Ciència per a presidents

Geografia econòmica

Ciència per als Objectius del Mil·lenni

La cimera de les Nacions Unides, consagrada a l'anàlisi dels Objectius del Mil·lenni i celebrada a Nova York, ha donat peu sobretot al nivell de compliment econòmic de les aportacions compromeses pels països més rics. No obstant això, poc s'ha parlat de ciència, especialment en dues àrees crucials per al desenvolupament, l'alimentació i la salut.

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 30 DE SETEMBRE DEL 2010

La cimera de les Nacions Unides va arrencar el passat 20 de setembre amb una crida a la solidaritat. Tot i la crisi i malgrat que els fons que s'havien promès per a complir amb els Objectius del Mil·lenni (OMD) han experimentat un clar retrocés en aquests darrers tres anys. Durant tres dies, 137 caps d'Estat reunits a Nova York han analitzat els èxits d'una iniciativa nascuda el 2000 amb la finalitat de reduir els índexs de pobresa a tot el món que es tradueixen, majoritàriament, en una alta taxa de mortalitat per fam, escassetat d’aigua potable i manca d'atenció sanitària.

El plantejament, en els seus orígens, era reduir els indicadors a uns nivells en què sigui possible somiar amb eradicar la pobresa, xifrats llavors en reduir les morts a la meitat en arribar a 2015. A cinc anys de la data límit, els èxits aconseguits per la comunitat internacional semblen insuficients.

La insuficiència es manifesta, segons va declarar Robert Zoellick, president del Banc Mundial, sobretot en l'econòmic, però també, en opinió de representants d'ONG's i dels països més afectats per la pobresa, per les actituds. No n'hi ha prou, asseguren, amb enviar ajuda solidària per després oblidar-se del problema, per més quantiosa que sigui. El que cal, diuen, és assegurar els pilars que donen peu al desenvolupament econòmic, la qual cosa passa per l'accés real a l'educació, la sanitat i tecnologia suficient, sobretot alimentària, per garantir el creixement econòmic. Segons l'opinió de no pocs experts, el desenvolupament de la biotecnologia verda i d'un sistema de salut d'acord amb les necessitats dels països en desenvolupament haurien de ser, juntament amb l'educació, objectius prioritaris.

Canvi d'actitud

El fiasco econòmic constatat a la Cimera de Nova York, tot i la promesa llançada per Ban-Ki-moon, secretari general de Nacions Unides, d'injectar fins a 30.000 milions d'euros per afermar la consecució dels OMD i contrarestar l'efecte de la recessió econòmica internacional, no hauria d’amagar èxits significatius en altres àmbits. Els més rellevants han tingut lloc en progressives aproximacions en els terrenys de l'alimentació i la salut. Les bases per a l'anomenat enlairament de les biociències al Tercer Món es van seure el 2007, en la trobada que el fòrum Biovision, celebrat a Lió, va destinar a aquestes qüestions. Biovision és la trobada internacional de més prestigi en Ciències de la Vida i impacte social.

La pregunta clau que es va formular llavors, i que els experts segueixen formulant avui dia, és, en paraules de Margaret Chan, directora general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), com escapar de les "trampes que tendeix la pobresa". Si bé no existeix una resposta única i que el conjunt de totes les possibles, en opinió d'aquesta experta en salut pública, segueix sent "descoratjador", alguna cosa s'ha aconseguit avançar. El 2010, per primera vegada en 15 anys, el nombre de persones afectades de fam, i en particular el de nens que pateixen malnutrició, va descendir. No obstant això, continuen sent 925 milions de persones les que es troben en risc de mort per manca d'accés als aliments. D’aquí que Chan proclamés el 2007, i ho segueix mantenint ara, un principi demolidor: "No hi ha progrés en absolut, res del que s'ha fet serveix de veritat", va dir llavors a preguntes d'aquest periodista.
Més de 900 milions de persones al món pateixen desnutrició, segons l’OMS
Per a Bernard Kourchner, fundador de Metges sense Fronteres i ministre gal de Política Exterior i Europea, la primera solució per desencallar el problema i avançar de veritat segueix sent "invertir en salut pública en el seu sentit més ampli", la qual cosa inclou tres dels indicadors dels OMD: accés a la sanitat i als aliments i a l'educació, però "canviant els enfocaments". La salut, sosté Korchner, ha de ser tractada "com una estratègia" en què participin des de la indústria fins a la comunitat científica passant per la societat civil. Les finalitats, afegeix, són òbvies: "Per exemple, per desencallar la distribució de fàrmacs per combatre les malalties que assolen l'Àfrica, Amèrica Llatina o el Sud-est asiàtic", cosa que passaria "per construir i potenciar sistemes de salut eficaços" en els països més desfavorits.

