Ciència per a presidents

Sociologia

Europa i el món al 2025

"S'ha de mirar cap a l’Àsia" és la conclusió principal i poc sorprenent de l'informe El món al 2025, elaborat per experts europeus per encàrrec de la Comissió Europea. Però els detalls i racons al voltant de la ciència i la tecnologia d’aquest interessant exercici de prospectiva mereixen endinsar-s’hi.

Malén Ruiz de Elvira | 20 d’octubre de 2009

Fotografia: Chuck Coker

Els autors de l'informe són un grup d'experts format per la Comissió Europea (CE) el 2008, entre els quals no hi ha cap espanyol. Ja a l’inici del redactat es curen en salut tot recordant una famosa frase del físic Niels Bohr: "És molt difícil predir, sobretot el futur". Tot indica que aquesta afirmació continua vigent. Així que tot el que ve després s'ha de prendre com el que és, una aproximació a què passarà a partir de la identificació de tendències i tensions actuals o emergents.

Les anàlisis de creixement demogràfic per al 2025 indiquen que la població europea constituirà únicament el 6,5% de la població mundial. Probablement llavors, l’Àsia, on viurà el 61% de la població mundial, haurà assolit o fins i tot avançat els Estats Units i Europa en recerca científica. Els càlculs indiquen que en aquesta data la Xina i l'Índia representaran el 20% de l’R+D total (més del doble que seu pes actual).

Camps clau

Els experts no només miren cap a la possible situació futura; també identifiquen els camps en què són necessàries accions per garantir el futur d'Europa, que passa per no quedar despenjada en R+D i seguir sent un dels líders mundials en aquest camp. En aquest sentit, són àrees imprescindibles les tecnologies per a l'estalvi d'energia, la recerca en desenvolupament sostenible i canvi climàtic, la salut i la contenció de malalties, la seguretat alimentària i la seguretat en general.

L’informa proposa accions per garantir que Europa no quedi despenjada en R+DL'informe proposa algunes armes per evitar que Europa deixi de ser un model de benestar, com ara mantenir l'accés global al coneixement i garantir o contribuir a establir estàndards internacionals en ciència i tecnologia. "Assegurar l'accés al coneixement a través de xarxes globals també significa ser atractiu per als investigadors i les inversions que vénen de fora", assenyala el comunicat.

La qüestió dels investigadors és crucial, perquè avui en dia són els Estats Units els que utilitzen amb més profit la força laboral exterior. Es preveu que de la 'fuga de cervells' es passi a la 'circulació de cervells', i que els joves investigadors es traslladin a futurs pols educatius i científics a diferents regions del món. S'estima que al 2025 hi haurà 645.000 estudiants xinesos i 300.000 estudiants indis fora dels seus països. També s’espera que més estudiants europeus es traslladin a aquests dos països.

Deures europeus

L’Àsia serà la principal base de les empreses basades en R+D. Per la seva banda, Europa s’ha de plantejar i si vol deixar que passi el que ocorre actualment als Estats Units, que altres països l’avancin en camps científics no tradicionals (tecnologies de la informació i biotecnologia). A més, les àrees de recerca conegudes com 'del sud' o del Tercer Món, relacionades amb la recerca per al desenvolupament, seran també molt importants. "Els moviments a l'Àsia poden ser, més que una amenaça per a la resta del món, una oportunitat, i en especial per a Europa", comenta un dels autors de l'informe. Se suposa que l’especialitat d’Europa l’any 2025 serà l’exportació de productes d'alta gamma. Per ara és una producció desconeguda, però pot aprofitar un ràpid creixement a l’Àsia que s'acompanyarà, probablement, d'una creixent desigualtat en la capacitat adquisitiva de la població.

De fet, el futur augment de la població és el factor clau. I cada vegada ho serà més, segons els experts: "L'augment de la població és ja un bon indicatiu de les futures oportunitats de mercat, de les aspiracions consumistes no cobertes, millor que l'actual producte interior brut (PIB)".

CONFLICTES I AMENACESAlguns dels redactors de l'informe també assenyalen la futura emergència a Europa de conflictes socials al voltant d'avenços científics i tecnològics en àrees com les ciències cognitives, les nanotecnologies, la biologia sintètica, les tecnologies de vigilància, la manipulació genètica i altres. I van més enllà, perquè no exclouen de l’anàlisi les amenaces a les quals s'enfronta el món sencer, entre les quals una guerra (més possible entre el 2010 i el 2020) i el primer col·lapse d'una 'macrociutat' del Tercer Món. En el marc del nostre continent hi ha també el risc de col·lapse polític a la UE, una crisi universitària europea i la creació d’un nou paradigma tecnoeconòmic que primer s'assentarà a l’Àsia.

En pla obertament pessimista, també es contempla la possibilitat d'una recessió global. Aquesta seria causa dels límits físics dels recursos bàsics disponibles: aigua, fonts d'energia, espai per a habitatges, terreny agrícola. Els experts defineixen aquest escenari com a ‘malthusià'.

Però des d'un punt de vista més optimista, es presenta un procés de globalització més ampli i més ben controlat. Vindria representat per una nova onada tecnològica (la quarta revolució industrial) relacionada amb les energies alternatives i el desenvolupament sostenible, i un 'supercicle' de creixement, sostingut pel gran pes de les economies asiàtiques i emergents (com el Brasil). Aquest procés tindria efectes similars als resultants de la integració, al segle XX, dels Estats Units a l'economia mundial.

Tòpics de l'article