Ciència per a presidents

Astronàutica

Viatges a Mart, però simulats

En els últims temps proliferen els viatges tripulats a Mart, si fem cas a les agències espacials. Però no són de veritat, és a dir, són experiments simulats aquí a la Terra, i els plans i les declaracions dels responsables espacials són això, declaracions d'intencions. Segueix sense aparèixer el que realment fa falta per poder llançar un viatge interplanetari en un termini raonable: molts diners, compromís polític i un pla ambiciós i ben articulat.

Alicia Rivera | 15 de juny de 2010

Fotografia: ESA, Alex Lutkus

Sembla clar que es pot comptar amb la tecnologia per a la gran expedició a Mart si se li dóna una mica de temps i finançament adequat. És difícil estimar quants diners es necessitarien, perquè depèn precisament de les tecnologies que es desenvolupin. La xifra se situaria entre els 100.000 i els 450.000 milions de dòlars. Amb aquesta dada com a base, és molt fàcil estimar la profunditat de les declaracions polítiques sobre la futura missió tripulada al planeta vermell. Per exemple, quan el llavors president nord-americà, George Bush, va anunciar a bombo i platerets el seu pla de tornar amb astronautes a la Lluna i anar a Mart el 2020, la prova del cotó era molt fàcil: Hi ha prou diners sobre la taula? Si no, no hi ha viatge.

El seu successor, Barack Obama, ha cancel·lat, amb prudència, aquest pla i ha començat a reorganitzar la política espacial de la NASA seguint els consells de l'informe Augustine. No rebutja l'expedició humana al planeta vermell, tot i que per a l'horitzó més realista de la dècada de 2030, amb objectius intermedis i, sobretot, supeditada a un desenvolupament de noves tecnologies potent. De moment tampoc s’han previst inversions d'acord amb l'objectiu.

Sembla que Mart gaudeix de popularitat, sobretot als Estats Units, i els polítics saben realment què agrada a la societat. No obstant això, molta gent també qüestiona la utilitat d'un viatge interplanetari tripulat d'aquestes característiques, l'escàs o nul interès científic de fer amb astronautes el que es pot fer amb robots, com a mínim durant les primeres fases d'exploració, i la conveniència de destinar tants recursos al projecte, tant per les mancances socioeconòmiques terrestres actuals com per les demandes financeres de projectes científics i tecnològics més clars.

El somni marcià

Calen estudis, projectes i assaigs tecnològics si realment es vol realitzar aquest viatgeMentrestant, l'esperança marciana es manté viva amb projectes que porten l'etiqueta “Viatge a Mart” i són comparativament molt barats. L'Agència Europea de l'Espai (ESA), en col·laboració amb Rússia, ha iniciat aquest mes una missió simulada a Mart amb sis tripulants que no es mouran de la Terra, de Moscou en concret, però que romandran 520 dies tancats en unes instal·lacions que reprodueixen l'interior d'una nau interplanetària i un vehicle de descens. La durada de l'experiment no és arbitrària: és el temps que es podria trigar a anar a Mart, ser-hi un mes i tornar a casa.

Perquè tot s'assembli el més possible a un vol interplanetari, excepte per la presència de gravetat, els sis subjectes de l'experiment tenen a la nau tots els aliments i subministraments necessaris per als 520 dies, tindran comunicació amb l'exterior exclusivament per ràdio i amb retards de fins a 40 minuts (el que pot trigar un senyal de ràdio a anar i tornar de la Terra a Mart) i afrontaran imprevistos i avaries preparades. L'objectiu és estudiar la resistència psicològica humana en les condicions d'un vol interplanetari. No és el primer experiment d'aquest tipus que fa Europa, amb Rússia o en solitari, però sí que serà el més prolongat.

Als Estats Units, la NASA acaba de realitzar un assaig parcial pensant en futures missions interplanetàries, en aquest cas amb tres astronautes, convertits en “aquanautes”, que han estat dues setmanes en un laboratori submarí, prop les costes de Cayo Largo (Florida). És l'anomenat experiment NEEMO (Nasa Extreme Environment Mission Operations), que va ja per la catorzena tripulació. L'estada és breu, però el laboratori i el pla de treball estan orientats a provar equips (per exemple, es treballa al fons marí amb vestits similars als de astronautes), operacions amb grues i braços robotitzats i reparació de vehicles.

Un altre experiment de temàtica marciana, aquest també de l'ESA, es troba en curs a l'Antàrtida. Consisteix a que un metge romangui durant un hivern a la base permanent italofrancesa Concòrdia per mesurar i observar, en si mateix i en els seus col·legues, els paràmetres fisiològics i psicològics associats a la permanència prolongada en un lloc completament aïllat en un entorn extrem. Ja es prepara la propera edició, per a l'hivern austral del 2011.

Per descomptat, caldran coneixements adquirits en experiències d'aquest tipus a l'hora d'embarcar un grapat d'éssers humans, excepcionalment ben seleccionats i preparats, en una nau espacial amb destinació Mart. Tanmateix, calen estudis, projectes i assaigs tecnològics si realment es vol realitzar aquest viatge. És com si, a falta de diners per desenvolupar la tecnologia, anéssim avançant la part econòmica de l'assumpte.

PER QUÈ ANAR A MART?S’han escrit i s’escriuran milers de pàgines amb arguments sobre la idoneïtat de viatjar al planeta vermell. Potser la resposta més senzilla és que s'hi anirà pel mateix motiu pel qual es van finançar i realitzar els viatges de Magallanes, Cook o Fitzroy-Darwin. Al motiu cal incloure-hi tant l'afany d'exploració i d'investigar allò desconegut, que tan atractiu resulta per a tanta gent, com les motivacions econòmiques, polítiques i estratègiques subjacents en els viatges, tant antics com futurs.

Això sí, per fer una missió a Mart (o moltes, perquè seria una pena repetir l'error del programa Apol·lo, interromput quan va quedar clar que s'havia vençut als soviètics) cal una voluntat política decidida, capaç d'unir el finançament i l'esforç tecnològic, que segurament seran internacionals en aquesta ocasió.

Tòpics de l'article