NOUS TEMPS PER ALS VOLS ESPACIALS Les primeres suspicàcies han sorgit al voltant del perill per als astronautes, però SpaceX afirma que és perfectament capaç de construir vehicles tripulats amb totes les mesures possibles de seguretat. No s'ha d'oblidar que els transbordadors, en què s'han fet unes 130 missions, són perillosíssims, i la NASA necessita millorar les condicions de vol de la seva gent. Al cap i a la fi, un bon taxi modern pot ser menys perillós que un cotxe privat complex i antiquat.

És per això que, per molt que sorprengui al principi, no es pot descartar que d'aquí pocs anys sigui d'allò més normal que els astronautes viatgin per l'espai en naus privades com ho fan milers de passatgers diàriament per l'aire en avions Airbus o Boeing. Probablement estem assistint a l'inici dels vols espacials comercials.

Tòpics de l'article