Ciència per a presidents

Recerca

Poden els nens produir ciència?

La conducta de les abelles és una àrea de recerca que no sol tenir ressò en els mitjans de comunicació. Un recent treball sobre el borinot 'Bombus terrestris' no hauria sortit del reducte dels especialistes en la matèria si no fos perquè ha estat concebut, realitzat i redactat per menors de deu anys

GONZALO CASINO | 3 DE MARÇ DEL 2011

La revista Biology Letters, publicada per The Royal Society del Regne Unit, va rebre a finals de 2010 un manuscrit que recollia una investigació sobre el reconeixement visual de patrons de color del 'Bombus terrestris’, un dels borinots més abundants a Europa. Tot i que era un article una mica atípic, va superar sense més problemes el filtre dels revisors, ja que feia una indubtable aportació en aquest camp de la biologia, a més de per les seves imprescindibles originalitat i rigor científics. Finalment, el treball va ser publicat en l'edició on line de la revista.

El biòleg evolucionista Brian Charlesworth, director de Biology Letters i membre de la Royal Society, era conscient que el treball que publicava la seva revista tenia el valor d'una primícia i representava una fita científica. Per primera vegada, els autors d'un treball de recerca eren nens d'edat escolar. Guiats pels seus professors i per un científic professional, havien estat capaços de concebre un experiment, realitzar-lo i escriure el corresponent article científic detallant els resultats.

Els escolars van estudiar la capacitat dels borinots per discriminar entre flors amb o sense nèctar El paper, titulat Blackawton bees, fa referència a un poble de 650 habitants, situat al districte de Devon (Regne Unit), on 25 escolars d'entre 8 i 10 anys van estudiar a consciència la capacitat dels borinots per discriminar entre flors amb o sense nèctar, un aspecte crucial per a l'eficàcia biològica i la supervivència d'aquests insectes, alhora que per a la polinització de les flors.

'Cool' i divertida

"Vam descobrir que els borinots poden utilitzar una combinació de color i relacions espacials per decidir el color de la flor de la qual s'alimenten. També vam descobrir que la ciència és cool i divertida, perquè pots fer coses que ningú ha fet abans", anoten en l'article els nens de Blackawton com a principal troballa de la seva recerca.

La idea que un grup d'escolars fessin ciència parteix de Beau Lotto, un professor de neurociència del University College London. El principal interès de Lotto com a investigador és l'anàlisi de què, com i per què veiem el que fem a través de l'estudi d'éssers humans, abelles i robots. Lotto es va plantejar si els nens serien també capaços de fer-se preguntes científiques, dissenyar experiments, comprovar els resultats i escriure les seves troballes. Per intentar resoldre aquesta incògnita, Lotto va contactar amb Dave Strudwick, director de l'escola de primària de Blackawton, que va donar llum verda al projecte Jo, científic i es va involucrar en ell.

L'article sobre les abelles de Blackawton, escrit en el llenguatge dels nens i acompanyat de figures i taules fetes a mà i acolorides amb pintures pels escolars, demostra no només que els borinots tenen la intel·ligència suficient per a resoldre un trencaclosques, sinó que el pensament i el mètode científics no estan reservats a adults especialitzats després d'anys de formació.

Com resoldre un trencaclosques

Els nens es van plantejar que la localització de les flors amb nèctar era pels borinots com resoldre un puzle de colors i localitzacions, i van idear un experiment per comprovar si els insectes eren capaços de resoldre'l. "La nostra conclusió és que les abelles poden resoldre trencaclosques mitjançant l'aprenentatge de regles complexes, però de vegades cometen errors. També poden treballar juntes (indirectament) per a resoldre un trencaclosques", escriuen els autors del treball.

El pes creatiu de la investigació va recaure en els nens, que són els seus autèntics artífexs Encara que la redacció final de l'article és obra de Lotto, aquest investigador explica que el que va fer va ser transcriure les paraules dels nens. El neurocientífic es va encarregar també d’ensinistrar a les abelles, una part prèvia imprescindible per a la realització de l'experiment. Però el pes creatiu de la investigació va recaure en els nens, que són els seus autèntics artífexs.

A l'article dels escolars li falten també les obligatòries referències bibliogràfiques de tot treball científic per posar en context les troballes. Aquesta manca ha estat suplerta, però, per un comentari que es publica adjunt a la revista a càrrec de dos investigadors, el psicòleg cognitiu Laurence T. Maloney i la biòloga Natalie Hempel d'Ibarra. En el seu comentari, els científics destaquen que "els experiments són d'un abast modest, però han estat dissenyats de forma correcta i intel·ligent, i realitzats amb els controls apropiats per evitar possibles artefactes".

JOC I CREATIVITAT
La ciència com a activitat creativa està profundament emparentada amb el joc. Entre altres coses, el joc permet als humans i altres mamífers descobrir i crear noves relacions. Podria dir-se que la ciència no és més que un joc amb unes regles senzilles (les del mètode científic). Jugant d'aquesta manera és possible descobrir patrons i relacions mai abans descobertes, per tal d’ampliar la nostra comprensió col·lectiva de la naturalesa i de l'ésser humà. I això és precisament el que han fet els escolars de Blackawton en el projecte Jo, científic: fer ciència jugant. Com escriu Beau Lotto en els antecedents de l'article, aquest treball "mostra la ciència en la seva més veritable (ingènua) forma, i d'aquesta manera fa explícits el que tenen en comú la ciència, l'art i, de fet, totes les activitats creatives".

Tòpics de l'article