Ciència per a presidents

Tecnologies de la informació

Augmenta la concentració al mercat de les TIC

La crisi estimula una nova onada de compres i fusions d'empreses de tecnologia.

Com passa a d’altres sectors, les compres, fusions i absorcions no són factors aliens al mercat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). I, també com passa en el món de les grans companyies, aquesta és una tendència que es fa més palesa en temps de crisi.

Alfred Comín | 3 de juny de 2010

Fotografia: David Oliva

Ho havien previst els analistes: la concentració del mercat mundial de les TIC es radicalitzarà aquest any 2010 a causa de la crisi econòmica. La profecia s'ha complert amb un rosari de compres i fusions entre les quals destaquen la d'Sterling Software per IBM, per 1.400 milions de dòlars; la d'una part de Verisign per Symantec, per 1.300 milions; i la de Palm per HP, per 1.200 milions. Totes aquestes companyies són dels Estats Units, però en aquesta ocasió també ha sortit de compres una gran empresa europea: SAP, el gegant alemany del programari de gestió empresarial, que s'ha fet amb Sybase per 4.600 milions d'euros. És la seva segona compra més gran, després que el 2007 prengués el control de Business Objects per 4.800 milions d’euros.

La concentració (o consolidació, com prefereixen dir el analistes) del mercat de les TIC no és nova. En els seus orígens, IBM acaparava gairebé l’oferta de tecnologia digital corporativa. Però en les darreres dècades, les empreses tecnològiques havien operat en un mercat heterogeni i en expansió constant. Això ha fet possible aquesta gegantina olla que conforma el mercat TIC, en què de manera permanent bull una rica activitat emprenedora, sempre a la recerca d'unes oportunitats de negoci que no semblaven tenir límits.

Ara, quan els indicadors revelen un decreixement del mercat TIC en el seu conjunt (l’any 2009 el mercat espanyol, per exemple, va disminuir un 7%), molts dels seus segments als països desenvolupats comencen a estar relativament saturats i la crisi retarda l'eclosió dels nous. Per a moltes empreses l'exercici anterior ha estat decebedor, i pocs creuen que aquest any res millori. En conseqüència, creixen les barreres d'entrada de noves companyies, l'atomització esdevé un luxe prohibitiu i desapareixen noms històrics de la indústria informàtica, devorats pels grans proveïdors globals.

De vegades els talents més valuosos de l'empresa adquirida acaben abandonant el vaixell Amb aquest tipus d'operacions és essencial evitar solapaments i harmonitzar les diferents cultures empresarials. Si surten bé, permeten ampliar la cartera de clients, reforçar el catàleg amb productes competitius, neutralitzar rivals i barrar el pas a futurs competidors, incorporar talent, guanyar temps d'innovació, ampliar la cadena de valor, entrar en nous mercats i països, tenir una capacitat superior d’influència i de pressió a escala internacional... Els peixos grans ho saben, i per això dediquen recursos importants a aquest capítol. En els darrers anys, IBM ha adquirit un total de 101 empreses, en la seva major part de serveis i de programari, amb un total de 21.000 milions de dòlars. En els propers anys, el gegant blau pensa dedicar-hi en cinc anys 20.000 milions més.

El 2007 Microsoft no va poder comprar Yahoo! per una xifra superior a 45.000 milions de dòlars, però cada any compra unes quantes desenes de petites companyies. Exemples típics de creixement basat en una estratègia de compres són HP i, sobre tot, Cisco. La cultura de la compra en les TIC està tan assumida que moltes start-up tecnològiques ja neixen amb la finalitat de ser venudes. I especialment en el camp de la mobilitat, la demanda eclosiona. "Moltes pimes mimetitzen el comportament dels grans actors de mercat i la seva creació de valor passa, cada cop més, per creixements no orgànics", observa Núria Bosch Balada, Directora d'Inversions de l'oficina de Barcelona de Baring Private Equity Partners.

El factor humà

Les compres poden comportar dràstiques reestructuracions. La d’EDS per HP va costar en el seu moment 25.000 llocs de treball directes perduts. A canvi, els empleats que superen el procés de cribratge poden veure ampliats els seus horitzons laborals. Però l'èxit no està garantit, i no falten compres i fusions que acaben fracassant. De vegades els talents més valuosos de l'empresa adquirida acaben abandonant el vaixell. "Oracle necessitarà invertir molta habilitat per retenir el talent humà de Sun Microsystems, imprescindible per garantir la continuïtat de la seva extraordinària capacitat d'innovació. La possibilitat de fracassar en aquest aspecte no està descartada", advertia el 2009 Sandra Sieber, professora i directora del Departament de Sistemes de la Informació de l'IESE. Un any després, la marxa dels esdeveniments sembla haver-li donat la raó.

El gran risc de la concentració del mercat és que pot convertir-se en un factor triturador de la lliure competència i la innovació. De moment, però, la majoria d'operacions compten amb el vist-i-plau dels respectius organismes de defensa de la competència. I això fins i tot quan Microsoft va assolir un 96% de quota en el mercat mundial dels sistemes operatius de programari de sobretaula. Sembla que davant del mercat global quasi tothom hagi assumit que l'economia d'escala ha de ser cada cop més colossal. I les compres d'uns obliguen els rivals a moure fitxa en l'escaquer mundial de les TIC, en una espiral de reaccions difícil d'aturar. La temptació devoradora sempre és forta i la crisi encara inclina més la balança.

Mercat TIC: 10 anys de compres milmilionàries
2000 Microsoft compra Great Plains per 1.100 milions de dòlars
2001 IBM pren el control d'Informix per 1.000 milions de dòlars
2002 HP absorbeix Compaq: 25.000 milions de dòlars
2002 IBM compra Rational: 2.100 milions de dòlars
2002 IBM es fa amb la divisió de consultoria de PwC por 3.500 milions de dòlars
2002 Microsoft compra Navision per 1.300 milions de dòlars
2003 EMC adquireix Documentum per 1.700 milions de dòlars
2003 EMC compra Legato: 1.200 milions de dòlars
2003 Atos Origin incorpora Schlumberger Sema per 1.300 milions de dòlars
2003 People Soft adquireix J.D. Edwards per 1.700 de dòlars
2004 Symantec compra Veritas per 13.500 milions de dòlars
2004 Oracle adquireix People Soft: 10.300 milions de dòlars
2005 Sun compra Storage Tek per 4.100 milions de dòlars
2005 Oracle pren el control de Siebel per 5.850 milions de dòlars
2007 Oracle compra Hyperion por 3.300 millones de dólares
2008 SAP incorpora Business Objects per 4.200 milions de dòlars
2008 Oracle s'annexa Bea Systems: 8.400 milions de dòlars
2009 IBM compra Cognos per 4.900 milions de dòlars
2009 Oracle adquireix Sun Microsystems per 7.400 milions de dòlars
2010 HP absorbeix Palm per 1.200 milions de dòlars
2010 SAP compra Sybase per 4.600 milions de dòlars
2010 Symantec adquireix Verisign per 1.300 milions de dòlars
2010 IBM compra Sterling Software: 1.400 milions de dòlars

Tòpics de l'article