Ciència per a presidents

Seguretat Alimentària

La sempiterna crisi de les dioxines

El recent tancament preventiu de 4.700 explotacions agrícoles a Alemanya, principalment avícoles i porcines, ha reobert el debat de la contaminació per dioxines. Es discuteixen aspectes tan centrals com els llindars de toxicitat, com reduir els nivells d'exposició o com millorar el control en els processos productius

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 14 DE GENER DE 2010

El de l'Agent Taronja és un dels dos únics episodis dels quals s'han
obtingut proves fefaents sobre el veritable impacte de les dioxines sobre
la salut

El Govern Federal alemany, en una crisi encara no resolta, va decretar recentment el tancament preventiu de 4.700 explotacions agrícoles després d'haver detectat nivells de contaminació per dioxines que superaven, en alguns casos, fins a 77 vegades les concentracions establertes com a admissibles per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). No és la primera vegada que Alemanya es veu sacsejada per una crisi d'aquestes característiques ni tampoc és la primera ocasió que la Unió Europea ha de fer front a una contaminació alimentària potencialment tòxica per dioxines.

Periòdicament, com testifiquen episodis anteriors com els viscuts a Bèlgica o Holanda, salten a la palestra granges de pollastres, porcs o bovins que han de ser clausurades cautelarment per aquest motiu, a més de milers d'animals que han de ser sacrificats i incinerats per tallar d'arrel qualsevol possibilitat d'extensió de l'agent contaminant.

En la major part dels casos aguts de contaminació per dioxines, com ha estat l'actual a Alemanya, la causa s'ha de buscar en incidents associats a l'alimentació dels animals de granja. Gairebé sempre, a causa de pinsos en què s'han barrejat greixos orgàniques prèviament contaminades. I encara que es tracta d'episodis que causen un gran impacte, tant a nivell social entre els consumidors com econòmic entre els productors, els experts mostren una major preocupació per una contaminació molt més difusa però probablement més alarmant a llarg termini: la ingesta diària de dioxines.

Malgrat l'alarma generada, entre els experts preocupa més la ingesta diària de dioxinesPer ínfimes que siguin les dosis, no deixen de ser compostos bioacumulatius que es dipositen en els teixits grassos, lloc des d'on poden desencadenar la seva activitat tòxica. No en va, segons estimacions de l'OMS, el 90% de l'exposició a dioxines procedeix de la dieta. I un 80%, d'aliments d'origen animal.

Dioxina i dioxines

Tot i l'alarma que sol causar qualsevol episodi de contaminació per aquest compost, la veritat és que hi ha dubtes raonables sobre el seu veritable impacte sobre la salut. Se sap que exposicions agudes a altes concentracions poden provocar des de problemes neurològics fins a afeccions greus en la pell o, fins i tot, de caràcter teratogen. En aquestes condicions, a més, les dioxines poden comportar-se com un potent carcinogènic.

Malgrat tot, només s'han obtingut proves fefaents en humans de dos episodis concrets. El primer, durant la Guerra del Vietnam i l'ús indiscriminat del defoliant conegut com Agent Taronja usat per l'exèrcit nord-americà com a defoliant. El segon correspon al tristament famós accident de Seveso, a Itàlia, on una explosió en una factoria va produir l'alliberament de gasos clorats amb altes concentracions de dioxina.

A excepció d'aquests dos casos, la resta d'efectes tòxics aguts de les dioxines s'han obtingut per extrapolació amb animals de laboratori. El problema és que no existeix una única dioxina, sinó diverses. I que no totes presenten el mateix grau de toxicitat i que un mateix compost pot ser letal en un cobai però no en un rosegador.

Es desconeix el seu veritable impacte i no totes les dioxines presenten el mateix grau de toxicitatEl cas és que les dioxines formen una àmplia família de compostos de diversa o, fins i tot, nul·la toxicitat. La més tòxica de totes les formes conegudes és la 2,3,7,8-tetracloro-dibenzo-p-dioxina (2,3,7,8-TCDD). Però hi ha 22 possibles isòmers de les dibenzo-p-dioxines tetracloradas, i fins a 75 possibles congèneres de les dibenzo-p-dioxines policlorades (PCDD).

Totes elles són productes artificials. Es formen en tractaments tèrmics de síntesi o destrucció de compostos orgànics que incorporen clor en la composició. És el cas d'alguns herbicides i fungicides o materials fabricats amb PBC (prohibit des de fa ja més de dues dècades) o els PVC, encara en ús.

Com a fonts emissores destaquen les incineradores de residus urbans i hospitalaris, les fàbriques de paper que utilitzen clor com a blanquejant o les refinadores de metalls. En general, es dispersen en l'atmosfera després dels tractaments tèrmics, factor que explica la seva enorme ubiqüitat. Però no és estrany trobar-les en residus d'aquests o altres processos, especialment en olis donat el seu caràcter hidròfil.

De la granja al plat

La pregunta clau en el cas de l'escàndol de les granges alemanyes és com van arribar les dioxines a les granges. I la resposta és a través de pinsos contaminats produïts, presumiblement, per la firma Harle & Jentzsch. Anant més enrere, l'origen de la contaminació estaria en l'ús fraudulent de residus tòxics procedents de la producció de bio dièsel que s'haurien barrejat amb greixos animals emprats en la producció de 150.000 tones de pinsos. La seva distribució hauria començat 10 mesos enrere.

El llarg període d'exposició és el que ha provocat la ingent quantitat de tancaments preventius. I tot i que és segur que hi va haver consumidors que van superar les dosis considerades com admissibles, fins ara no han sortit a la llum pública casos d'afectats humans. D'acord amb els experts, caldrà esperar un temps per veure si hi ha afeccions vinculades.

EL VALOR DE LA TRAÇABILITAT
La Unió Europea, a través de l’Autoritat Europea de Seguritat Alimentària, estableix mecanismes de control que permeten seguir el curs d'un aliment comprat en qualsevol superfície comercial fins al seu origen primari. Aquest mecanisme, denominat traçabilitat, permet identificar des de pasta envasada fins a ous, carns o peixos. Gràcies a aquest ha estat possible no només identificar les granges sinó arribar, per derivació, a l'empresa subministradora dels pinsos i establir l'origen de la contaminació. El llarg temps transcorregut des que van entrar les dioxines en el circuit alimentari fins que es va formular l'alerta, deu mesos, ha motivat però crítiques contundents des d'organitzacions de consumidors que sospiten de frau alimentari i encobriment per part de les autoritats alemanyes.

Tòpics de l'article