Ciència per a presidents

Transport

La transició al cotxe elèctric

Espanya vol liderar la transformació del sector automobilístic però limita les expectatives a l'1% de la flota per al 2014

Tothom parla meravelles del futur cotxe elèctric, però la realitat és que aquest futur, que de ben segur acabarà arrencant, camina a un pas molt més lent que el que s'esperava. Espanya, un dels països que aspira a la ràpida posada en marxa d'aquesta tecnologia, acaba de presentar un pla de transformació del sector automobilístic amb les expectatives clarament minvades. Malgrat els incentius del Govern, res no fa presagiar que els cotxes elèctrics circulin amb normalitat pels carrers abans del 2015.

Xavier Pujol Gebellí | 8 d'abril de 2010

Fotografia: David Megginson

Totes les grans companyies automobilístiques amb aspiracions de futur han fet ja el seu particular anunci. Totes i cadascuna d'elles estan ja gairebé en disposició de llançar al mercat les seves primeres versions de cotxe elèctric. Encara amb reduïda autonomia, en la seva major part d'escassa mida i pràcticament pensats per a ús urbà (o de rodalies en les seves versions amb extensions), però ja amb nom i cognoms i data previsible de llançament. Després serà el mercat, juntament amb els incentius que proposin en primer terme els governs, qui marqui el nivell real de penetració (i, per tant, de consolidació) d'un mercat del tot emergent.

Espanya, influenciada per la presidència de torn de la Unió Europea, aspirava a donar un cop d'efecte amb mesures incentivadores del mercat. Miguel Sebastián, ministre d'Indústria, va llançar fa poc la xifra del milió de vehicles elèctrics o híbrids circulant per carrers i carreteres espanyoles per al 2014. Això hauria suposat una autèntica transformació del sector automobilístic espanyol i, a més, un efecte locomotora per a la resta de països europeus. Però el rasclet de la realitat s'ha acabat imposant i l'Executiu espanyol, en un anunci realitzat amb tota la pompa possible, ha reduït aquesta xifra a 250.000 vehicles sempre que s'obtingui l'ajuda adequada, que arribarà en forma d'un pla especial dotat amb 590 milions d'euros. Formen part del paquet de mesures aprovades pel govern espanyol la instal·lació de 300.000 punts de recàrrega, la instauració d'una tarifa vall per a la recàrrega i una subvenció que pot arribar fins als 6.000 euros per vehicle adquirit.

Motor de canvi

Els propers anys seran l'escenari d'una explosió d'aplicacions en els àmbits de la microelectrònica i la informàtica de bordEl pes del sector de l'automoció a les cultures industrialitzades, juntament amb el de totes les indústries auxiliars que porta associades, continua sent enorme. Tant que, després de la crisi financera que va explotar el 2009 i de la qual encara es pateixen les seqüeles, els països líders, amb els Estats Units, el Japó i Alemanya al capdavant, van redactar plans específics de recuperació prenent al cotxe elèctric com un dels motors del canvi. L'arribada de Barack Obama a la presidència nord-americana i les recomanacions de Steven Chu, el seu secretari d'Estat d'Energia, van marcar els primers passos a seguir. Les dates no estan fixades, però sí les etapes a complir. Del cotxe elèctric, ara llastrat per les seves enormes limitacions (el seu alt preu entre elles) se n'espera una cosa semblant a una revolució no unidireccional. La innovació, condicionada per la capacitat d'aportar coneixements fonamentals, i sobretot per la intensitat de desenvolupament tecnològic, serà determinant.

El seu combustible, l'electricitat, apareix com el gran element central. No passa el mateix amb un altre dels elements clau, les bateries. Ara per ara, les més esteses són les de liti, equivalents a les que incorporen els ordinadors portàtils i els telèfons mòbils. Tanmateix, molts experts consideren que s'utilitzaran durant un lapse de temps breu, el suficient com perquè aparegui una nova tecnologia que les substitueixi. Molt probablement, com apunten alguns experts, el futur podria passar per la tecnologia de l'hidrogen, però no s'espera cap aplicació clara en termes precomercials per abans del 2020. Així que, com a molt, se suposa que durant el proper decenni apareguin noves generacions de bateries, molt més potents, de menor mida i de molt més gran rendiment i capacitat de recàrrega.

Al costat d'aquest desenvolupament, els propers anys seran l'escenari d'una explosió d'aplicacions en els àmbits de la microelectrònica i la informàtica de bord, a més de múltiples aproximacions a nous materials. Les raons són òbvies: cal reinventar el vehicle i els seus components, en especial la del conjunt de circuits interns i el seu control. En paral·lel, caldrà pensar com guanyar autonomia, avui limitada als 130 quilòmetres, encara que amb anuncis de superar els 500 quilòmetres amb l'ús de motors híbrids a descartar en un futur. L'aerodinàmica, els materials a emprar i el pes són alguns dels condicionants als quals s'enfronten tots els fabricants.

A tot això cal sumar-hi el proveïment energètic. Tot i que la previsió sigui que la recàrrega es podrà realitzar en punts instal·lats en posts al carrer, estacions de servei i, òbviament, als domicilis particulars, ara per ara el temps d'una recàrrega completa és de sis a vuit hores. Alguns models de bateries ja preveuen un tipus de càrrega ràpida de fins a un 80% del total en poc més de mitja hora. Tot i això, aquests temps es consideren excessius en comparació amb els actuals, i constitueixen un aspecte limitant a dia d'avui.

Més i millor electricitat

Els factors limitadors són una realitat incontestable aquí i arreu del món. Això obliga a pensar en un canvi molt més gradual que el que s'havia previst, però igualment inevitable. Darrere de la transformació del sector automobilístic s'hi amaga un intent de canvi de model energètic (la mobilitat suposa entre el 60% i el 80% del consum de combustibles fòssils, segons la font que es consulti). El que es pretén, a l'empara d'un major respecte ambiental i un fre a les emissions de CO₂, és un canvi de font energètica, amb les múltiples conseqüències que això comportarà. En uns anys, l'objectiu serà produir més i més electricitat i fer-ho de forma més neta i eficient. El com serà fonamental. D'aquí el ressorgiment de l'interès per l'energia nuclear de nova generació o per un major aprofitament de les fonts renovables.

En paral·lel, l'enginyeria de les xarxes de distribució també està en joc. El desenvolupament de les anomenades xarxes intel·ligents es troba encara en els seus inicis, amb multitud de punts interconnectats que no seran mers consumidors d'electricitat, sinó també petits productors, en molts casos. Això serà clau per assegurar l'èxit de la transformació. En conjunt, encara que no sigui una revolució en sentit estricte, sí que aporta moltes pistes per a una transformació de model econòmic i social.

EXPECTATIVES MINVADES Les previsions del govern espanyol, tot i que amb incentius, es limiten a la circulació d'uns 20.000 vehicles per al 2011, 50.000 per al 2013 i 250.000 per al 2014. Encara que es tracta de xifres modestes, molts veuen en aquestes xifres unes expectatives molt per sobre del que es podria esperar. D'acord amb el Pla Integral del Cotxe Elèctric, presentat recentment pel Ministeri d'Indústria, només una de cada deu empreses espanyoles preveu incorporar un cotxe elèctric a la seva flota en els propers tres anys. Segons l'estudi, encara que els incentius fiscals estan ben valorats (el 74% considera que es tracta d'un argument de pes a l'hora de decidir), l'escassa autonomia i les limitacions en l'ús i la disponibilitat de la infraestructura de recàrrega són un factor dissuasiu en extrem.

Tòpics de l'article