Ciència per a presidents

Neurologia

La importància de somiar desperts

Psicòlegs, psiquiatres i neurocientífics han considerat habitualment que somiar despert és una pèrdua de disciplina mental que, en casos patològics, pot conduir a la psicosi. Troballes recents, però, evidencien que tenir la ment distreta o ser un addicte als anomenats somnis diürns no només estimula la creativitat, sinó que també permet superar situacions de crisi amb majors possibilitats d'èxit. Les modernes tecnologies d'imatge ho corroboren.

Xavier Pujol Gebellí | 2 de juliol de 2010

Fotografia: ñoña cachilupi

Hi ha imatges que no per tòpiques deixen de ser eloqüents: quantes vegades ens haurà passat que, mentre llegim un llibre, en la nostra ment sorgeixen imatges que no tenen res a veure amb el text, o que en una conferència, per interessant que sigui, ens distraiem amb el veí del costat. Significa això que som uns distrets incapaços de mantenir la concentració? Qualsevol expert de pocs anys enrere hauria contestat que sí. No només això, ens hauria advertit que procedir sistemàticament d'aquesta manera, o mantenir fantasies amb els ulls oberts de forma recurrent, podria ser un símptoma de trastorn obsessiu o fins i tot el preludi de malalties mentals més greus com neurosi o psicosi. Els neurocientífics, amb el suport de tecnologies de la imatge, potser afegirien que el que passa és que somiar despert interfereix amb altres funcions mentals "més importants".

Troballes recents, també ratificades en tecnologies de la imatge, qüestionen aquestes tesis. Contràriament al que se sol pensar, els somnis diürns, aquells que apareixen de forma conscient, tenen la seva cara productiva, en especial en àmbits vinculats amb la creativitat i la resolució de conflictes.

Fenomen comú

Encara que els termes són una mica confusos, en el vast territori dels somnis diürns té cabuda l'anomenada ment errant o somni. Una cosa així com divagar, deixar que els pensaments, sovint inconnexos, flueixin lliurement mentre s'està efectuant alguna activitat. Jonathan School i Jonathan Smallwood, ambdós de la Universitat de Califòrnia a Santa Bàrbara, estimen que la ment humana cau en aquest estadi el 30% del temps. En un article publicat a la revista Proceedings of the National Academies of Science (PNAS), els investigadors relaten com, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear, han pogut establir l’activació de dues zones del cervell que sempre s'havia cregut funcionalment oposades. Si ambdues s'activen a la vegada, suggereixen els autors, potser podria indicar que l'estat de ment errant evoca un únic estat mental que permet a dos sistemes oposats del cervell treballar de manera cooperativa.

S'ha pogut establir l'activació de dues zones del cervell que sempre s'havien cregut funcionalment oposadesI quin valor podria tenir aquest mecanisme per al qual s'ha detectat activitat neural? Tot i que no és gens clar, podria estar relacionat amb l'agenda personal de cada individu. Encara que eventualment concentrat en una activitat necessària per a la qual es requereix un cert grau de concentració, com ara anar a una conferència, el fet que algú es fixi en el veí i que amb això es distregui potser denoti que tingui un assumpte pendent, des de trobar un company sentimental a saldar un compte. El veí recorda simplement que hi ha un assumpte pendent al qual s'arriba per viaranys mentals errants.

Aquests casos d'associació d'idees en aparença inconnexes poden ajudar a resoldre un conflicte en un moment donat o bé proporcionar una pista inesperada o una solució per un problema pendent. I això té molt a veure amb la creativitat.

Per il·lustrar com aquest fenomen tan comú enllaça amb la creativitat, sovint es recorre a les figures d’Arthur Fry i Albert Einstein. El primer va crear el popular post-it, d'ús universal en qualsevol oficina. El segon va descobrir la teoria de la relativitat, entre molts avenços de la física. Les seves creacions més destacades van sorgir, com ells mateixos van reconèixer públicament, després de deixar vagar la seva ment en situacions que requerien d'un cert compromís. Fry ho va fer durant el sermó dominical de l'església presbiteriana a la qual anava i Einstein, en qualsevol de les múltiples "reunions avorrides" a les quals havia d'assistir.

Les dues cares del cervell

D'alguna manera, es podria dir que hi ha dos cervells, o millor dit, dues zones corticals plenament diferenciades, associades amb la concentració. Una d'elles, que podria definir-se com a xarxa neural executiva, és la que s'activa clarament quan algú està concentrat en una activitat determinada. La segona xarxa neural seria l'oposada, la que s'activa en l'estat de ment errant.

Tradicionalment, les dues xarxes s'havien considerat contraposades, de manera que només quan l'executiva estava en repòs era possible activar la errant. La primera sospita que això no era així es va evidenciar també gràcies a tecnologia d'imatge cerebral. La seva publicació a Science va donar categoria científica a una teoria que fins llavors se sustentava més en la teorització del saber popular i del coneixement empíric que no en proves fefaents.

DEIXEU QUE ELS INFANTS S’AVORREIXINEn els últims anys, un millor coneixement sobre la connexió entre el cervell executiu i el cervell errant ha obert les portes al plantejament de nous paradigmes. Un d'ells, defensat per un sector creixent del món educatiu, advoca per aprofitar els beneficis de la divagació o les somnis com a mètode per fomentar l'ús creatiu de la ment. Per als defensors d'aquests postulats, que els nens es passin hores i hores davant de la pantalla d'un televisor o d'una consola, activitat que capta la seva atenció i exigeix un cert grau de concentració, coarta la imaginació, una cosa d’altra banda òbvia. Però les troballes sobre la importància de la ment errant obre la porta al disseny i foment d'activitats l'objectiu de les quals sigui justament associar idees aparentment inconnexes o deixar volar la imaginació. Encara que les activitats puguin semblar avorrides.

Tòpics de l'article

Comentaris

Nom: Email: Comentari:

5 comentaris

israel 20/04/2012
yo pirn so ke todos los humanos tenemos ciretos cvnportanmien tos con las personasa osea odos tenemos diferentes formas dde pensarpor eso somos asi de pensar i por eso somos diferentes <3

Elena 27/02/2012
Muy buen articulo, felicidades. Pero como nivelar el soñar despierto, cuando es mas facil hacerlo que vivir en la realidad y por ende uno siempre mete la pata en el mundo real

Mo 07/07/2010
Quan ho he llegit, és el primer que he pensat. La gent només està somiant un 30 % del temps??? I q carai fan el 70 % restant?? Genial l´article!

jorge 07/07/2010
30%?? Conec a una persona que esta un 70% i crec que em quedo curt. D'això en diem "estar integrant", qui sap, igual algun dia ens sorprèn i unifica la teoria quàntica i la de la relativitat. Somiar és bó, sigui quan sigui.

<< 1 >>