Ciència per a presidents

Política Científica

Les claus del nou mecenatge

Mentre segueix el debat sobre una eventual nova Llei de Mecenatge, dades recents revelen que Catalunya ha aconseguit multiplicar per quatre les aportacions privades a la ciència en tan sols cinc anys. La presència de figures internacionals i projectes altament competitius, especialment en biomedicina, semblen estar animant a la inversió per la via de fundacions associades a empreses, tot i l'exigu benefici fiscal que reporten

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 3 DE NOVEMBRE DE 2010

El mecenatge s'ha associat tradicionalment a la cultura i d'una manera molt particular, a l'art. La pintura, la música, l'escultura i les lletres, per aquest ordre, han estat els grans beneficiaris de mecenes que han vist en el col·leccionisme i en la visibilitat pública un valor segur per a unes donacions que sovint han pres forma d'inversió. Lluny, però cada vegada menys, se situen les ciències, amb la biomedicina al capdavant. Inversió o donació? La resposta té matisos. La raó és l'exigu incentiu associat a la donació i un benefici econòmic que, en cas d'arribar, només és previsible a llarg termini.

L'actual Llei de Mecenatge, de 2002, preveu una desgravació del 25% sobre l'IRPF i d'un 35% sobre l'Impost de Societats. Amb aquests números, actuar de mecenes en el marc espanyol resulta poc atractiu. Només en aquelles operacions en què l'acumulació d'actius, entesos com a valor-refugi, té un cert interès en el mitjà i llarg termini acaben sent del gust del capital privat. El col·leccionisme en pintura i en escultura, per raons òbvies, es porta la palma, però no altres activitats de dubtós retorn econòmic encara que sí d'un alt rèdit social. És en aquest context que es mou el capital d'empreses, majoritàriament a través de fundacions associades i donant compliment al seu mandat de responsabilitat social corporativa.

L'excepció catalana

Catalunya no es regeix per un model diferent, de manera que la mitjana és si fa no fa la mateixa que l'espanyola. No obstant això, sí que hi ha un aspecte diferencial que ha marcat distàncies significatives amb Espanya. La coincidència en el temps de grans personalitats internacionals vinculades a la recerca oncològica (Josep Baselga, Joan Massagué, Miguel Beato, Manuel Perucho, Manuel Esteller, Joan Seoane) ha comportat un efecte atractor de donacions -una cosa que es repeteix en els grans nuclis de coneixement del món-, alhora que han estès l'interès per la recerca biomèdica general, amb les neurociències (gràcies a l'impuls d'investigadors com Jordi Camí) i malalties infeccioses (cas de Pedro Alonso) al capdavant.

La Fundació Cellex ha donat 16 milions d’euros a l’ICFO, l’aportació més quantiosa realitzada mai a EspanyaEl resultat és que en aquests últims cinc anys les aportacions privades a la recerca en forma de mecenatge han donat un tomb espectacular. El 2005, segons dades aportades pel Departament de Salut de la Generalitat, aquests fons superaven per poc els 4,2 milions d'euros. El 2009 van ser 17,9 milions. A ells caldrà afegir, en el còmput final, els 15 milions donats per la Fundació Esther Koplowitz a l'Hospital Clínic de Barcelona i els 16 milions de Fundació Cellex, creada per Pere Mir, al Instituto de Ciencias Fotónicas.

Com passa a la resta d'Europa, i també als Estats Units, a Catalunya la biomedicina és el sector que rep més atenció dels donants privats. I de totes les àrees biomèdiques, la que més diners aconsegueix recaptar és la investigació en càncer. El naixement de la Fundació FERO, impulsada per Josep Baselga, qui també és director de la Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO), ha representat un canvi substancial en el model de mecenatge. A través d'aquesta entitat, Baselga ha aconseguit recaptar diners procedents de particulars que s'han destinat a modernitzar els equipaments assistencials d'oncologia a l'Hospital de la Vall d'Hebron, alhora que a finançar línies d'investigació específiques. A través d'actes socials, com sopars o presentacions, tota una novetat a Espanya, la Fundació FERO ha aconseguit ampliar les donacions de particulars, sovint vinculades al càncer per haver patit o per tenir alguna persona propera o amic íntim en la mateixa situació.

