Hauries d´instal.lar el plug-in del flash... Descarregar plug-in de Flash

Ciència per a presidents

ciència per a presidents

Ètica científica

Disminuir Aumentar

Ciència, paternitat i mites urbans

Els estudis que indiquen elevats índexs de falsa paternitat no tenen base científica

En l'era de la genètica es continua assumint que molts homes no són els pares biològics dels seus fills, en un percentatge que s'eleva fins al 30%. Aquesta creença, tot i que consta en llibres de referència, no té base científica. Les poques dades existents indiquen que el tant per cent seria molt més baix, no superior al 3%.

Malén Ruiz de Elvira | 26 de maig de 2010


Fotografia: Enigma Photos
La pervivència de mites urbans que afecten la ciència, com el de la falsa paternitat, indica que alguna cosa no funciona. "El progrés en la ciència es basa tant en demostrar la falsedat d'algunes idees com en establir-ne d'altres noves", assegura la biòloga francesa Etienne Joly, que ha cridat l'atenció sobre la vigència d'aquest mite al web Faculty of 1000.

Ja el 1991, a la revista The Lancet s'hi advertia que als estudiants de medicina se'ls ensenya que el percentatge de falses paternitats se situa entre el 10% i el 15%. El promig del 10% és el que s'utilitza normalment en els estudis d'ADN i el que se cita als llibres del text, explicava la revista, però en accedir a les fonts de la informació es va veure que no hi havia estudis publicats que la corroboressin.

No és tan fàcil

¿Com és possible que se segueixin utilitzant encara unes xifres sense base en un tema d'interès per a tantes persones, quan les tècniques actuals permetrien determinar fàcilment la realitat? Segons alguns experts, la resposta es troba en el fet que determinar la realitat no és tan fàcil. La raó és que caldria fer un estudi ad hoc sobre una població molt gran per a una recerca que no interessa des del punt de vista mèdic i que toparia amb dificultats ètiques, de manera que resultaria difícil trobar finançament. D'altra banda, també es poden treure conclusions més o menys aproximades sobre la base dels estudis a gran escala de malalties hereditàries. Segons alguns d'aquests estudis, el percentatge de falses paternitats mai no ha estat superior al 3% en el món desenvolupat.

És difícil trobar finançament per a aquest tipus de recerques, ja que no interessen des del punt de vista mèdic i toparien amb dificultats ètiques L'australià Michael Wilding, expert en les conseqüències socials de les proves de paternitat, es va plantejar fa uns anys investigar el tema, perquè es va veure immers en un cas curiós al seu país, el d'un ministre que havia donat en adopció el seu fill 28 anys abans i, quan va voler trobar-lo, es va demostrar que no era fill genètic seu. Els mitjans de comunicació van començar a citar percentatges de paternitat errònia que no baixaven del 10%, i Wilding es va posar a buscar els estudis en què, suposadament, es basaven.

L’expert es va remuntar a l'any 1972, quan un expert britànic en grups sanguinis va declarar en un simposi sobre inseminació artificial que havia trobat en un estudi que "el 30% dels marits de les dones analitzades no podien ser els pares dels seus fills". Aquest estudi no va ser mai publicat i, per tant, no es coneix si estava ben fet, quines tècniques es van utilitzar o el nombre de participants. El segon estudi més alegrement citat, el de Liverpool Flats, igualment britànic, dóna un percentatge d'entre el 20% i el 30%. Però tampoc en aquest cas s'han publicat mai els resultats, recorda Wilding. El més curiós és que tots els altres estudis de l'època, igualment poc fiables, donaven un percentatge molt més baix i no van passar a formar part del coneixement acceptat.

Falsa promiscuïtat

Pel que sembla, és molt més atractiu, fins i tot per als sociòlegs, suposar que la promiscuïtat de la dona en una parella i la seva capacitat d'engany són altes. I això malgrat que les enquestes sobre comportament sexual, tan de moda durant els anys 80 i 90, indicaven que la fidelitat dins del matrimoni és universalment alta, superior al 90% en tots els països estudiats. Com que una infidelitat no porta automàticament a un embaràs, aquest és un altre indici que les xifres escartejades són falses.

Una altra font de dades, òbviament, són els laboratoris de proves de paternitat, però els seus clients no representen la població general, ja que hi van homes que, per alguna raó, tenen dubtes sobre la seva paternitat biològica o dones que volen provar una paternitat. És de les seves dades d'on surt, en el cas dels Estats Units, el famós 30% de paternitat falsa. "L'estadística sorprenent no és que el percentatge de no paternitat sigui tan alt, sinó que sigui tan baix", assegura Wilding. "Si el percentatge és de menys del 30% entre aquells que tenen més raons per qüestionar la seva paternitat biològica, el percentatge ha de ser molt menor per a la població general".

LA PATERNITAT D'UN COGNOM Un estudi genètic molt curiós, que es remunta 23 generacions d'un cognom al llarg de 700 anys, indica que el percentatge de falsa paternitat és d'un 1,3% per generació. En aquest cas la no paternitat no és exactament el mateix concepte que el tractat fins ara, ja que inclou la possibilitat que s'hagi adoptat un fill. Això disminueix encara més la probabilitat que un home no sigui, sense saber-ho, el pare biològic del seu fill.

Comentaris

       
0 comentaris
 
Global Global Global Global
RSS