Renovar-se o, com diu la dita, o morir en l'intent. La Universitat espanyola, constreta per la construcció de l'espai comú d'Educació Superior, es veu abocada a importants reformes, algunes d'aquestes de caràcter estructural. La docència, un cop establerts els criteris en el procés de Bolonya, ha començat ja el seu recorregut, no exempt de polèmica, amb uns recursos que bastants han qualificat de minsos i amb les dificultats pròpies de tot procés de canvi. Però en una universitat moderna que aspira a ser competitiva hi caben altres competències que van més enllà del seu paper cohesionador, social i territorial. La recerca i la innovació, en termes de transferència de coneixement, són reptes que Europa entén "inexcusables".
Xavier Pujol Gebellí | 10 de junyde 2010
