Ciència per a presidents

Empresa

L'esmunyedissa innovació

Es publica per primer cop una llista amb les 50 empreses que reuneixen els millors criteris d'innovació

La llista és incompleta i plena d'incerteses i ambigüitats. No obstant això, l'esforç realitzat pel prestigiós Massachusetts Institute of Technology (MIT, Etats Units) és útil per veure com 50 empreses punteres en diversos àmbits aborden el que des del centre nord-americà contemplen sota el terme 'innovació'. Com passa en altres àrees, aquest és un concepte sobre el qual hi ha diferències significatives entre els Estats Units i Europa.

Malén Ruiz de Elvira | 16 de març de 2010

Fotografia: Theonlyone

Per primera vegada, la revista Technology Review del MIT ha seleccionat enguany les 50 empreses més innovadores del món. A la llista (anomenada TR50) hi figuren 13 empreses de l'àrea de l'energia, 11 d'Internet, 6 de desenvolupament de materials, 11 de biomedicina i 9 d'informàtica. Les companyies van ser escollides després d'una avaluació de tres criteris: el model de negoci, l'estratègia per desplegar i ampliar l'àmbit d'aplicació de les seves tecnologies i la probabilitat d'èxit. Com a exemple, la companyia biomèdica Medtronic va ser seleccionada "pel seu lideratge en el desenvolupament i introducció de la teràpia Deep Brain Stimulation (DBS), que ajuda a tractar desordres neurològics mitjançant l'estimulació d'una part específica del cervell amb polsos elèctrics controlats".

Aquesta nova 'llista dels millors' reflecteix la vigència del concepte clàssic de la innovació, centrat en els nous productes i tecnologies que arriben al mercat. A Europa, però, ara és moda considerar la innovació com un concepte molt més ampli que, pel fet que constitueix la part més important d'una cadena que comença amb la recerca bàsica, pot ser estimulada amb polítiques públiques. D'això simplement no hi ha proves, la qual cosa no evita grandiloqüents anuncis d'estimulació de la innovació amb diners públics; l'últim exemple és l'esborrany del projecte de la nova Llei de la Ciència espanyola.

Sense definició

En el model lineal, si es posen prou diners en el principi de la cadena (la recerca bàsica) hi haurà beneficis en forma d'innovació al final. Però això no és un procés que es compleixi sempre d'una manera automàtica, va explicar Miguel Ángel Quintanilla, ex secretari d'Estat d'Universitats i Recerca, al V Congrés sobre Comunicació Social de la Ciència, que es va celebrar la setmana passada a Pamplona amb gran èxit. I no es compleix perquè hi ha molts factors que influeixen el procés, com els geogràfics i culturals, que al seu torn influeixen en els processos de generació i transmissió de la informació que desemboquen en nous productes i tècniques. Les discussions sobre aquest tema, a més, estan llastades per la falta de definició del que és la innovació.

Hi ha dos aspectes importants en el desenvolupament de la innovació, la capacitat i la propensió a innovarSegons Quintanilla, hi ha dos aspectes importants en el desenvolupament de la innovació en un país o regió. El primer és la capacitat d'innovació, relacionada directament amb el desenvolupament i finançament de l'R+D. El segon, molt més eteri, és la propensió a la innovació, l'ambient que fa que a la gent li interessi innovar.

I en aquest punt va incidir Esteban Morrás, abans d'EHN i ara d'Acciona, en esmentar que la innovació és sobretot una actitud, una voluntat de fer alguna cosa que no facin els altres, que millori el present i aporti alguna cosa a la societat en què es viu. "Quin és el teu diferencial?" És, en el vocabulari empresarial de la innovació, la pregunta a fer-se.

I, a més, la innovació sempre, sempre, té una base científica, va recordar el sociòleg José Juan Toharia al mateix congrés. Aquest aspecte també tendeix a deixar-se de banda en aquests temps d'ambigüitat en què la innovació sembla que pot sorgir del no-res o plasmar-se per exemple en el simple embolcall dels productes, siguin videojocs o telèfons mòbils. I Morrás va replicar: "La tècnica és saber on són els límits de la ciència i intentar arribar-hi".

Així s'innova en les empreses, que són el marc natural de la innovació, i així es reflecteix en la dita llista TR50 del MIT, que és un intent incomplet, per impossible, de posar portes al camp.

Sectors d'innovació

I és que hi ha sectors en què es produeix una gran quantitat d'innovació que no crida tant l'atenció com la realitzada en biotecnologia o xips. Un és la medicina: els tractaments mèdics estan en continu i accelerat procés d'innovació de la mà de la tècnica. Un altre és el del medi ambient, un sector ple d'esperançadores innovacions tecnològiques que moltes vegades només han de superar la barrera del cost per a la seva aplicació massiva. Però per innovar en qualsevol sector, incloent-hi el del medi ambient, cal posar unes bases. Per això és interessant veure com enfoca la innovació mediambiental un país petit com Finlàndia, que ja ha demostrat en altres sectors que té les idees clares.

Finlàndia pretén exportar, mitjançant les seves empreses, tecnologies pròpies relacionades, per exemple, amb l'aigua. Els seus clients potencials són països en els quals existeix o existirà gran demanda, com la Xina. La innovació, diuen els finlandesos, és el resultat d'una necessitat o un coneixement específic regional. Un país petit que aconsegueix resoldre un problema local pot proporcionar innovacions significatives en l'àmbit internacional.

Són importants els mecanismes de suport de la societat, que inclouen el manteniment d'una recerca d'alta qualitat en els centres científics i el desenvolupament de lleis i mesures per promoure sectors empresarials atractius internacionalment. I, molt important, un marc d'avaluació dels progressos que tingui en compte les variables crucials per a l'èxit internacional d'una innovació mediambiental. Amb tot, res ni ningú no garanteix que l'esforç tingui èxit, perquè el que compta és la pràctica: la teoria es troba encara molt verda i les bones anàlisis, com en economia, sempre són a posteriori. Així d'esmunyedissa és la innovació.

Tòpics de l'article