Ciència per a presidents

Política Científica

La recepta alemanya contra la crisi

Des de l'inici de la crisi, els experts no s'han cansat de repetir que la millor manera de pal•liar-ne els efectes i evitar impactes negatius en el futur és invertir més i millor en activitats de recerca, desenvolupament i innovació. Tot i això, només alguns països han iniciat de forma decisiva aquesta missió. Alemanya, de la mà de pactes interns àmpliament consensuats orientats a incrementar l'excel•lència en recerca i reformar parcialment el sistema educatiu, és ara per ara el millor exemple europeu.

Xavier Pujol Gebellí | 10 D'AGOST DEL 2010

A la República Federal d’Alemanya, l'alarma davant una previsible crisi no va saltar com a la resta del món pel desastre financer que acabaria fent explotar la bombolla immobiliària i especulativa internacional. Encara que inevitablement s'ha vist arrossegada per ella, la llum vermella es va encendre fa prop de cinc anys en constatar una pèrdua de competitivitat de les seves empreses i en adonar-se que l’intensiu esforç xinès en R+D estava començant a donar fruits, ja no en productes de consum massiu sinó també d'alta tecnologia. El tradicional lideratge mundial en exportacions dels productes alemanys ja ha estat superat pels xinesos. I en termes absoluts, l'esforç inversor en R+D del gegant asiàtic ja ha arribat a Europa i es preveu que en un lustre arribi als Estats Units.

En opinió de Peter Gruss, president de la Max Plank Society, si a la pèrdua de competitivitat i d'èxit comercial se li sumen els problemes demogràfics, el futur podria semblar fins i tot més negre. "Cal invertir en cervells", va assenyalar en una entrevista concedida recentment a aquest corresponsal. La fórmula, segons el mandatari germànic, no és altra que reforçar i "fer més atractiu" la base de qualsevol sistema que es consideri competitiu. És a dir, el sistema d'R+D en el seu sentit més ampli i, de forma paral·lela, replantejar el model educatiu.

Cinc anys enrere, en un procés que s'endevina continu, l'avançada resposta va prendre cos en forma de pacte per la recerca i per l'excel·lència en educació i ciència, tant bàsica com aplicada.

Sistema estructurat

Pocs esquemes hi ha com l'alemany tan fortament estructurats. A través d'una densa xarxa de centres, interconnectats entre si, les tres vessants clàssiques de la investigació, bàsica, orientada i aplicada, es troben representades i dotades econòmicament amb un pressupost que arriba al 2,6% del PIB germànic.

Els braços armats de la ciència bàsica són, d'una banda, la Universitat, que compta actualment amb una important part del 7% d'inversió del PIB que dedica Alemanya a educació. D'altra banda, la Max Plank Society, que va a comptar amb increments addicionals del 5% anual al seu pressupost, el que significarà uns 250 milions d'euros més per al període 2010-2015. Per a les universitats, la definició de fórmules d'excel·lència, amb pressupostos addicionals per a aquelles institucions que acreditin la seva fortalesa i competitivitat internacional, hauria de permetre la seva millora en el mitjà termini. "Les nostres universitats han de ser atractives pel talent local i també per al talent estranger", sosté Gruss.

La ciència aplicada s'organitza a través dels instituts tecnològics Fraunhofer, que reben gran part del seu pressupost operatiu de col·laboracions amb la indústria, mentre que la ciència orientada, definida a partir de criteris del govern central en àrees considerades clau o estratègiques, es canalitza a través de l'enorme xarxa de centres Helmholtz. Per a la Max Plank Society es reserva la ciència de frontera o d'excel·lència.

La suma de totes aquestes organitzacions, més el compromís amb una indústria que inverteix els dos terços de la R+D alemanya, s'hauria de traduir, segons Gruss, en l'oportunitat d'augmentar un model d'innovació incremental característic en aquest país, així com obrir les portes a "avenços disruptius" nascuts de la ciència, amb independència de la seva orientació.

Amb la vista a Europa

El model alemany, juntament amb el francès i el britànic, són els que més tiren d'Europa, tot i que Suïssa i els països nòrdics tenen una extraordinària bona salut. En tots ells, l'objectiu d'inversió en R+D del 3% sobre el PIB perfilat a inicis de la dècada en la cimera de Lisboa, és una cosa "raonable", assegura Gruss. Els països del nord europeu ja estan en aquesta posició, mentre que Alemanya se situa en un 2,6% amb clara tendència a l'alça. Però Europa, en conjunt, està lluny d'aquest objectiu, un punt per sota, mentre que Espanya acabat d’arribar al 1,2%. Mentre que la inversió en R+D d'Alemanya és del 3% sobre el PIB, Espanya acaba d’arribar al 1,2%

Gruss entén que el sector privat ha de fer un major esforç en aquells països que, com Espanya, es troben encara tan lluny de la meta. En un pla ideal, explica, el sector públic hauria d'aportar l'1%, mentre que el privat hauria de sumar el 2%. Als països del sud d’Europa la balança està totalment invertida. A Espanya, els fons públics s'acosten al 70% del total, mentre que els privats sumen el 30% restant. "Per assolir el 3% l'Estat hauria d'aportar molt més, proporcionalment, fins i tot més que el que aporta el govern alemany", raona. "És irreal".

Com aconseguir la implicació de la indústria? "Amb incentius", respon Gruss. Per exemple, contribuint al finançament d'activitats de recerca a la indústria, incentius fiscals o ajudes per a la col·laboració entre el món acadèmic i l'empresarial, a més d'afavorir la generació d'empreses de valor afegit de dimensió suficient per competir internacionalment. El cas és, diu, "aconseguir que els inversors vegin que és atractiu invertir en iniciatives d'un país determinat".

I, en general, que ho sigui també per a Europa, tant pel que fa a inversió en ciència com en educació. En aquest sentit, Gruss considera que la iniciativa desplegada en el VII Programa Marc amb la posada en marxa de l'European Research Council és clau. "S'ha de dotar-lo molt millor econòmicament i potenciar els seus objectius".

EL PES DE LA TRADICIÓ

Encara que la Revolució Industrial es va iniciar al Regne Unit, va ser l'enorme expansió de la Química i de la seva indústria associada, majoritàriament ubicada a les conques dels grans rius alemanys, el que va permetre a Alemanya presentar la seva candidatura a potència econòmica mundial en ple segle XIX. La química fina, però també la pesada, juntament amb el desenvolupament posterior de la indústria farmacèutica, l'enginyeria i més tard l'automoció i derivats tecnològics de gran consum, han mantingut a Alemanya en posicions avançades tot i els efectes de les dues guerres mundials i , posteriorment, la costosa unificació d'un territori partit en dues com a moneda de canvi de l'inici de la Guerra Freda.
La tradició acumulada ha generat una cultura empresarial en què coexisteixen grans companyies amb milers d'empleats amb una vida acadèmica i científica que enfonsa les seves arrels amb grans noms en més de tres segles d'aportacions d'alt nivell intel•lectual. Potser és per això que al país germànic no sorpren l'anunci regular d'alguna de les seves grans empreses d'incrementar les inversions en R+D, malgrat l'actual crisi econòmica. L'última companyia en fer-ho va ser la química BASF, amb més de 5.000 milions d'euros dedicats a aquest capítol en els propers anys. Farmacèutiques, biotecnològiques i, sobretot, el sector de l'automoció, amb el cotxe elèctric situat en el punt de mira, no li van a la saga.

Tòpics de l'article