Biotecnologia verda

Segons les dades de l’OMS, una mica més de 900 milions de persones al món pateixen desnutrició i una alta proporció d'elles s'enfronta a un risc real de mort per manca d'aliments. Com a mecanisme de supervivència, el 70% subsisteix gràcies a una agricultura que amb prou feines els reporta el just per menjar una vegada per dia. Per a incrementar la productivitat dels sòls agrícoles, els països en desenvolupament opten per recórrer a nou terreny cultivable fins a arribar, en algunes zones del planeta, al 70% de nous sòls. En altres paraules: donar de menjar a un major nombre de persones obre la veda a la desforestació d'amplis territoris, l'esgotament de nutrients agrícoles ja de per si pobres o la sobreocupació de deltes.

Comparativament, segons la mateixa informació, en el món desenvolupat, el rendiment de l'hectàrea agrícola triplica, en el pitjor dels casos, al millor dels aprofitaments possibles del món en desenvolupament. A tot això cal afegir el cost ambiental causat per l'ús d'adobs, fertilitzants o pesticides que, a més, estan subjectes a royalties.

Tot i les xifres, ja que el procés avança molt lentament, el nombre de persones amenaçades pels efectes de la fam s'ha reduït en els últims 15 anys, de manera que l'OMS comença a plantejar-se una segona preocupació: un cop s'aconsegueixi completar el objectiu d'eradicar la fam o pal·liar-la tant com sigui possible, la qüestió hauria de ser assegurar la ingesta de nutrients essencials per no transformar la fam en una epidèmia d'obesitat. Els informes oficials adverteixen ja del alarmant increment de casos de sobrepès patològic al Tercer Món.

Per prevenir aquesta situació, els experts, especialment els representants del continent africà, el lloc del planeta on menys avanços s'han observat en la lluita contra la fam i en la prevenció de malalties evitables, asseguren que del que es tracta és de construir sistemes de salut in situ que puguin ser liderats per agents locals, alhora que proveir formació adequada i tecnologia que pugui ser gestionada igualment en els països afectats.

En aquest marc, el recurs a la biotecnologia verda, en particular als organismes modificats genèticament de l'anomenada tercera generació, és vista amb enormes expectatives malgrat els recels que desperta a Europa o en amplis sectors dels Estats Units. D'aquesta tercera generació s'esperen cultius més resistents a plagues o a condicions extremes de salinitat, temperatura o humitat. La problemàtica, afirmen les mateixes fonts, resideix en l'accés a llavors i a sistemes de vigilància que preservin la seva innocuïtat ambiental, cosa que no està clar en tots els casos.

CONSTRUIR SISTEMES LOCALS
Per construir sistema s'entén, entre altres coses, desenvolupar un teixit capaç de suportar el pes d'inversions en matèria agroalimentària, un creixement econòmic raonable i sostenible i condicions d'estabilitat. També, segons Kul Chandra gautas, membre d'UNICEF, aportar mecanismes d’empowerment per minimitzar la discriminació de gènere (una cosa en què l'accés a la cultura influeix enormement) i disminuir el pes de la malaltia i la malnutrició en infants.
Bernard Kourchner sentència: "Cal convèncer els qui hagin adquirit coneixement i cultura perquè segueixin a casa, perquè transfereixin tot el que han après i contribueixin a crear sistema”. Un sistema al qual, segons el parer de John Kilama, president de l'Institut de Biociències i Desenvolupament Global i un dels més prestigiosos coneixedors de la realitat africana, no li calen ni donacions ni més deute extern: "El que necessitem són socis i no caritat".

Tòpics de l'article