Ciència per a presidents

Societat de la informació

El dèficit democràtic de les TIC

Les grans operadores globals tracten de marcar l'agenda de les qüestions tecnològiques mentre que els usuaris, que haurien de ser-ne els protagonistes, resten gairebé al marge de les decisions realment importants.

Alfred Comín | 29 d’abril de 2010

Fotografia: Enrique Dans

Quan aquest febrer passat el president de Telefónica va exigir una participació al negoci dels cercadors (el que ja es coneix com a 'taxa Google'), es va reobrir un nou i fort debat sobre la neutralitat de la xarxa. Aquest mateix debat s'ha amplificat arran del pronunciament, a primers d'abril, d'un tribunal nord-americà en favor de l'operadora Comcast, que qüestionava el principi de la neutralitat d’Internet. A hores d'ara, aquesta qüestió centra l'actualitat tecnològica, enfronta operadores, proveïdors de continguts i organitzacions de drets digitals, i ocupa també el temps de ministres i directius de la Comissió Europea.

Ara bé: ¿és més urgent canviar les regles del joc pel que fa a la neutralitat de la xarxa que garantir d'una vegada l'accés universal a la banda ampla als ciutadans d'Europa? ¿És més prioritari que abaratir les tarifes de les comunicacions als països de la UE-27 (com a mínim a aquells els ciutadans dels quals, tenint els sous més baixos, han de pagar les tarifes telefòniques més cares)? Segurament, per a la majoria d'usuaris, la resposta és no. Tanmateix, el calendari dels esforços comunitaris per avançar cap a la societat de la informació el marquen uns altres. "L'Europa Digital no es pot dissenyar sense la participació de la societat civil. Brussel·les i els governs dels Estats membres [de la Unió Europea] han d'escoltar els ciutadans i no només les empreses de telecomunicacions", declaren conjuntament diverses organitzacions de drets ciutadans de l'Estat espanyol. En una roda de premsa recent han denunciat que les operadores estan aconseguint que "governs com el d'Espanya cedeixin davant els seus interessos".

Forta ofensiva de les operadores

Les operadores de telecomunicacions ja no són el gran coll d'ampolla de l'expansió tecnològicaQueden ja molt enrere els anys en què les operadores de telecomunicacions eren el gran coll d'ampolla de l'expansió tecnològica. Fa més d'un quart de segle que AT&T, empresa de serveis nord-americana, va ser desmembrada sota les lleis antimonopoli. I després del procés de liberalització del mercat de les telecomunicacions, iniciat a la majoria de països europeus el 1998 (amb la resistència tenaç de les operadores), l'eclosió de les xarxes mòbils i Internet semblava haver donat un nou protagonisme a clients i ciutadans. Tanmateix, en els darrers anys, aquestes operadores tradicionals (ara convertides en poderosos grups internacionals i amb un camp d'interessos diversificat i en creixement) han realitzat un esforç espectacular per recuperar la iniciativa. The Washington Post va publicar l'any passat que Jim Cicconi, un alt directiu d'AT&T, va demanar als 300.000 empleats de l'operadora que escrivissin cartes a la Federal Communications Comission contra el projecte de neutralitat de la xarxa. Segons aquest mateix diari, el 2009 AT&T va invertir 8 milions de dòlars en activitats de lobbing (incloent-hi les activitats relacionades amb la neutralitat de la xarxa). Verizon va invertir en el mateix concepte 6,8 milions, i ComCast, 6 milions.

Molts comentaristes asseguren comprendre que, com passa en la resta de mercats, les empreses tecnològiques intentin que les decisions estratègiques es prenguin en funció dels seus interessos. Després de tot, la política sobre paradisos fiscals, per exemple, no es vota per sufragi universal. Fins i tot institucions tan decisives com el Banc Mundial o el Fons Monetari Internacional, adverteix l'historiador britànic Eric Hobswam, són "organitzacions concebudes per resultar immunes als processos polítics democràtics". Però també és cert que, durant els darrers anys, el discurs corporatiu de les operadores es nodreix de conceptes de servei, de responsabilitat social corporativa, de transparència i de valors humanitzants.

Participació ciutadana escassa

Per la seva banda, les administracions públiques afirmen cercar mecanismes imaginatius de participació, precisament aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies per apropar els ciutadans a la presa de decisions. El problema és que aquests mecanismes no es posen en marxa quan estan en joc qüestions importants, com la neutralitat de la xarxa, el dret universal a la banda ampla, les xarxes de nova generació, les bretxes digitals o la política de tarifes. Tot i afectar el conjunt de la societat, les negociacions prèvies acostumen a cuinar-se (amb incipients excepcions) gairebé alienes als ciutadans, com si aquests no fossin la base de la piràmide que suporta tant la democràcia com el mercat.

Les organitzacions d'usuaris i internautes, que intenten fer de contrapès, són actives, però disposen de recursos ridículs per fer front als poderosos grups econòmics i proposar solucions alternatives a escala global. Compten, això sí, amb una argumentació molt convincent i amb una palanca decisiva: les contradiccions internes de l'hipersector de les TIC, en el qual els continguts digitals tenen cada cop més presència. Proveïdors de continguts i serveis (encapçalats per Google, Amazon, eBay o les xarxes socials), de tecnologia (que han entrat en el mercat dels continguts) i tradicionals, tots necessiten l'Internet neutral a la qual s'oposen les operadores. I mentre les patronals de les TIC demanen inversions públiques per avançar cap a la societat de la informació, les operadores s'oposen al dret universal a la banda ampla, que és una mesura clau d'aquesta política.

La inexistència d'un front comú del mercat TIC afebleix la posició de les operadores, però, de moment, no sembla compensar el dèficit democràtic que afecta no només les telecomunicacions, sinó tot el conjunt de les TIC. També es negocien al marge dels ciutadans el cànon digital, les polítiques de privacitat, les estratègies de suport a la indústria, el programari lliure, els drets d'autor, el control d'Internet i altres qüestions relacionades, algunes amb una opacitat que les organitzacions d'usuaris troben insultant.

CAL UN SÍNDIC DE GREUGES DIGITAL? Alguns governs cerquen la figura d'un màxim responsable de tecnologia per impulsar la innovació en l'ús intel·ligent de la tecnologia. És el cas de Vivek Kundra, director federal de sistemes de la informació (Chief Information Officer) en l'administració Obama. Però per ajudar les operadores i els propis governs a posar en pràctica mecanismes de participació ciutadana en les decisions que afecten la societat de la informació, potser caldria crear una figura equivalent al Síndic de Greuges. Tal com van les coses, de feina no li'n faltaria.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Assumpció Guasch 30/04/2010
Seria muy necesario, así como poner en marcha dichos mecanismos de participación ciudadana e, incluso, los mecanismos para la plena participación de algunos de los propios actores de este hipersector de las TIC que son expresamente ignorados y excluidos de estas decisiones, como son los y las profesionales que se han preparado en las universidades españolas para ejercer en el campo de la informática. Seria interesante conocer cuales son las atribuciones del director federal de sistemas de la información americano.

<< 1 >>