Ciència per a presidents

Biomedicina i biologia molecular

Les cèl·lules mare, i ara què?

La nova regulació dels EUA podria ser decisiva per a la recerca amb cèl·lules mare

El Regne Unit ha anunciat recentment la seva incorporació a la carrera per obtenir elements de la sang humana a partir de cèl·lules mare. Amb un esforç multimilionari, el projecte pretén identificar els embrions humans de poques cèl·lules que estan destinats a ser del grup 0 negatiu. O el que és el mateix, donant universal.

Malen Ruiz de Elvira | 23 d'abril de 2009

L'objectiu que es persegueix és derivar línies cel·lulars d'aquests embrions per després intentar transformar-les en glòbuls vermells per a transfusions. És un exemple de com s'està accelerant la investigació amb cèl·lules mare, un sector que tot indica que està a punt d'assolir la maduresa, després de diversos anys d'aparent estancament.

Fotografia: Abraxas3d

Les cèl·lules mare totipotents tenen la capacitat potencial de diferenciar-se en qualsevol dels més de 200 tipus diferents de cèl·lules de l’organisme, però encara se sap molt poc sobre com dirigir aquesta diferenciació. Tampoc s'ha aconseguit la clonació terapèutica, amb la qual s'obtindrien cèl·lules mare per a cada pacient individual, evitant així el rebuig quan s’utilitzessin com a tractament en l’anomenada medicina regenerativa. Sí que s'han produït avenços en aplicacions clíniques directes amb altres tipus de cèl·lules mare, les pròpies de la sang o de determinats teixits, en cardiologia i en diabetis, per exemple.

Canvi d’escenari

El factor decisiu per a l'explosió de la investigació podria resultar ser la nova regulació promulgada pel president Obama als Estats Units. Aquesta liberalitza, tot i que amb matisos, el treball amb cèl·lules mare embrionàries amb fons públics. El sector biomèdic nord-americà és el més important del món, de manera que no és estrany que els científics d'aquesta àrea en tots els països desenvolupats esperin un gran impuls arran d'aquesta liberalització.

Els laboratoris públics podran utilitzar totes les línies cel·lulars ja produïdesTanmateix, no s'ha d'oblidar que en els darrers anys s'han produït avenços molt interessants en la producció de cèl·lules mare totipotents a partir de cèl·lules adultes, que ja estan canviant el panorama de recerca. A més, el sector privat dels Estats Units tampoc ha perdut el temps mentre va subsistir la doctrina Bush, que limitava al màxim l'accés a les embrionàries.

Va ser l’empresa ACT la primera en anunciar, l’agost de 2008, la creació de cèl·lules sanguínies a partir de cèl·lules mare embrionàries. Equips de països com França, Austràlia i Suècia també han entrat a la carrera, que promet acabar amb les tantes vegades angoixant mancança de sang per a transfusions.

En realitat, el més important que ha fet Obama és mostrar el suport governamental a la investigació en general amb cèl·lules mare, però no han desaparegut totes les traves existents. Els laboratoris públics podran utilitzar totes les línies cel·lulars ja produïdes, incloses les que procedeixen d'embrions descartats de la fertilització in vitro, però no podran crear noves línies cel·lulars. Almenys fins que el Congrés dels Estats Units no revoqui una esmena de 1996 que prohibeix utilitzar diners públics per crear embrions o per a treballs de recerca que impliquin la seva destrucció.

Després de vuit anys de restriccions, les empreses que s'han dedicat a la producció de línies de cèl·lules mare estan d'enhorabona. Esperen ser les subministradores dels laboratoris de les universitats i els centres de recerca biomèdica dels Estats Units. Tanmateix, algunes veus adverteixen que poden aparèixer dificultats relacionades amb les patents.

Una altra fita recent d’aquest país ha estat l'aprovació a principis de 2009, coincidint amb l'accés d'Obama a la presidència, del primer assaig en humans amb una teràpia derivada de cèl·lules mare. L'empresa Geron portava des de març de 2008 demanant permís per injectar cèl·lules precursores d’oligodendròcits, derivades de cèl·lules mare embrionàries, a la medul·la espinal danyada de pacients, entre 7 i 14 dies després de produir-se el dany. Aquest primer assaig només pretén comprovar la seguretat del possible tractament. La seva eficàcia es basaria en què les cèl·lules injectades ajudessin a reparar almenys algunes de les neurones danyades. Així, els pacients recuperarien la seva capacitat de moviment. Els experts creuen que el proper assaig serà un tractament per a la degeneració macular, una malaltia ocular.

Endarrerir el rellotge

Tanmateix, el principal interès dels investigadors en les cèl·lules mare no resideix ara mateix en futures teràpies per al Parkinson, la malaltia d'Alzheimer i altres malalties que han servit durant una dècada com a reclam per obtenir fons. Tot i que són prometedors, els nous tractaments poden tardar molts anys en arribar a aplicar-se. El més important ara és aprofitar els avenços, especialment els que aconsegueixen obtenir cèl·lules mare de la reprogramació de cèl·lules especialitzades adultes (les de la pell, per exemple), per saber més de les pròpies malalties.

Es tracta de reprogramar cèl·lules d'un malalt amb una determinada malaltia i observar al laboratori com es desenvolupa la malaltia, és a dir, endarrerir el rellotge. D'aquí es passaria al descobriment de nous fàrmacs, i només després es podria començar a pensar en la medicina personalitzada.

Més viu que maiLes cèl·lules mare, com qualsevol element de la biologia, són esmunyedisses. Poden semblar cèl·lules mare totipotents i no ser-ho en plenitud. Aconseguir caracteritzar, normalitzar i controlar-les fins a convertir-les en les cèl·lules especialitzades desitjades es troba encara molt lluny.

Tot i així, s'estan donant passos esperançadors, impensables fa només un any. S'ha aconseguit reprogramar cèl·lules de la pell humana sense utilitzar virus i sense que persisteixin restes dels gens estranys utilitzats. Expressen alguns marcadors de pluripotencialitat però els científics no estan encara del tot convençuts.

És probable que en un futur immediat se segueixin produint les declaracions excessivament optimistes que han sembrat la desconfiança pel que fa a la utilitat potencial de les cèl·lules mare. Però el sector, amb tota la seva complexitat, és molt viu, probablement més que mai.

Tòpics de l'article