Ciència per a presidents

Gestió energètica

Els nous negocis de l'energia

Europa impulsa comunitats d'innovació per accelerar la transferència de tecnologia en clima i medi ambient

Els Estats Units lideren actualment la inversió en la transformació de l'actual model energètic. Però no és l'únic país protagonista. Europa, de la mà de l'Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia, pretén impulsar comunitats que uneixin l'ensenyament superior amb les empreses. L'objetiu és doble: millorar la recerca del canvi climàtic i promoure innovacions en el sector de l'energia.

Xavier Pujol Gebellí | 18 de març del 2010

Fotografia: Julio Meneses

L'arribada de Barack Obama a la presidència dels Estats Units ha propiciat l'inici del que molts analistes consideren una "veritable revolució" en el món de l'energia. Steven Chu, Secretari d'Energia nord-americà i premi Nobel de Física, no es cansa de repetir que la recerca del canvi climàtic i les tecnologies verdes són dos dels grans reptes no només per "mitigar els efectes de l'escalfament global", sinó també per "assegurar l'economia" de la que encara és la primera potència mundial.

Des que ocupés la seva actual posició fa pràcticament dos anys, Chu es prodiga poc en actes públics. En un dels més recents, el 8 de març a la Universitat d’Stanford (de la qual és professor emèrit de física), el prestigiós científic va fer referència al canvi de rumb que està emprenent l'administració Obama pel que fa a les qüestions del clima. Encara que la participació nord-americana va marcar clarament distàncies respecte de l'enfocament de la fracassada cimera de Copenhaguen, no hi ha renúncia per part d'aquest país a continuar desenvolupant tecnologies i estratègies pròpies per frenar el que suposaria un canvi en les condicions físiques i biològiques del planeta. És el que en termes científico-polítics es coneix com a double-track, i que es tradueix en l'acumulació paral·lela de dades sobre clima i el disseny d'un model energètic que preservi el poder de les empreses nord-americanes. La posada a punt de tecnologies netes per a l'obtenció d'energia i la transformació del sector de l'automoció s'han convertit, de moment, en els dos grans puntals de la política de Chu.

Europa respon

Encara que tardana, la resposta de l'Europa comunitària també ha arribat. No només preocupa la competència anunciada pels Estats Units, sinó també el que Chu qualifica com una "nova revolució industrial que ens ha de proveir de l'energia que volem però d'una forma molt més neta", i que s'està estenent a la Xina i a les economies emergents del sud-est d'Àsia. La Xina porta uns anys desenvolupant tecnologies per a l'obtenció d'energia eòlica i solar, encara que amb baix rendiment, per ara. I els seus veïns, amb el Japó encara per davant, estan llançant els seus primers prototips de cotxe elèctric. Massa competència com perquè sigui el mercat l'únic protagonista del model energètic del futur.

De moment, els plans europeus es tradueixen en les accions empreses per l’Institut Europeu d'Innovació i Tecnologia (EIT, d’European Institute of Innovation and Technology). Es tracta d'una institució de nou format que pretén ser emular al continent el prestigiós MIT nord-americà. La seva gestació ha estat àrdua i el seu part, especialment dolorós, per les reticències de les grans potències europees al seu plantejament. Tot i això, l'EIT ha actuat amb una certa celeritat a posar en marxa una proposta insòlita en el territori del clima i l'energia: la formulació de les anomenades Knowledge and Innovation Communities (KIC), pensades per unir empreses i universitats sota un focus comú. París lidera el KIC sobre el clima i Barcelona, el destinat a innovació en energies, especialment les renovables. Berlín és el centre principal del tercer focus de comunitats, el dirigit a les TIC i a la Societat de la Informació.

La iniciativa, que engloba una vintena de ciutats europees entre les tres comunitats, té prevista una durada de cinc a set anys. El seu horitzó se situa a l'any 2020, data per a la qual s'estan fixant moltes de les accions comunitàries que tenen per objectiu establir les bases de “l'Europa del futur", en paraules de José Manuel Barroso, president de la Comissió Europea.

Massa tard, especialment quan els competidors ja han iniciat el seu procés de transformació? La resposta dels experts és ambigua. Al costat del "sí" se situen aquells que temen tenir la guerra perduda, sobretot si es tenen en compte els pressupostos que els Estats Units estan disposats a invertir per fer realitat el canvi de model energètic. A la banda del "no" hi ha els que consideren aspectes en què Europa ha cobrat un cert avantatge. Per exemple, en l'energia de fissió, en la qual l'experiment nord-americà va per darrere d'ITER (en construcció a Cadarache, França), o en el desenvolupament tecnològic en energies renovables, en què països com Finlàndia, Alemanya, França o Espanya porten anys invertint.

EN TRANSFORMACIÓ El model energètic actual, com és ben sabut, es basa en el consum de combustibles fòssils, especialment del petroli. El petroli és avui la base de pràcticament del 70% de la demanda energètica. A mig termini, probablement en uns 50 anys, malgrat que no hi ha consens al respecte, els costos d'extracció de cru i el progressiu esgotament de bosses de fàcil accés obligaran a buscar una font de combustible alternativa. La crisi financera, que ha acabat desembocant en crisi productiva, està sent el catalitzador del canvi.

Els analistes parlen ja d'un procés de transformació que ha començat a produir-se de la mà del canvi climàtic, especialment a Europa. La transformació més visible és que les grans companyies elèctriques ja estan introduint elements que no les situen com els únics proveïdors. "El ciutadà mitjà ha passat de ser consumidor a proveïdor en només deu anys", resumia recentment a aquest mitjà Antoni Martínez, en referència al potencial subministrador de les llars a partir de panells solars. Antoni Martínez és director de l'Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya (IREC).

Xarxes de distribució intel·ligents, nous materials superconductors, revisió profunda del concepte nuclear, cotxes elèctrics dotats de nous tipus de bateries, punts de recàrrega que substitueixin les tradicionals benzineres i una infinitat de noves aplicacions, amb l'electricitat de fons i noves fonts de provisió, marquen l'agenda del futur, marquen els nous negocis de l'energia.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

taih 19/03/2010
Hola, s'agraeix l'ús de la vinyeta, tot i que probablement el peu no sigui exacte. la foto estrictament parlant no és meva, sinó el resultat. podeu acreditar el treball si voleu com una vinyeta de taih (http://www.facebook.com/lasvinetasdetaih). rebeu una ben cordial salutació

<< 1 >>