Ciència per a presidents

Educació

Serveixen els exàmens per aprendre?

Catalunya s'està plantejant el retorn dels exàmens de setembre. La seva eficàcia pot anar més enllà de l'efecte 'segona oportunitat': recents estudis científics mostren que els exàmens ajuden a aprendre. I és que fer un test és també un procés dinàmic que ajuda realment a assimilar conceptes

GONZALO CASINO | 10 DE FEBRER DE 2011

Entendre l'aprenentatge és gairebé tan complicat com comprendre el propi cervell, una màquina biològica depurada durant milions d'anys per aprendre i posar tot el que s'ha après al servei de la supervivència. L'aprenentatge és un procés massa complex com perquè la ciència pugui enfrontar-s'hi de forma global, sense esmicolar prèviament. I és que hi ha una notable diferència entre aprendre una habilitat motora, com pot ser a anar en bicicleta, i aprendre un concepte abstracte.

El diccionari fa d'entrada una distinció entre aprendre per l'experiència i per l'estudi. Per aprendre un ofici, una sofisticada barreja d'habilitats manuals i altres coneixements més intangibles, calen anys d'experiència. Per produir un mestre fuster o un altre artesà fan falta 10.000 hores d'experiència, segons explicava el sociòleg Richard Sennet en la seva obra L'artesà. Quantes hores calen per a produir un metge? En quina mesura aquest aprenentatge es basa en l'experiència i en l'estudi?

Si ens centrem en l'aprenentatge acadèmic, quin és el mètode d'estudi més eficaç? Aquesta qüestió interessa tant a neurocientífics com a pedagogs i estudiants, ja que d'una banda la resposta ajudaria a entendre el funcionament del cervell i, d'altra, tindria un enorme interès pràctic per al disseny d'activitats educadores més eficaços.

Estudiar de valent i fer fitxes

Els sistemes educatius han donat moltes voltes. Recolzats per diverses teories pedagògiques, n'hi ha que han fet de la memòria el seu sant i senya, i n'hi ha també que han fugit de l'aprenentatge memorístic com de la pesta. Entre el covar (llegir i rellegir un text una i una altra) i el fer fitxes i esquemes com a estratègia d'estudi, hi ha una tercera via que posa èmfasi en el valor de fer un examen d'autoavaluació per reforçar l'aprenentatge.

Nombroses investigacions estan posant de manifest que fer un test no és simplement un mètode passiu d'avaluar uns coneixements, sinó un procés dinàmic que ajuda realment a aprendre. Un article científic publicat el 20 de gener de 2011 en l'edició digital de la revista Science ha vingut a mostrar que fer tests durant l'estudi és un mètode molt més eficaç que la simple lectura i relectura o que l'elaboració d'esquemes.

Fer tests és un mètode d'estudi més eficaç que la lectura o l'elaboració d'esquemesEls autors d'aquesta investigació, de la Universitat Purdue (EUA), van realitzar un primer experiment amb 80 estudiants, dividits en quatre grups, cadascun dels quals va estudiar un text científic mitjançant diferents estratègies: els del primer, van estudiar el text en una única sessió, els del segon, durant quatre sessions consecutives, els del tercer, durant una sessió i, a continuació, van elaborar un mapa conceptual del text i, els del quart, després d'una sessió d'estudi, van posar per escrit el que recordaven, i a continuació van tornar a llegir el text i anotar de nou el que recordaven.

El temps total emprat pels estudiants dels grups tres i quatre va ser exactament el mateix. Una vegada finalitzada la fase d'estudi, a tots els estudiants se'ls va demanar que fessin una valoració anticipada de l'eficàcia del mètode emprat en cas de fer un examen en el futur.

Confiança errònia

Al cap d'una setmana, els estudiants van passar un examen de respostes curtes. Contra el previst per alguns, els més reeixits van ser els estudiants que van fer tests durant l'estudi, que van recordar un 50% més que els que van realitzar esquemes, el nivell d'encerts no va ser significativament millor que el dels que només van covar. I el que és més curiós, la confiança dels propis estudiants en els respectius mètodes va resultar totalment errònia.

En un segon experiment amb altres 120 estudiants es van investigar més a fons les diferències entre l'estudi auxiliat per test i per esquemes. Tots els joves participants van estudiar un text amb un mètode i un segon text amb l'altre, i al cap d'una setmana la meitat d'ells van passar un examen de respostes curtes i l'altra meitat un examen que consistia en l'elaboració d'un esquema conceptual. Doncs bé, fins i tot en l'elaboració d'esquemes els que van fer un estudi basat en tests van puntuar millor,

Per interpretar degudament l'abast d'aquests resultats i contextualitzar-los correctament calen, sens dubte, més investigacions. Però aquest estudi apunta clarament en una direcció: els exercicis d'autoavaluació durant l'estudi semblen ser un mètode eficaç per a aprendre conceptes teòrics complexos. Si això es confirma, els pedagogs haurien de prendre bona nota.

EN QUÈ CONSISTEIX APRENDRE?
L'aprenentatge sembla ser el resultat de la codificació cerebral de coneixements i experiències. Sigui quina sigui la naturalesa d'aquest codi, una cosa que està encara lluny de ser entès per la ciència, sembla clar que qualsevol exercici que promogui aquesta codificació, com pot ser l'elaboració d'un esquema, és una ajuda important per a l'aprenentatge. El que potser no s'havia valorat degudament és que l'exercici de recordar, com el que es realitza en un examen, no és un mecanisme passiu de recuperació d'informació arxivada a la memòria i neutral en l'aprenentatge, sinó un procés dinàmic que reforça aquesta codificació.

Tòpics de l'article