Més enllà del càncer, la recerca en cèl·lules mare o en malària ha copat l'atenció aquests darrers anys. La primera, sens dubte, per ser objecte d'atenció mediàtica permanent i per disposar de personalitats com l'ex ministre Bernat Soria o Juan Carlos Izpisúa Belmonte empenyent el carro. En el cas de la malària, la popularitat aconseguida per Pedro Alonso, director del Cresib, està contribuint a captar un interès dels donants que es veurà reforçat amb la imminent arribada del capítol espanyol de la Fundació Bill i Melinda Gates, en el qual participarà la Fundació La Caixa.

Grans fortunes

De totes les aportacions, però, les que més criden l'atenció són les que, per la seva quantia, millor poden contribuir a la posada en marxa de grans línies de recerca. Les fundacions de caixes d'estalvis, amb la de La Caixa en primer terme, han permès donar un tomb a la tradicional línia de donar suport a la formació. Avui, La Caixa, seguida molt de prop per la Fundació BBVA i la Fundació Marcelino Botín, encara que aquesta molt més endarrerida, financen línies d'investigació o s'atreveixen fins i tot amb participar en operacions de caràcter immobiliari destinades a equipar centres de recerca. És el cas del Barcelona Beta, el centre d'excel·lència en recerca en malalties neurodegeneratives que impulsa la Fundació Pasqual Maragall. L'entrada en escena d'Esther Koplowitz i de Pere Mir representen un pas qualitatiu addicional.

Koplowitz va ser tractada fa uns anys d'una malaltia a l'Hospital Clínic de Barcelona. Va ser llavors quan va entrar en contacte amb la direcció de l'hospital, de l'IDIBAPS, el seu centre d'investigació, i sobretot amb la realitat assistencial del centre i les necessitats d'inversió en recerca clínica. Temps més tard la connexió s'ha traduït en Centre d’Investigació Biomèdica Esther Koplowitz (Cibek) amb una aportació de 15 milions d'euros destinats a finançar recerca clínica en malalties prevalents, alhora que a construir un nou equipament científic que serà gestionat per l’IDIBAPS. El Cibek acaba d'inaugurar-se.

El cas de Pere Mir i Fundació Cellex guarda paral·lelismes. L'industrial català, antic professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, ha aconseguit generar una petita fortuna que, en bona part, retorna a la societat mitjançant actes de mecenatge acuradament seleccionats. Baselga i Alonso han estat beneficiaris de la seva ajuda, entre molts altres, sobretot en l'àmbit biomèdic. També la seva aportació a l'ICFO, la més quantiosa realitzada mai a Espanya, 16 milions d'euros, i una de les majors d'Europa, té la seva base en la biomedicina (veure notícia). El físic Ignacio Cirac, juntament amb el director del centre, Lluís Torner, seran els encarregats de gestionar una part de l'ajuda destinada a posar en marxa línies de recerca competitives a nivell internacional. Gran part dels diners donats per Mir es dedicarà a la construcció d'un nou equipament científic.

DE LA GUARDIOLA ALS FAMOSOS
Les donacions a la investigació a Espanya han tingut molt a veure, tradicionalment, amb les associacions de malalts i les seves campanyes, algunes no exemptes de polèmica, de recollida de fons ciutadans. L'experiència s'ha normalitzat finalment mitjançant espais televisius entre els quals destaca la Marató de TV3, programa que és el que millor ha representat en el sud d'Europa l'impuls a campanyes solidàries.
La presència de personalitats de relleu internacional ha deixat enrere el mecenatge passat de moda que al seu dia va representar l'Associació Espanyola de Lluita contra el Càncer o la inversió fallida en el que avui és l'ICO, l'edifici va estar anys tancat a qualsevol activitat. El denominat "mecenatge polític", el principal fruit del qual ha estat per ara el CNIC, amb un nivell d'activitat i de visibilitat estranyament baixos, s'ha combinat aquests darrers anys amb donacions a la investigació propiciades per personalitats famoses afectades d'alguna malaltia. És el cas de Josep Carreras i del ciclista Lance Armstrong.

Tòpics de l'article