Ciència per a presidents

Salut

La vida secreta dels contaminants

Els compostos orgànics persistents són una amenaça invisible però real. Estan presents als aliments i en molts productes de consum, i d'aquí passen a l'ambient i l'organisme humà, on s'acumulen amb l'edat. Molts adopten l’aparença de les hormones i contribueixen a una part important de les malalties cròniques

GONZALO CASINO | 10 DE GENER DE 2011

Pràcticament tota la població mundial està intoxicada per nivells
més o menys alts de dioxines, furans, DDT i altres contaminants

La llista de contaminants ambientals perillosos per a la salut humana no para d’ampliar-se i de fer-se més negra i amenaçant. La contaminació interna pels compostos orgànics persistents (COP en català, POP en anglès, per polluted organic persistent) representa un risc real per a la salut, segons destaquen i confirmen els experts, davant del qual és molt difícil prendre mesures protectores individuals. A hores d’ara, amb l’actual desenvolupament industrial, pràcticament tota la població mundial està intoxicada per nivells més o menys alts de dioxines, furans, DDT i altres contaminants, encara que a la majoria de països no hi ha dades que necessiten el grau de contaminació.

De les aproximadament 100.000 substàncies químiques creades per l'home, moltes d'elles són sospitoses de contribuir a causar algunes de les malalties més freqüents i que afecten sobretot a la gent gran, des de la diabetis al càncer. Aquestes substàncies estan presents als aliments, en els més variats objectes de consum i a l'ambient. Així, és pràcticament impossible salvar-se d'elles. El grup dels COP és especialment perillós perquè són substàncies volàtils, que es difonen molt fàcilment, s'acumulen a l'organisme i es transmeten de mares a fills.

Anàlisi de contaminants

Les anàlisis de contaminants en sang materna són molt reveladorse. Ofereixen, d'una banda, informació directa de l'exposició a la qual estan exposats els lactants i, d'altra, informació indirecta de l'exposició de la mare durant l'embaràs. Uns dels últims compostos químics detectats de forma generalitzada a la llet materna han estat els filtres ultraviolats que contenen els protectors solars i molts cosmètics.

Una anàlisi publicat a la revista Chemosphere de novembre de 2010 ha revelat que els filtres solars estan presents en el 85% de les mostres de llet materna analitzades en tres cohorts de dones que van donar a llum en un hospital de Basilea (Suïssa) a la primavera i tardor dels anys 2004, 2005 i 2006. Aquesta investigació, en la qual es va analitzar la presència de 89 substàncies contaminants (entre elles, pesticides, retardadors de la ignició, PCB, fragàncies sintètiques i altres COP), passa per ser la primera que posa en relleu l'àmplia expansió dels filtres ultraviolats en l'organisme humà.

El cens de compostos orgànics persistents ja supera la xifra de 800Encara que és molt complex demostrar taxativament que els COP causen càncer, malalties neurodegeneratives i altres malalties cròniques, s'ha comprovat que molts d'aquests contaminants interactuen amb les hormones humanes, alterant el sistema endocrí. El cens d'aquests disruptors endocrins, com s'anomenen aquests contaminants capaços d’adoptar l’aparença de les hormones, ja supera la xifra de 800. El seu efecte és acumulatiu i a llarg termini, i un problema afegit per estudiar la seva perillositat és que poden actuar de manera concertada.

Població en risc

Davant d'aquest enemic invisible, el primer que cal és conèixer el nivell real de contaminació de la població. Però molt pocs països tenen dades sobre contaminants en la població general per valorar la seva influència en la salut. En el cas d'Espanya, només hi havia un estudi a les Canàries, al qual s'ha afegit l'any passat un informe del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya sobre els nivells de COP en sang en una mostra de 919 persones.

Aquesta investigació, coordinada per Miquel Porta, catedràtic de Salut Pública de la Universitat Autònoma de Barcelona, revela d'entrada que totes les persones analitzades presenten contaminants en la seva sang, almenys de 3 dels 19 compostos analitzats. L'estudi confirma, a més, que el nivell de contaminació augmenta amb l'edat, com era previsible. Així mateix, mostra que les persones amb sobrepès tenen nivells de COP més elevats, ja que aquests compostos tòxics s'acumulen sobretot en el teixit gras.

Els nivells de COP són més elevats en les persones amb sobrepès i en les de major edat Una de les poques vies individuals per prevenir aquesta contaminació interna és, per tant, evitar el sobrepès i el consum excessiu de greixos. L'acció pública passa per fer un seguiment d'aquests nivells de contaminació en la població general. En qualsevol cas, les dades d'aquest tipus d'estudis reflecteixen l'exposició de la població a contaminants fa dècades.

Moltes de les substàncies tòxiques que se segueixen detectant a la sang estan ja prohibides, com és el cas del DDT i altres pesticides. El Conveni d'Estocolm, signat en el marc de l'ONU el 2001 i subscrit per la Unió Europea el 2005, preveu l'eliminació o reducció dels compostos tòxics persistents més perillosos. Però queda molt per fer quant a conscienciació social, a investigació per determinar els efectes reals sobre la salut i a vigilància i control per part de les autoritats.

RETARDADORS DE LA IGNICIÓ
Un dels grups de compostos químics que més recels suscita són els retardadors de la ignició, desenvolupats per la indústria per prevenir la propagació del foc i que estan presents en catifes, matalassos, televisors, automòbils i molts altres productes. En el 30 International Symposium on Halogenated Persistent Organic Pollutants, celebrat a l'octubre de 2010 a Sant Antoni (EUA), més de 150 científics de 22 països van signar una declaració que reflecteix la seva preocupació sobre la toxicitat i eficàcia d'aquests retardadors de la ignició, molts dels quals han demostrat ser ineficaços per prevenir l'expansió de les flames i presenten ja uns nivells alarmants en l'organisme humà i en l'ambient.

Tòpics de l'article