Ciència per a presidents

Tecnologia dels aliments

Malén Ruiz de Elvira

Renaixement de la magrana

Mentre es prepara la celebració del mil•lenni de la fundació de la ciutat de Granada, la fruita del mateix nom en castellà, granada, igualment mil•lenària en el seu cultiu a Espanya, es troba en ple renaixement. La raó són les investigacions que li atribueixen propietats saludables. El procés passa per un esforç d’R+D que està influint ja en la seva rendibilitat agrària.

Malén Ruiz de Elvira | 22 de juny de 2010

Fotografia: Sandra Donoso

El renaixement de la històrica magrana, cultiu tradicional a la Mediterrània, de la mà de les seves propietats saludables, és un fet als Estats Units, on el consum de sucs i altres derivats d'aquesta fruita ha augmentat de manera espectacular, fins a les 120.000 tones anuals. No obstant això, a Espanya, on s’hi dóna 95% de la producció europea de magrana mollar, la més apreciada en el mercat mundial, només es consumeix el 5% d'aquesta producció. La resta de les prop de 40.000 tones, amb una producció concentrada a Alacant, s'exporta.

El cultiu dels magraners duia fins fa pocs anys molt temps en declivi, i alguns dels agricultors que encara s’hi dediquen ho atribueixen al fet que és un arbre delicat i que exigeix molta feina per la poca rendibilitat que s'obtenia. Tot això està començant a canviar, i a l'exportació sense valor afegit de la fruita l’està seguint la dels productes derivats, amb segell totalment espanyol però imbricats en projectes de tall europeu. La situació es pot comparar a la de l'oli d'oliva fa diverses dècades, quan es van començar a descobrir els seus efectes saludables, que han produït beneficis als agricultors que es dediquen al seu cultiu.

Moltes de les recerques que han provocat l'èxit comercial s'han fet fonamentalment, i a partir de l’any 2000 en la seva majoria, a les universitats d’Elx y Alacant i al Centro de Edafología y Biología Aplicada del Segura (CEBAS), organisme del Consell Superior d'Investigacions Científiques amb seu a Múrcia. A la Universitat Miguel Hernández hi ha el grup dirigit per Ángel Carbonell i al CEBAS, el de Juan Carlos Espín.

Principis saludables

La situació és comparable a la de l'oli d'oliva fa diverses dècades, quan es van descobrir els seus efectes saludablesPer començar, la magrana puja al carro de la moda dels antioxidants. Els estudis han identificat antioxidants naturals, als quals s'atribueixen efectes saludables, al suc de magrana en concentracions molt superiors a les d'altres aliments. Conté tres vegades més antioxidants que el te verd o el vi negre de reserva, assenyalen.

Els científics expliquen que la magrana està composta principalment per aigua (en un 80%) i sucres (en un 17%), i té un alt contingut de polifenols, substàncies convertides per la flora intestinal en unes altres de més simples, les anomenades urolitines, amb altes concentracions en sang i presents fins a quatre dies després de ser ingerides; punicalagines, amb activitat antibacteriana i de prevenció de l'estrès oxidatiu; i antocians, que enforteixen i conserven el col·lagen, així com milloren la microcirculació ocular i l'estat dels vasos sanguinis.

A més, Espín, considerat el segon investigador espanyol més citat a l'Àrea científica de Ciència i Tecnologia dels Aliments, Nutrició, Alimentació i Salut, afirma: "La major evidència existent quant a la magrana ve relacionada amb la seva activitat cardioprotectora, ja que disminueix la concentració i oxidació de LDL-colesterol i millora l'elasticitat de les artèries".

Cap aquí es dirigeix l'estudi publicat aquest mateix mes de juny a la revista científica Cardiovascular Toxicology, realitzat en rates pel Departament de Zoologia de la Universitat de Baroda (Índia), que analitza els beneficis del suc de magrana per reduir les malalties cardiovasculars i la hipertensió. Fins ara s'havia constatat aquest efecte en l'extracte de llavor de magrana. El consum regular de suc de magrana va produir una reducció d'entre un 40% i un 50% dels nivells en plasma dels marcadors de dany cardíac.

També s'estan estudiant les propietats de la magrana com a estimulant natural de les contraccions uterines i per a problemes de disfunció erèctil.

Moda

El fet és que la magrana està ja és moda, mentre es confirmen l'àmbit i la potència de les seves propietats saludables. D'aquesta situació n’ha sorgit, per exemple, el projecte empresarial Granatum Europa, una col·laboració entre investigadors i empreses agroalimentàries espanyoles, alemanyes i holandeses, que suposa una inversió de cinc milions d'euros, segons els seus responsables.

L'objectiu és el mercat europeu de sucs, nèctars, xarops i càpsules de magrana, enriquits amb extracte de llavor i de closca, ja que en aquestes parts de la magrana es concentren el 70% dels antioxidants.

CANVI DE MODELMentre arriba el tan promocionat canvi de model productiu, si és que arriba mai, exemples com el de l'esforç inversor en R+D per millorar el cultiu de la magrana i explotar les seves propietats saludables, basats en el capital tradicional de cada país, indiquen un altre camí força diferent del de l'alta tecnologia i el Silicon Valley, tan anhelat i tan elusiu, i potser molt més viable i beneficiós.

Eduardo Vidal, director del projecte Granatum Europa, ho explica així: "La recuperació econòmica de l'agricultura a Espanya passa per l'aposta del consumidor pel producte cultivat al nostre país; com a consumidors hauríem informar-nos de la procedència i qualitat de les fruites amb què es realitzen aquests productes. Sovint consumim, sense saber-ho, productes procedents de l'Himàlaia, l'Amazones o la Polinèsia, amb promeses d'unes virtuts però sense els rigorosos controls dels nostres mercats".

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

1 comentari

Jordi 21/11/2011
A Can Bonet ens encanten les magranes i més fer suc. Fins i tot hem fet un vídeo on expliquem con fer-ho a casa mateix. El podeu veure en aquest enllaç del youtube: http://youtu.be/rjk-FA1Qe3k Esperem que us agradi. Jordi www.canbonet.com

<< 1 >>