Ciència per a presidents

Biotecnologia

La recessió amenaça l'enlairament de la biotecnologia

Les empreses biotecnològiques viuran profundes transformacions com a conseqüència de la recessió econòmica mundial

Mentre que des dels Estats Units es ven la imatge de la indústria biotecnològica espanyola com una de les més prometedores i se la qualifica de "revolució", els experts adverteixen de la profunda transformació que la crisi econòmica pot provocar en un sector amb una dependència del tot manifesta de les grans farmacèutiques. L'adopció de mesures restrictives a Espanya, alerta el sector, pot "generar desconfiança".

Xavier Pujol Gebellí | 20 de maig de 2010

Fotografia: David Neubert

El sector biotecnològic espanyol ha experimentat un creixement sense precedents en els últims cinc anys. D'acord amb les xifres que belluga la patronal del sector, Asebio, unes 700 companyies de tots els formats s'han incorporat al mercat amb, almenys, el 50% del seu capital destinat a inversions en R+D. Es tracta d’un salt qualitatiu que força experts atribueixen al creixement sostingut de l'economia espanyola en els últims 15 anys, amb increments del PIB propers al 3% de mitjana i al focus amb què els successius governs han il·luminat en aquest període la recerca en les ciències de la vida, la biomedicina, i, en particular, la biotecnologia.

¿N’hi ha prou amb aquests arguments per considerar que la biotecnologia a Espanya viu una revolució, com asseguren experts del prestigiós Massachussets Institute of Technology (MIT)? Atenent als números absoluts, és probable que la qualificació del MIT sigui encertada, ja que s'ha passat d'un volum testimonial de negoci a una massa crítica que, encara que insuficient, comença a ser significativa. Entre els components de la massa crítica apareixen ja noms de companyies que s'han postulat com a pioneres en l'escena internacional. La Comunitat de Madrid, Catalunya i el País Basc lideren les iniciatives amb millors resultats, amb productes que competeixen en bones condicions en el mercat internacional.

Els efectes de la recessió

La pregunta és, però, si la "revolució" podrà ser sostenible en el temps. Sobretot quan des del propi sector ja s’alcen veus que alerten sobre els efectes perniciosos de la recessió econòmica, tant a Espanya com als Estats Units, un dels bressols de la biotecnologia.

La consultora Deloitte, establerta als Estats Units, ha estat una de les que ha emprat un to més crític en aquest sentit. En una enquesta duta a terme la tardor passada a 281 directius del sector, els resultats de la qual acaben de veure la llum, els consultors no dubten a vaticinar "una profunda transformació". Segons l'opinió dels enquestats, del 20% al 40% de les companyies biotecnològiques desapareixeran en un termini no superior als cinc anys. I les que sobrevisquin "molt probablement" hauran de canviar el seu focus i el seu model de negoci. La causa? Una recessió econòmica d'àmbit mundial que està obligant a replantejar el futur de moltes empreses, incloses les que componen la big pharma.

Del 20% al 40% de les companyies biotecnològiques desapareixeran en un termini no superior als cinc anys La consulta de Deloitte no és trivial. Encara que no es disposa de grans mostres, la composició d'experts als quals s'ha plantejat l'enquesta li atorga un valor qualitatiu més que notable. El perfil dels 281 consultats correspon a executius vinculats a empreses farmacèutiques nord-americanes, els beneficis de les quals superen els 500 milions de dòlars i que pertanyen a àmbits que inclouen l'estrictament farmacèutic, el tecnològic (en particular, equipament i tecnologia mèdiques), el biotecnològic i la recerca.

L'opinió majoritària dels enquestats és que, a curt termini, les grans companyies creixeran, especialment les més ben dotades i sanejades, mentre que les de menor mida, o amb major dificultat de finançament, tendiran a desaparèixer. És a dir, que amb tota probabilitat assistirem al creixement de les grans i a una disminució dràstica en el nombre total d'empreses. La generació de noves firmes, seguint el mateix discurs, minvarà.

D'altra banda, l'ajustament en els comptes de l'Administració (en aquest cas referit a la nord-americana, però fàcilment extrapolable a d’altres països, entre els quals Espanya) i el llançament de nous productes al mercat estarà sotmès a una major fiscalització. D'una costat, la derivada dels sistemes de salut, que exigiran menors costos; de l’altre, la imposada per la pròpia indústria, que reduirà els riscos i, amb ells, part dels seus programes de R+D. Aquesta reducció, opinen els enquestats, es traduirà també en una disminució de serveis.

Com a conseqüència d'aquests factors, i com si d’un efecte en cadena es tractés, els executius de l'enquesta entenen que aviat es notarà una transformació de part del negoci cap als fàrmacs genèrics, poc considerats fins ara per les grans farmacèutiques. L'extinció de patents, els costos de llançament de nous productes basats en la recerca i la pressió econòmica dels sistemes de salut seran els protagonistes d'aquest canvi. També ho serà, en concordança, la recerca de mercats emergents, molt probablement en àrees geogràfiques ara no considerades.

Reconversió a tots els nivells

Si es compleixen les previsions de l'enquesta de Deloitte, en poc temps s'observarà un flux d'investigadors-emprenedors de la petita a la gran empresa. La capacitat d'innovació es veurà reduïda de forma clara en aquest procés, ja que es perdran alguns dels valors que atresoren les petites companyies, com l'agilitat, la presa de decisions o el desenvolupament de productes pels quals la gran empresa no apostaria en inici, ja que aquesta tradicionalment ha exercit el paper de “germà gran”, amb les antenes posades en el dinàmic sector biotecnològic.

En aquest nou marc, es giraria la truita. Com passava abans, serien les grans empreses les que assumirien el risc del descobriment de nous fàrmacs, cada cop més focalitzat, o la generació de grans llibreries de molècules. El model de les spin-off pot veure's en perill.

ELS LAMENTS D’ESPANYA A Espanya, el president de Farmaindústria, Jesús Acebillo, ha expressat la seva preocupació per les retallades anunciats pel govern Zapatero. Acebillo, en roda de premsa, assegura que es perdran 20.000 llocs de treball i que les mesures d'austeritat minaran l'enlairament de la indústria farmacèutica i biotecnològica espanyola. Afegeix que les dites reformes fomentaran processos de deslocalització de part de l'activitat productiva, que depèn sobretot de firmes multinacionals, i propiciaran un cessament en la recerca que quantifica en uns 300 milions d'euros anuals. El resultat podria ser "la reconversió i marginalització" del sector.

La preocupació d'Acebillo, però, sembla més centrada en assegurar les quotes de les farmacèutiques que en la protecció de l’R+D. En les seves declaracions, el també executiu de Novartis no hi cita els casos emergents que es viuen en llocs com Tres Cantos, a Madrid, o als parcs científics de Barcelona i el País Basc, on estan florint iniciatives prometedores. Qui sí que es recorda d'ells és el MIT, que no dubta a qualificar de "revolució" tecnològica la situació que es viu a Espanya.

Tòpics de l'article