Ciència per a presidents

Biomedicina i biologia molecular

Lent avanç de les cèl·lules mare a Europa

Els progressos en la recerca amb cèl·lules mare humanes i la seva aplicació en l'anomenada medicina regenerativa estan avançant més lentament del previst, encara que hi hagi hagut avenços significatius, assenyala un nou informe sobre la qüestió de la Fundació Europea per a la Ciència. L'informe recomana, entre d’altres coses, que continuï el suport públic a aquestes investigacions i que s'aclareixi el panorama legal respecte de les patents.

Malén Ruiz de Elvira | 6 de julio de 2010

Fotografia: Abraxas3d

La medicina regenerativa promet ser un dels avenços científics més fascinants i polèmics del
segle, indica la Fundació Europea per a la Ciència (ESF, de les seves sigles en anglès), en un treball sobre les perspectives europees respecte dels aspectes científics, ètics i legals de la recerca amb cèl·lules mare humanes. Els 13 autors de l'informe, entre els quals es troba l'espanyola Flora de Pablo, del Centre d'Investigacions Biològiques del CSIC, recorden que la possibilitat de reparar o reemplaçar teixits o funcions d'òrgans perduts per edat, malaltia, danys o defectes congènits amb l’ús cèl·lules mare humanes planteja aspectes ètics de gran profunditat, que tenen un fort component emocional.

Per això, la fundació pretén estimular els esforços perquè la recerca amb cèl·lules mare es desenvolupi en aplicacions de medicina regenerativa i altres beneficis per als pacients, mentre es mantenen alts estàndards ètics i de seguretat.

Aplicacions potencials

Entre les nombroses aplicacions clíniques potencials de les cèl·lules mare hi ha la reparació del múscul cardíac després d'un infart de miocardi, el tractament de malalties neurodegeneratives, inclosa la malaltia de Parkinson, la millora en la cicatrització de ferides i el reemplaçament d'ossos i cartílags danyats. Tampoc es pot oblidar el seu ús per identificar en laboratori nous medicaments.

En conjunt, són aplicacions que provoquen una gran esperança, però els resultats dels primers assaigs clínics encara no permeten fer-se grans il·lusions. Els experts convocats per l’ESF creuen que l'àrea de la reparació d'ossos i cartílags és la que abans es traslladarà a l'aplicació clínica, en part pel fet que els teixits són més accessibles i menys complexos que els teixits neuronals o cardíacs.

L'emergència de les "notables" cèl·lules mare pluripotents induïdes (les iPS), derivades de cèl·lules somàtiques que reprogramen, és la novetat més notable dels darrers anys, assenyalen els autors. Però la seva aparició planteja el risc que s'estudiïn i s'utilitzin molt més que les cèl·lules mare embrionàries, ja que són més fàcils d'obtenir i plantegen menys problemes ètics en alguns països. No obstant això, els problemes de seguretat són, per ara, majors en les iPS que en les embrionàries, recorden els autors, i com les seves propietats no són idèntiques, cal encara estudiar-ne els dos tipus.

L'emergència de les cèl·lules mare pluripotents induïdes és la novetat més notable dels darrers anys"La medicina regenerativa és una àrea prometedora, però necessitem comprendre el panorama complet de tot el que ens poden proporcionar. Hem de ser curosos per no limitar la recerca sobre els diferents tipus de cèl·lules mare", indica Aotui Hovatta, de l'Institut Karolinska, que va presidir l'elaboració de l'informe. "Amb més recerca coneixerem millor els mecanismes bàsics de les cèl·lules mare i els seus riscos i beneficis".

A més de continuar treballant amb tot tipus de cèl·lules mare existents, especialment en ciència bàsica, entre les recomanacions dels experts s’inclou també que se segueixi finançant amb fons públics, inclosos els fons europeus, la recerca en aquesta àrea. "El progrés cap a les teràpies seria més ràpid si tots els investigadors europeus tinguessin les mateixes oportunitats, sempre que es comprenguessin bé els riscos i els beneficis d'aquestes recerques", recalquen, i advoquen perquè tots els ciutadans europeus tinguin el mateix accés a les teràpies, quan n'hi hagi.

"La manca de criteris comuns i estàndards universals per a la preparació de les cèl·lules mare ha dificultat molt el progrés", es llegeix en les recomanacions finals de l'informe. "A més, la caracterització funcional de les cèl·lules mare està limitada pels mètodes disponibles de diferenciació in vitro. És necessària, i urgent, una comprensió completa de la identitat de les cèl·lules mare i les seves característiques".

Dificultats amb les patents

En l'informe també s’hi recorda l'existència de problemes de patents, atesa la complexitat del procés per patentar tecnologies relacionades amb les cèl·lules mare embrionàries humanes a Europa. La Convenció Europea de Patents no deixa clares les innovacions que es poden patentar sense que plantegin problemes ètics, ja que no se’n poden donar per utilitzar embrions humans per objectius industrials o comercials. El que no és clar és si l'ús terapèutic de les cèl·lules mare seria considerat "comercial".

En general, les normes indiquen que no es donaran patents si la invenció es basa només en un mètode que requereixi la destrucció d'un embrió humà, però tampoc es defineix si un petit conjunt de cèl·lules (el blastocist, font habitual de cèl·lules mares) és un embrió. "Per optimitzar les innovacions potencials basades en el coneixement de les cèl·lules mare cal que tinguem unes normes més clares respecte de les patents", culmina Hovatta.

REPROGRAMACIÓL'informe inclou també un resum actualitzat de les normes i la legislació en cada país europeu, així com dels tipus de cèl·lules mare amb els quals es treballa avui en dia (les embrionàries, les fetals, les adultes, les de teixits, les iPS i les mesenquimàtiques). Aquestes últimes són les cèl·lules multipotents adultes, derivades d'una població ben caracteritzada, que poden donar lloc a cèl·lules de greix, cartílag, os, tendó i lligament, múscul, pell i fins i tot cèl·lules del sistema nerviós.

Mentre s'han reduït molt els intents per obtenir cèl·lules mare per clonació, a causa de l'escassetat d'òvuls i l'escàndol del frau del científic coreà Hwang, ha augmentat el treball en reprogramació de cèl·lules somàtiques. "En aquesta etapa no es pot dir si es tindrà èxit en la generació de cèl·lules iPS segures per al seu trasplantament en assaigs clínics, però de moment aquestes cèl·lules representen una ruta excepcional per al desenvolupament de medicaments i per estudiar les malalties hereditàries o les relacionades amb el medi ambient i l'envelliment", recorda l'informe de l’EFS.

Tòpics de l'article