Ciència per a presidents

Biomedicina i biologia molecular

Redefinint la medicina personalitzada del càncer

La identificació dels factors comuns en totes les formes de la malaltia és el gran objectiu de la recerca

Les teràpies personalitzades del càncer s'anuncien com el gran repte del futur. No obstant això, i tot i que aquest concepte s’ha estès àmpliament, res no fa pensar que la tasca sigui fàcil ni que hagi de donar resultats aviat. En opinió dels experts, els avenços són encara tímid, i la pròpia definició de 'medicina personalitzada' s'haurà de sotmetre a contínues i profundes revisions a mesura que progressi.

Xavier Pujol Gebellí | 27 de maig de 2010

Fotografia: Wellcome Images; crafty_dame

La recerca en teràpies contra el càncer oscil·la com si fos un pèndol. A banda i banda del seu moviment oscil·latori hi ha un únic objectiu: trobar fàrmacs eficaços per combatre un tumor i la seva disseminació per l'organisme, la metàstasi. En comú, ambdós extrems proposen un nombre reduït de fàrmacs per combatre els més de dos centenars de manifestacions clíniques que es poden comptabilitzar per al càncer. Però els dos enfocaments, segons el que expliquen els grans especialistes en la matèria, són substancialment diferents. En un d'ells, el que representaria el passat, els protagonistes són la cèl·lula i els agents quimioteràpics poc específics, la majoria encara en ús. En l'altre, els actors principals són els gens, la seva expressió i les rutes moleculars, juntament amb fàrmacs administrats en forma de còctel. Amb tot això, on és la promesa de la medicina personalitzada?

Alguns científics descarten la idea que per a cada alteració genètica que deriva en tumor hi hagi d'haver un fàrmac específic"Ens trobem a mig camí", assegura Todd Golub, investigador del Broad Institute MIT and Harvard (Estats Units), considerat un dels millors experts en biomarcadors. Golub, com molts altres especialistes, descarta la idea, falsa segons ell, que per a cada alteració genètica que deriva en tumor hi hagi d'haver un fàrmac específic. La seva visió de la medicina personalitzada s'ajusta molt millor al criteri d'identificar aquestes alteracions amb l'esperança que hi hagi factors comuns entre elles que puguin combatre's amb un fàrmac, les seves variants o combinacions d'uns quants.

Aquesta és justament l'esperança del premi Nobel Michael Bishop, actualment a la Universitat de Califòrnia a San Francisco (Estats Units). En declaracions concedides a Global Talent, el prestigiós investigador va alertar sobre la necessitat de preservar la sostenibilitat dels sistemes de salut. "Cap país del món podria assumir el cost de tractaments personalitzats portats a l'extrem", va assenyalar. "Les companyies farmacèutiques entenen la necessitat de reenfocar part de la seva feina".

Una conferència, un dilema

A la conferència internacional Cap a una medicina personalitzada en càncer, celebrada recentment al CosmoCaixa de Barcelona i organitzada per l'Acadèmia de Ciències de Nova York amb la col·laboració de Talència, la nova agència de ciència de l'administració catalana, i la Fundació Marató de TV3, gran part dels participants es van entestar a fer visibles uns resultats en què les tècniques genòmiques eren el denominador comú.

De la genòmica se n'espera obtenir un perfil genètic i la seva resposta particular a molècules amb activitat anticancerígena provada, bé es trobin en fase de desenvolupament, bé ja hagin estat aprovades per les autoritats sanitàries. Aquesta combinació és la que s'entén ja com a base de les teràpies personalitzades i, d'altra banda, justifica les inversions que centres de recerca, hospitals i indústria farmacèutica estan duent a terme en recerca translacional.

Per tant, el trinomi gen-malaltia-fàrmac quedaria desbancat pel binomi perfil genètic-combinació de molècules, de manera que els esforços se centrarien a trobar elements comuns per a totes les formes de càncer. D'aquesta manera es resoldria el dilema actual, és a dir, com avançar cap a noves teràpies.

Primers fruits

Atès que aquesta és l'estratègia a seguir, els centres més avançats del món insisteixen a tractar d'establir perfils genètics el més precisos possible de cada tumor. D'acord amb els resultats exposats a la reunió de Barcelona, es comencen a obtenir uns primers fruits en forma de tests diagnòstics, que van molt més enllà de la simple identificació de gens implicats en la malaltia.

Laura Van't Veer, del Netherlands Cancer Institute d'Amsterdam (Països Baixos), va mostrar resultats esperançadors procedents d'un test genètic actualment en fase d'assaig clínic. Basat en l'anàlisi de 70 gens implicats en càncer de mama, el test orienta "satisfactòriament" no només sobre el fàrmac a administrar, sinó que calcula la probabilitat de desenvolupar metàstasi i, fins i tot, el grau de malignitat de la mateixa. En la mateixa línia, però en relació a d’altres tipus de tumors, Yusuke Nakamura, de la Universitat de Tòquio (Japó), va presentar un test diagnòstic, avui implementat "de forma experimental" en diferents hospitals japonesos, l'interès del qual se centra a identificar les causes de les reaccions adverses als agents quimioteràpics. "Ens interessa identificar variacions genètiques per tal d'establir el tipus de diferències en la resposta a fàrmacs", va asseverar Nakamura.

GOVERNAR LA COMPLEXITATEn aparença, l'allau de dades que s'estan obtenint gràcies a les tecnologies de seqüenciació ultraràpida, que permeten obtenir el perfil genètic tant d'un tumor com del genoma d'un pacient en qüestió d'hores, afegit a l'enorme arsenal de potencials anticancerígens de les grans companyies farmacèutiques, comporta nivells de complexitat difícilment governables. No obstant això, la realitat apunta en direcció contrària, en opinió de Michael Bishop. "Hi ha un nombre finit de causes que provoquen que una cèl·lula sana es converteixi en tumoral", sosté l'investigador. Pel que sembla, es tracta de "12 problemes" comuns a tots els tumors que condueixen clarament a una malaltia d'origen genètic. Actuar sobre aquests problemes és una de les maneres per "reduir complexitat" i prendre dreceres cap a noves teràpies.

Aquesta visió reduccionista és la que està aplicant, en part, Joan Massagué en els seus treballs sobre metàstasi. Ja ha aconseguit identificar paquets de gens que es comporten de forma semblant tot i procedir de tumors diferents i afectar òrgans igualment diferents. Amb aquesta informació, Massagué espera que, almenys en una primera fase, l'objectiu de cronificar la malaltia, com a avantsala a la seva curació, comenci a ser una realitat en un futur pròxim.

Tòpics de l'article