Ciència per a presidents

Política Científica

La crisi colpeja a la gran ciència europea

La gran ciència europea corre un seriós risc d'aturada tècnica les conseqüències de la qual serien ara mateix imprevisibles. Segons revela la revista Nature, diferents instal•lacions paneuropees, totes elles sufragades a partir de les aportacions dels Estats membre de la Unió Europea, podrien veure's afectades per les restriccions econòmiques causades per la crisi financera global.

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 8 DE SETEMBRE DEL 2010

Europa s'enfronta a una difícil disjuntiva. Els retalls pressupostaris a què es veuen obligats a sotmetre les seves economies els diferents Estats membre de la Unió Europea (UE), en particular els destinats a contenir el dèficit públic, amenacen de posar cap per avall algunes de les grans organitzacions i instal·lacions científiques. El gran colisionador d'hadrons del CERN (LHC), a Suïssa, el Laboratori Europeu de Biologia Molecular (EMBL), a Heidelberg, el Gran Telescopi Austral, a Xile, o el gran sincrotró de Grenoble (ESRF), estan ara mateix a l’ull de l'huracà per unes restriccions que podrien minvar significativament la seva capacitat operativa.

Aquestes i altres grans instal·lacions cobreixen habitualment els seus pressupostos mitjançant aportacions que es negocien entre tots els països que formen la UE. Així mateix, el normal és que les aportacions tinguin caràcter plurianual, amb contractes que s'estenen de cinc a set anys. Però, pel que sembla, no tots els països que tenien compromeses les partides pactades estan ara mateix per la feina. Segons revela la revista Nature, alguns països han demanat ajornar l'anualitat que li correspon i alguns, fins i tot, semblen estar replantejant la seva continuïtat davant unes dificultats financeres que s'estenen més enllà del purament conjuntural.

Canvi d'escenari

Fins ara, el modus operandi d'aquestes institucions depenia de laborioses negociacions multilaterals per decidir quant aportava cada part i quin benefici obtenia cada país contribuent. Fins ara, s'ha mantingut una certa proporcionalitat que podia modificar-se mitjançant acords extra de col·laboració d'acord amb la titularitat dels projectes a desenvolupar.

L'estabilitat pressupostària, així com la productiva, quedava assegurada gràcies a l'establiment d'òrgans independents de gestió integrats per científics i buròcrates designats per cada país. Aquests mecanismes han aportat "seguretat i estabilitat" al llarg dels anys amb independència dels vaivens polítics o econòmics de cada país, explica una font propera al CERN que està participant en les negociacions per al seu pròxim programa plurianual.

L'impacte de la crisi econòmica, però, s'està deixant notar en aquesta i altres negociacions en curs. Segons aquesta mateixa font, que prefereix mantenir l'anonimat, no està gens clar que per al 2011 es puguin complir les expectatives per al manteniment de les instal·lacions i molt menys per emprendre algun dels grans projectes de recerca que es duen a terme en elles.No està clar que el 2011 es puguin complir les expectatives per al manteniment de les instal·lacions

Aquests últims dies, representants dels 20 països que contribueixen al finançament del CERN s'han reunit a Ginebra per avaluar com mantenir el gran accelerador de partícules de Ginebra durant els propers cinc anys evitant que l'actual crisi no comprometi el seu futur. El programa del CERN és quinquennal, i justament ara és quan toca decidir el proper quinquenni, pressupostat la primavera passada. Això mateix succeirà amb altres institucions al llarg d'aquest any que ve.

Resistència britànica

Els països que habitualment més contribueixen al finançament dels grans equipaments paneuropeu són Alemanya, França i Gran Bretanya, normalment per aquest ordre. Mentre que els dos primers semblen disposats a mantenir les seves aportacions i, fins i tot, reclamen majors dotacions per emprendre projectes de major envergadura, Gran Bretanya s'està mostrant reticent. Però no només a plans d'ampliació sinó fins i tot al manteniment en les actuals condicions.

Fa uns pocs mesos, al mes de juny, la delegació britànica del CERN va plantejar fins a tres escenaris de retallada entre els quals s'incloïen una disminució d'un 10% de la seva factura o la congelació d'alguns projectes que havien d’iniciar-se al 2011. Al debat, es va arribar a plantejar la realització “d’operacions mínimes".

Darrere d'aquestes propostes s'amaga la greu situació econòmica que travessa el país, forçat a reduir el seu dèficit públic. La fórmula escollida pel govern britànic passa per una reducció dràstica de la inversió en propostes els resultats de la qual no s'esperen fins a mig o llarg termini, tot i sabent que una retallada avui pot significar pèrdua de competitivitat per demà.

La posició britànica s'ha fet extensiva, a més del CERN, al ESFR de Grenoble i a l'Agència Europea de l'Espai (AEE). Per al gran sincrotró europeu, embarcat en un delicat procés de renovació en un programa de set anys i 100 milions d'euros, les resistències britàniques suposen un cop dur, segons han confirmat portaveus de la institució.
PAÏSOS EN DIFICULTATS

No només Gran Bretanya ha mostrat el seu rebuig a aprovar els comptes dels grans equipaments europeus en aquest moment. De forma no oficial, sembla que Itàlia i Espanya han expressat també els seus dubtes de poder mantenir els compromisos. De ser certs els rumors, l'EMBL i l'Observatori Austral Europeu, que ha d'iniciar la construcció del seu extremadament gran telescopi a Xile, serien les institucions més afectades, a més del CERN. Se’n salvarien l'ESA i la futura Font Europea d’Expalació, que ha d'iniciar la seva construcció a Suècia. L'ITER, tot i ser un consorci mundial, també podria veure's afectat, encara que es compta amb la fortalesa dels Estats Units i Japó. Qui no es veuria afectat, almenys de moment, és el Consell Europeu de Recerca, els fons del qual estan garantits pel VII Programa Marc.

Tòpics de l'article