Ciència per a presidents

Genètica

Els gens de l'amistat

Quan ens ajuntem amb algú o ens integrem en un grup és perquè hi ha algun tipus d'afinitat. I, pel que sembla, podria estar determinada per l'acció dels gens, segons suggereix un estudi publicat a la revista 'PNAS' per científics de la Universitat de Califòrnia a San Diego

XAVIER PUJOL GEBELLÍ | 21 DE GENER DE 2011

Els estudis relatius al comportament social de les espècies animals caminen encara en bolquers pel que fa a si els gens intercedeixen o no davant determinades actituds o interessos específics. No obstant això, es comencen a conèixer evidències, encara que no són pocs els autors que prefereixen denominar-les coincidències, que posen de manifest l'existència de gens comuns en grups o comportaments. L'última d'elles, publicada a la revista científica Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), revela la coincidència del gen DRD2 en grups d'amics.

¿Suggereix aquesta troballa que quan sentim afinitat per algú és per què d'alguna manera percebem la presència d'aquest gen en l'altra persona? Podria ser això o qualsevol altra cosa, resumeix James Fowler, primer autor de l'article, per a qui la biologia de les xarxes socials constitueix un camp encara per descobrir. "La nostra capacitat per fer amics i mantenir l'amistat al llarg del temps és una cosa que ens defineix com a humans", explica, de manera que "és probable" que hi hagi en el nostre codi genètic alguna seqüència que expliqui aquest fenomen.

Sobre l'origen d'una xarxa social

Des d'un punt de vista sociològic o fins i tot psicològic, la formació d'un grup sembla ben definida. Aficions comuns, una certa afinitat, interessos o objectius en el curt o llarg termini, coincidència en el temps i en l'espai, són factors que expliquen com i per què es cohesiona un grup.

Les noves tecnologies de la informació afegeixen igualment un nou factor de cohesió, ja que treuen a la llum elements que poden resultar atractius o coincidents entre individus que potser no s'haurien conegut mai sense el factor publicitari que ofereixen diferents eines a internet. El mecanisme no deixa de ser una amplificació de la formació clàssica d'una xarxa social.

El gen CYP2A6 s'associa a persones de ment oberta i el DRD2 a la propensió al consum d'alcoholLa pregunta és, però, si hi ha alguna explicació biològica que doni suport a la formació d'un grup o d'una xarxa social. D'acord amb l'estudi de Fowler, podria ser possible. En la seva investigació de diferents cohorts, va trobar que el gen DRD2 estava present en grups d'amics que presentaven gran afinitat. El resultat, lluny de causar sorpresa, va venir a corroborar un fet ja conegut, ja que aquest mateix gen està lligat a una propensió al consum d'alcohol i sembla estar en l'arrel del fenomen addictiu. "Entre els grans consumidors d'alcohol és coneguda la seva habilitat per establir relacions o integrar-se en grups", assenyala Fowler. La troballa, diu, amplia la visió de la relació entre afins.

Un altre gen, el CYP2A6, sembla donar suport a la teoria que els gens també condicionen el comportament social. El gen en qüestió s'associa habitualment a les persones de "ment oberta", i el que s'ha vist és que tendeixen a relacionar-se amb persones que no el tenen. Segons Fowler, aquesta correlació negativa reflectiria "de manera inconscient" la recerca de persones "genèticament diferents". És a dir, seria el cas invers al del gen DRD2.

Salut i reproducció

Tots dos gens, en opinió de Fowler, podrien indicar aspectes que van molt més enllà de la determinació d'afinitats o diferències. Podrien assenyalar, per exemple, a grups de persones els avantpassats dels quals van formar part d'una població específica o fins i tot d'una mateixa família, la qual cosa explicaria la predisposició a relacionar-se bé per amistat o bé amb fins reproductius.

Els gens assenyalen la predisposició, la influència de l'entorn s'encarrega de la restaEn aquest context, el cas invers determinaria una estratègia per incrementar la variabilitat genètica de la descendència, un aspecte que sembla provat en individus que, de forma inconscient, seleccionen parelles amb sistemes immunes que responen de diferent forma amb l'objectiu d'assegurar la salut dels descendents.

Pel que fa a la biologia del comportament, els dos gens ara identificats no són més que "primeres pedres encara inconnexes" del que presumiblement està escrit en el codi genètic. "Hi ha múltiples factors, alguns molt subtils, que condicionen el comportament", conclou Fowler. Molt probablement, els que ara s'han trobat, juntament amb altres associats a conductes addictives o violentes, no fan altra cosa que assenyalar predisposició. La influència de l'entorn s'encarregaria de la resta.

ABELLES SOCIALS GRÀCIES A UN GEN
La vitelogenina, gen implicat en la producció d'ous de molts animals, inclosos els insectes, sembla determinar de forma clara el comportament social de les abelles. Pel que s'ha pogut determinar, aquest gen juga un rol central en la tendència natural de les abelles a alimentar cries, en l'especialització de grups d'elles en aquesta mateixa tasca, i en la seva longevitat. Tots ells són elements lligats als mecanismes de socialització en la bresca. Estudis posteriors estan tractant de verificar si hi ha alguna equivalència amb altres grups d'animals socials.

Tòpics de l'article