Ciència per a presidents

Gestió ambiental

Les energies renovables viatgen a Llatinoamèrica

Els països llatinoamericans, amb el suport d'Europa, es plantegen com aprofitar les energies renovables

Els països d'Amèrica Llatina i el Carib estan cada vegada més interessats a desenvolupar fonts d'energia renovables i eficients com a mitjà per assolir un desenvolupament sostenible i pal·liar el canvi climàtic. Aquest interès s'ha fet patent a Berlín, en una reunió preparatòria per a la Cimera UE-Amèrica Llatina-Carib que se celebra aquest mateix mes a Madrid. La presidència espanyola ha posat èmfasi a incloure-hi les polítiques d'R+D. La cooperació tecnològica en matèria d'energies renovables i eficiència energètica serà també un dels aspectes que es tractaran.

Malén Ruiz de Elvira | 11 de maig de 2010

Fotografia: Cecilia Macaulay

Els països llatinoamericans, considerats encara una regió en desenvolupament, tenen un enorme potencial per aprofitar les fonts energètiques renovables, des de l'energia hidroelèctrica a la geotèrmica, passant per la solar i l'eòlica. Això no és discutible, però sí la forma d'utilitzar-les. Hi ha molts interessos en joc per perpetuar el model energètic vigent als països desenvolupats, i dificultats òbvies per canviar-lo sobre la marxa.

"El nostre model entrarà en crisi", va assegurar a Berlín Miguel Calahorrano, ministre d'Electricitat i Energies Renovables de l'Equador, referint-se al fet que, tot i que el país té un gran potencial en energies renovables, en una època de sequera com l'actual encara depèn de centrals termoelèctriques (és a dir, de combustibles fòssils importats). "Quan les multinacionals desforesten mentre nosaltres posem panells solars en pobles indígenes, és que hi ha alguna cosa que estem fent malament", va assegurar. Calahorrano es va mostrar partidari de recuperar la cultura ancestral de respecte a la [deessa mare] Terra, que inclou en ella mateixa l'eficiència energètica.

Escollir model

Com triar la política energètica i com assegurar el seu desenvolupament en aquesta època de canvi són les principals preguntes que es fan els responsables dels països llatinoamericans. "No hi ha una única solució", en opinió de Hermann Held, expert en solucions sostenibles de l'Institut de Recerca de l'Impacte del Clima de Potsdam (Alemanya). "Hi ha un ampli ventall de fonts d'energia i se’n pot prescindir d'alguna, però les renovables són imprescindibles". Held es va mostrar partidari que als països tropicals es prohibeixi la tala d'arbres a canvi de compensacions internacionals i va assegurar que "els que han provocat el canvi climàtic no seran les seves grans víctimes". Com a solucions pràctiques, Held va esmentar la cooperació mitjançant acords bilaterals i gravar la contaminació, és a dir, dedicar des del principi els majors esforços de finançament a les tecnologies més netes, la qual cosa suposaria un estalvi net en el cost de la lluita contra el canvi climàtic.

Perú, on continua havent sis milions de persones sense accés a l'electricitat per un dèficit d'infraestructures, podria ser un bon exemple de com ampliar el pastís energètic al compàs del desenvolupament. El seu govern està fent passos cap a una economia baixa en carboni, va assenyalar Pere Gamio, del Global Village Energy Partnership. Aquests passos es concreten en plans per a tres parcs eòlics, 10 projectes de biomassa i 17 centrals hidroelèctriques.

Infraestructures pobres

El principal problema identificat pels experts és que Amèrica Llatina s'enfronta a noves necessitats en el desenvolupament de les infraestructures per satisfer la creixent demanda energètica, i depèn de fonts externes tant en l'aspecte financer com en el tecnològic. D'aquí l'interès a crear marcs de col·laboració en R+D i de finançament d'aquesta cooperació tecnològica. Com es va posar de relleu en les recomanacions que van sorgir a Berlín amb vista a la cimera de Madrid, aquestes col·laboracions podrien ser preferentment amb Europa.

L’esforç de recerca en energies renovables i eficiència energètica només s’està fent al Brasil Queda tant per fer que no és estrany que no se sàpiga per on començar. Segons va recordar Gamio, l’esforç de recerca en energies renovables i eficiència energètica només s’està fent al Brasil, quan la creació d'una indústria pròpia és una aspiració general de tots els països d'aquesta regió del planeta. Altres experts van recordar que experiències en què s'inverteixen molts diners, com la instal·lació de panells solars en àrees remotes, moren per manca de continuïtat, en no disposar del marc ni dels tècnics necessaris. "Perdem talent humà, a més de diners", va assenyalar un d'ells. Un altre va recordar que les centrals hidroelèctriques gegants, com les que construeix el Brasil a l'Amazònia, són discutibles, ja que impliquen una gran desforestació, amb el consegüent augment dels gasos d'efecte hivernacle.

Un altre aspecte infraestructural sempre present és el de les interconnexions elèctriques, de les quals hi ha un gran dèficit entre els països llatinoamericans. No es preveu reduir aquesta mancança sense el concurs d'inversions privades i una capacitació tècnica permanent que es considera del tot necessària, i que també dependrà de la cooperació amb els països més desenvolupats.

Precisament la capacitació, la formació en anàlisi dels potencials energètics, el control de qualitat, les plataformes tecnològiques, el suport a llarg termini (10 anys com a mínim) i els esforços per no crear noves dependències, sinó generar in situ el coneixement i la tecnologia, formen part de les recomanacions.

DEMOCRÀCIA I ENERGIES Els experts reunits a Berlín van recordar la implicació dels mecanismes democràtics en la implantació de les energies renovables. Els moviments populars van impulsar les energies renovables a Europa, van assenyalar alguns dels participants al fòrum. Tanmateix, no és clar si aquesta etapa ja està acabada, si els països en desenvolupament podran obviar-la o si és imprescindible la participació continuada de la societat per donar suport als mecanismes previstos en la lluita contra el canvi climàtic.

Tòpics de l'article