Ciència per a presidents

Canvi climàtic

La geoenginyeria contra el canvi climàtic comença a ser una moda

Els enginyers britànics diuen que algunes solucions de geoenginyeria, aquest concepte des intenta afermar-se des de fa temps i que consisteix a intervenir en l'ecosistema global a escala gran i mitja, poden contribuir de forma significativa a pal·liar els efectes del canvi climàtic. L'informe que ha fet públic la Institution of Mechanical Engineers després d'un any de treball, és el primer amb propostes concretes per a un pla d'acció previst per a 100 anys.

Malén Ruiz de Elvira | 6 d’octubre 2009

Fotografia: Roberto Rizzato

L’informe d’aquesta institució britànica mostra la cara optimista dels que creuen que tot té solució, inclús l'escalfament global. La solució passa per l'adaptació als seus efectes, així com la seva mitigació, si no es pot evitar que segueixi accelerant. A més, els enginyers recorden que els programes inclosos al pla que proposen podrien crear entre un i dos milions de llocs de treball suposadament verds, només al Regne Unit.

Per la seva banda, els científics britànics, a través de la Royal Society, han respòs a aquest optimisme amb un altre informe, també dels més complets emesos fins ara. Hi reconeixen, d'una banda, que la geoenginyeria es convertirà en un recurs imprescindible, un pla B, si no es prenen mesures més efectives contra el canvi climàtic. D'altra banda, alerten que aquesta estratègia és per ara perillosa, plena de risc i incertesa. Ni se sap si les solucions proposades funcionaran ni es coneixen els possibles efectes secundaris no desitjables.

‘Optimisme tècnic’

Ambdós bàndols creuen que, en ciència i tecnologia, quan qualsevol problema sembla tenir solució, investigar en lloc de descartar directament és el més sensat. Aquesta idea reflecteix una situació real als països desenvolupats: les tècniques per manipular el clima terrestre ja són tema de debat i la seva recerca, que no la seva aplicació, comença a ser presa en consideració.

'L’optimisme tècnic' pot frenar mesures ja acceptades, com ara limitar l'emissió de gasos d'efecte hivernacleAlguns experts assenyalen que, amb les negociacions internacionals sobre el clima en plena expansió, hi ha el perill que ‘l’optimisme tècnic’ d’avui contribueixi a frenar la presa de mesures. Com a exemple de paralització hi ha la limitació d'emissions de gasos d'efecte hivernacle, l'eficàcia de la qual, al contrari que les tècniques de geoenginyeria, es garanteix pràcticament del tot.

Les tècniques de geoenginyeria es poden dividir en dos grans apartats. El primer consisteix a extreure l'excés de gasos d'efecte hivernacle de l'atmosfera; amb el segon es vol aconseguir que part de la radiació solar que arriba a la Terra es reflecteixi cap a l'exterior, sense contribuir a escalfar-la. És a dir, en una definició poc exacta, controlar el termòstat terrestre. Les tècniques de captura de carboni són cares, la seva eficàcia no està prou demostrada i, en tot cas, constitueixen una solució a llarg termini. Les propostes per reflectir la llum solar són molt més nombroses i exòtiques i funcionarien a curt termini, però hi ha una gran incertesa en relació a la seva efectivitat i els seus riscos. A més, no són eficaces contra un efecte ja previst del canvi climàtic: l'acidificació dels oceans.

Diverses alternatives

Com a exemple d'aquestes últimes, els autors d’un editorial recent a Physics World recordaven la proposta més econòmica, que una flota de vaixells aspiri aigua del mar i la deixi anar polvoritzada a l'atmosfera. La sal de l'aigua proporcionaria més nuclis de condensació a núvols de baixa altura sobre oceans i regions costaneres. Aquests núvols serien més brillants que al seu ambient natural i reflectirien més radiació solar d'ona curta. Una altra solució proposada és imitar l'efecte de les erupcions volcàniques, que tendeixen a refredar la Terra amb la matèria que injecten a l'alta atmosfera, generant sulfats artificials.

Els enginyers britànics, per la seva banda, s'inclinen per altres solucions, sempre fent referència a les esmentades categories. Una és sembrar les vores de les vies de transport amb ‘arbres artificials’, que absorbirien, a través d'un filtre, 100 vegades més C0₂ que els arbres naturals. Una altra és utilitzar bioreactors segellats d'algues per capturar el C0₂ i produir biocombustible. "Les algues poden créixer en aigua salina o residual, de manera que aquest programa no afectaria a la disponibilitat d'aigua potable", s'explica a l'informe. I també pensen en una solució parcial que sembla assenyada en alguns climes, alhora que contribuiria al desitjat estalvi d'energia per evitar l'augment de les emissions d'efecte hivernacle. Consisteix a incrementar la reflectivitat de les teulades i terrasses de ciutats ciutat perquè no siguin una illa de calor. D'aquesta manera els habitants no utilitzarien tant l'aire condicionat, costum especialment habitual als Estats Units.

RECERCA PER CAMINAR A COP SEGURÉs evident que fa falta molta més recerca per ni tan sols pensar a començar a aplicar de forma massiva alguna de les solucions proposades. Les empreses de recursos energètics han començat a capturar carboni als seus jaciments per prolongar-ne la vida, però no poden garantir que el gas no s'escapi tard o d'hora. I manipular la natura no és fàcil, com constata un alarmant exemple recent de projectes per extreure energia geotèrmica mitjançant la circulació d'aigua per roca fracturada per perforacions a gran profunditat.

El d’Alta Rock als Estats Units, que ha rebut una subvenció del Govern d'Obama, ha detectat problemes tècnics i es creu que podria provocar terratrèmols, segons The New York Times. Aquesta por procedeix de l'exemple d'un projecte similar a Basilea (Suïssa) que va ser suspès fa menys de tres anys després de produir una sèrie de petits sismes; no es coneixia l'existència de cap falla activa a la zona. A més, la perforació als Estats Units s'està fent al nord de San Francisco, una zona molt activa sísmicament i on ja es produeixen molts petits tremolors. I ni tan sols se sap del cert si això és un factor positiu per realitzar perforacions d'energia geotèrmica, com asseguren els seus promotors, o bé és negatiu, com creuen altres científics i tècnics.

Tòpics de l'article