Ciència per a presidents

Gestió ambiental

Petroli al Golf

La taca de cru del delta del Mississipí encara trigarà mesos a ser atallada

Ningú no sap amb certesa quant petroli està abocant la plataforma de British Petroleum, que el 20 d'abril passat va saltar pels aires i va causar 11 morts. I el que és pitjor: a hores d'ara ningú no és capaç de predir quin serà el volum total de cru abocat quan s'aconsegueixi atallar definitivament la fuga. El que sí que comença a preveure's són els efectes ambientals sobre la costa i el llit marí, i el seu consegüent impacte sobre la flora i la fauna.

Xavier Pujol Gebellí | 6 de maig de 2010

Fotografia: PDXcreative

Segons mesures de satèl·lit, la taca ocupa uns 6.000 quilòmetres quadrats poc més de 15 dies després que la plataforma Deepwater Horizon, de British Petroleum (BP), esclatés pels aires. L'explosió va deixar tres esvorancs en una canonada submarina a través dels quals s'estan abocant una mica més de 8.000 litres de petroli diaris. La superfície de la marea negra s'hauria reduït en aquests dies uns 2.000 km² gràcies en part a l'ús de diluents, que han contribuït a reduir la concentració de cru tot enviant-lo al fons marí, a uns 1.500 metres de profunditat. Una altra part del cru s'hauria evaporat a l'atmosfera. El moviment capritxós dels corrents manté la marea negra a uns 45 kilòmetres de la costa, la qual cosa no elimina cap risc, però alimenta l'esperança de poder controlar el perímetre de la taca sempre que es segelli la fuga.

En cas que la fuita no pugui ser segellada, les previsions de BP donen un escenari gairebé catastròfic. Segons Tony Hayward, un dels directors executius de la companyia, al ritme actual la marea negra podria multiplicar per 10 la seva superfície i assolir una extensió molt més gran que la contaminada per l'accident del vaixell Exxon Valdez a les costes d'Alaska el 1989. Aquest accident ha passat als annals de les catàstrofes marines no tant per la quantitat de petroli abocat, sinó per l'enorme impacte ecològic causat, que es va veure agreujat per les condicions climàtiques de la zona.

Operacions de control

Les tecnologies d'extracció actuals comporten enormes riscos i una relativa alta taxa de sinistralitatLes possibilitats de controlar l'abocament de la Deepwater Horizon passen per l'èxit de tres factors, dels quals no hi ha garanties. El primer té a veure amb la instal·lació provisional d'unes enormes campanes de metall i ciment, d'unes 70 tones de pes, que els enginyers de BP han posat a punt de forma precipitada amb l'objectiu de controlar la fuita, no de segellar-la. Si l'operació té èxit, la qual cosa se sabrà en els propers 10 dies, el petroli deixarà d'escapar sense control: serà possible dirigir-lo cap a la superfície i, fins i tot, capturar-lo parcialment. Amb això es guanyaria temps per instal·lar el dispositiu de segellat de la fuga, encara per concretar, tasca per a la qual els enginyers de la petroliera estimen que caldran almenys tres mesos de treball. En tot cas, l'impacte ambiental podria limitar-se a una zona específica.

El segon dels factors està relacionat amb les condicions climàtiques. De moment, la marea negra es troba a una distància de la costa que permet realitzar treballs preventius. Aquests treballs són, en essència, la col·locació de barreres en punts sensibles (tot i que el seu èxit serà molt relatiu si fracassessin les operacions de control) i accions de neteja que encara s'estan concretant. En el cas que la taca es desbordés i toqués terra, seria més fàcil escometre l'impacte de la marea negra.

Un tercer factor a considerar té a veure amb la tecnologia d'extracció. Si es compleixen les previsions, en uns mesos una gran cúpula de ciment armat haurà segellat la fuita i, en paral·lel, s'haurà d'haver disposat una segona via per la qual anar extraient el cru.

Així es donaria per acabat aquest episodi. No obstant això, cal tenir en compte l'opinió d'enginyers i geòlegs. Les tecnologies d'extracció que s'utilitzen avui comporten enormes riscos i una relativa alta taxa de sinistralitat. El motiu és que gairebé no queden jaciments d’accés fàcil, la qual cosa obliga a perforar a enormes profunditats (en aquest cas, per sota dels 5.000 metres i amb el llit marí situat al voltant dels 1.500 metres de profunditat). A més del cost d'instal·lació i operació, la complexitat, i amb ella els riscos, s'incrementen de manera exponencial.

Impacte ambiental

Encara és aviat per avaluar el dany ambiental de l'abocament. No obstant això, experiències anteriors permeten fer una previsió de l'impacte tant a la costa, en cas que arribés a platges i roques, com al fons. En el primer dels casos, els efectes són força coneguts: el petroli acaba formant pel·lícules gruixudes que s'adhereixen a les roques, on nien un bon nombre d'aus, o acaba barrejat amb la sorra, tot comprometent la supervivència d'invertebrats marins, algues i altres formes de vida. En el cas d'un estuari, com el del Mississipí, els efectes s'agreujarien, ja que conforma un ecosistema especialment ric en flora i fauna. D'altra banda, el fet d'afectar la desembocadura d'un riu, amb aigües baixes, dificultaria enormement les tasques de neteja. Caldria remoure bona part de la superfície, de manera que el dany ecològic seria encara més gran.

Els efectes d'un abocament al fons marí tenen pitjor avaluació que a la superfície. El fet que una gran part dels vessaments de cru es produeixin en alta mar, ja siguin accidentals o deguts a tasques de neteja dels vaixells, en dificulta el pronòstic. No obstant això, l'experiència viscuda durant la primera Guerra de l'Iraq, en què es va abocar intencionadament cru al mar per dificultar un eventual desembarcament de tropes aliades, ha permès treure algunes conclusions.

Se sap que en tot abocament hi ha una fracció, la més volàtil, que s'evapora si les condicions climàtiques són apropiades. Tot i que el seu percentatge és variable, en tots els casos augmenta la densitat del cru. Aquest procés pot accelerar-se mitjançant l'ús de diluents químics o, fins i tot, amb tècniques de bioremediació, encara que ara per ara no són molt efectives. L'augment de densitat afavoreix la recol·lecció de cru en superfície i inclús tot el seu confinament amb barreres mecàniques, però també fa que la fracció de major densitat s'enfonsi i es dipositi al llit marí (normalment en forma de boles enganxoses que acaben cobrint el fons). D'acord amb la profunditat, els seus efectes poden ser més o menys devastadors. Al Golf Pèrsic, d'aigües poc profundes, se sap que va afectar de manera important a flora i fauna, igual que va passar, anys més tard, amb l'abocament de l'Erika a Galícia. En cas d’atrapar l'estuari del Mississipí, el dany ambiental arribaria dimensions colossals.

Tòpics de l'article