Ciència per a presidents

Economia

Atreure la inversió de les multinacionals

El Govern central sembla disposat a incentivar la inversió en R+D+i de les grans multinacionals estrangeres en territori espanyol. No és una mala opció, ja que l’R+D de les empreses espanyoles és més aviat escassa. Però cal emprendre importants reformes per captar aquesta inversió, segons els experts

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 16 DE DESEMBRE DE 2010

Que les grans multinacionals poden actuar com a motor de creixement és una cosa prou coneguda. I ho és també que hi ha diferents escalats en la col·laboració que alguna d'aquestes grans companyies pot oferir en un moment donat a un país concret. Pot tractar-se de simplement mà d'obra a un cost interessant per a l'empresa o la coparticipació en el desenvolupament d'una investigació concreta. Entre ambdós extrems hi caben multitud de fórmules, algunes d'elles prou interessants en aquest mercat nostre cada vegada més globalitzat.

D'acord amb dades divulgades pel Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), el 20,5% de les companyies espanyoles van realitzar activitats d'innovació tecnològica al 2009, segons estimacions del Instituto Nacional de Estadística (INE). En una nota difosa pel MICINN es valora que la dada "demostra que, malgrat la destrucció d'empreses que ha patit Espanya en un exercici de crisi econòmica com 2009, s'ha mantingut el percentatge d'empreses que innoven, reforçant així el compromís del teixit productiu amb la innovació com a pilar de productivitat i competitivitat". El document, però, no especifica el volum econòmic derivat d'aquesta activitat d'innovació, encara que sí s'estima que la facturació deguda a nous productes o tecnologies es va incrementar un modest 2,18% de 2008 a 2009.

El paper de les multinacionals

Jaume Valls Pasola, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra, sosté, en un document publicat pel MICINN, que existeix una "gran dificultat" per quantificar la inversió de les empreses multinacionals en les seves filials establertes a Espanya, aspecte que limita enormement deduir si hi va haver o no capítol específic dedicat a la innovació. Una altra cosa, assenyala, és avaluar el pes de la inversió en R+D, que actualment viu un moment de descentralització. Tot i això, afegeix, continua resultant difícil establir una quantificació precisa.

D'acord amb UNCTAD, l'agència de les Nacions Unides dedicada al comerç i al desenvolupament, la major part del pressupost mundial privat dedicat a R+D es concentra en unes 700 companyies de caràcter multinacional. Entre elles sumen prop del 95% dels pressupostos dedicats a aquest capítol amb uns volums d'inversió que, en alguns casos concrets, superen de llarg la inversió efectuada per molts països.

700 multinacionals sumen prop del 95% del pressupost mundial privat dedicat a R+DCada vegada més, ressalta Valls Pasola en l'esmentat document, les multinacionals advoquen per internacionalitzar part de la seva inversió en R+D, el que obre la porta a que altres països puguin acollir sota diferents formats aquesta inversió. És així com filials dedicades a producció més o menys sofisticada obren departaments d’R+D que, ocasionalment, poden vincular-se a universitats o centres de recerca locals. L'obertura de mires que algunes grans companyies han incorporat gràcies a nous conceptes col·laboratius com el open innovation, ha permès, fins i tot, generar ens mixtos universitat-empresa amb suma de capital públic i privat que van molt més enllà de la mera col·laboració. Seria el cas, per exemple, de la química Basf i la Universitat de Harvard, que han aplicat aquest concepte en un nou institut orientat a R+D.

Factors per a l'atracció

Donat el potencial benefici que representa atraure i, sobretot, retenir activitats d’R+D de grans empreses multinacionals, en forma de transferència i d'influència amb l'entorn (des de l'entorn acadèmic a proveïdors locals), des del MICINN es va llançar un estudi basat en l'experiència de les empreses integrades a la Fundación I+E Innovación España. L'objectiu era identificar els factors clau d'atracció i retenció amb la finalitat de contribuir a un millor disseny de futures polítiques en aquesta matèria. Les empreses integrades en aquesta fundació són: Alstom, Arcelor-Mittal, Ericsson, Hero, Hewlett-Packard, Sony i ThyssenKrupp Elevator. Totes elles operen a Espanya i disposen d'àrees d’R+D a les seves filials espanyoles. En termes globals, aquestes empreses inverteixen prop del 40% en activitats d’R+D.

L'estudi del MICINN destaca, però, que la despesa mitjana per empresa en R+D de les companyies filials és molt superior. El 2007, assenyala, "les filials van gastar en innovació una mitjana de 2.955.783 euros enfront dels 686.827 euros de les empreses espanyoles". A més, segueix, "mentre que les empreses espanyoles han reduït un 7,72% la seva despesa mitjana en innovació entre 2003 i 2007, les filials han incrementat aquesta despesa un 25,44% en el mateix període". L'objectiu seria captar aquest diferencial i alhora promoure àrees de desenvolupament econòmic al seu voltant.

D'acord amb els resultats de l'estudi esmentat, les multinacionals valoren positivament el potencial del mercat espanyol i la seva vinculació amb el llatinoamericà, així com la disponibilitat de personal acadèmic, entre tècnics i científics, a més d'una política científica que, sobre el paper, s’alinea amb els interessos de les empreses. No obstant això, troben a faltar una acció més decidida en forma d'ajuts i inversions governamentals en R+D, recelen de la capacitat d'atracció de talent investigador i no troben a Espanya suficients centres punters de recerca. El pes de la burocràcia, la manca de clústers i l'excessiva distància entre acadèmia i empresa, a més d'altres factors menors, frenen l'interès de les multinacionals per instal·lar filials amb alta vocació d’R+D a Espanya.

DEL MUNTATGE A LA INNOVACIÓ
La presència d'empreses multinacionals a Espanya va prendre un gir inesperat amb l'ingrés a la Unió Europea. Moltes companyies van veure llavors una oportunitat per reduir els seus costos de producció inaugurant plantes de major o menor mida en territori espanyol. Catalunya, en plena dècada dels vuitanta, va desenvolupar una activitat especialment viva en aquest sentit, amb polítiques fiscals que incentivaven l'arribada de capital estranger i, amb ell, la generació de llocs de treball. La major part de les empreses, però, van optar per la posada en marxa de filials associades amb la producció i l'acoblament, amb escassa capacitat de decisió i d'influència sobre la seva matriu. Amb el pas dels anys, una part gens menyspreable de companyies van optar per buscar noves localitzacions, en particular a l'Europa de l'Est. A Espanya han quedat les d'alta producció en sectors on la qualificació de la mà d'obra és un factor clau i s'han obert portes a la col·laboració en tasques d'R+D que vénen predeterminades per la matriu però que es desenvolupen en entorns com els de Catalunya, Comunitat de Madrid i el País Basc.

Tòpics de l'article